Mor Antonio Tejero als 93 anys, el tinent coronel autor del cop d'estat fallit del 23F
El tinent coronel Antonio Tejero, autor del cop d'estat fallit del 23F del 1981, ha mort a 93 anys a Alzira, a la Ribera Alta.
La notícia l'ha confirmat l'advocada de la família i arriba el mateix dia que s'han fet públics els detalls del cop d'estat, amb els documents secrets que el govern espanyol ha decidit desclassificar 45 anys després dels fets.
El comunicat explica que ha mort a les 18.45 d'aquest dimecres "amb serenitat, en pau, rodejat de tota la família i després d'haver rebut els sants sacraments". També subratlla que la família té el "convenciment absolut que la mort no és el final".
Nascut el 30 d'abril de 1932 a Alhaurín el Grande, a Màlaga, va ingressar a la Guàrdia Civil el 1951 i va liderar l'assalt al Congrés en l'intent d'aixecament militar per enderrocar el govern de transició, que va fracassar.
L'assalt es va produir durant la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo, després de la dimissió d'Adolfo Suárez.
Antonio Tejero i els més de 200 agents de la Guàrdia Civil que l'acompanyaven van irrompre a la Cambra al crit de "tothom quiet", i van segrestar els 350 diputats, que van mantenir retinguts durant 17 hores.
Des de la tribuna, Tejero va ordenar que tothom es tirés a terra, i va disparar diversos trets a l'aire, que van quedar encastats al sostre. Els únics que no ho van fer van ser Adolfo Suárez, el dirigent comunista Santiago Carrillo i el ministre de Defensa, el tinent general Gutiérrez Mellado, a qui Tejero va intentar tirar a terra.
L'endemà, al migdia, el general es va rendir i va abandonar el Congrés, després de constatar que no tenia prou suport polític ni militar per tirar endavant el cop.
Passada la una de la matinada, s'havia emès un missatge per televisió del rei Joan Carles I, vestit amb l'uniforme de cap de l'exèrcit, en el qual anunciava que havia ordenat "a les autoritats civils i militars" que mantinguessin "l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent".
Tejero va ser condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar consumada i expulsat de la Guàrdia Civil. Va sortir en llibertat condicional el 3 de desembre del 1996, després de complir la meitat de la pena i d'acollir-se a diversos beneficis penitenciaris.
No es va penedir mai del cop d'estat, no va voler demanar l'indult i es va negar a acatar la Constitució.
La seva última aparició pública va ser durant l'exhumació de les despulles de Francisco Franco del Valle de los Caídos i posterior trasllat al cementiri de Mingorrubio, a El Pardo, el juny del 2019.
Abans del 23F, Tejero ja havia participat en l'anomenada "Operació Galàxia", un altre intent colpista gestat l'any 1978 per un grup de militars.
Volien enderrocar el govern durant una reunió al Palau de La Moncloa, aprofitant un viatge del rei Joan Carles I a Mèxic. El complot va ser desarticulat abans que s'executés i Tejero va ser jutjat i condemnat a set mesos de presó, però això no li va impedir continuar la seva carrera a la Guàrdia Civil fins al cop d'estat del 23F.
"Tirat com una burilla", segons els documents desclassificats
Justament aquest dimecres s'han conegut alguns documents inèdits sobre l'actuació de Tejero aquell 23 de febrer, amb converses interceptades segons les quals aquella nit la seva esposa, Carmen Díez, va intentar sense èxit posar-se en contacte amb el seu marit al Congrés.
Segons el document desclassificat, la dona va fer servir els seus contactes militars per mirar de fer-li arribar el missatge. En una de les converses retreu al General Fajardo que tots els estaments implicats "l'han deixat tirat com una burilla" i que s'han fet enrere.
Carmen Díez es va referir en una desena de vegades al seu marit com a "ximple" i "desgraciat". També revela que els van oferir una "sortida honrosa" durant el transcurs del dia, però no aclareix qui.
Així mateix, hi ha la transcripció de diverses converses telefòniques interceptades amb el seu fill Antonio, que era a l'Acadèmia General Militar de Saragossa. Díez li trasllada que l'Exèrcit "s'ha fet enrere", comentari al qual Antonio respon amb un exabrupte ("Fills de puta").
Segueix un diàleg entre mare i fill sobre els anys de presó als quals podria ser condemnat Tejero, després del qual la seva dona comenta:
Si jo et pogués tornar a parir, cap fill meu seria militar.
A més, qualifica de "gilipuertas" el seu marit quan diu que ha sentit a la televisió que assumeix tota la responsabilitat.
Fidel a Franco fins al final
Tejero va fer poques aparicions públiques des que va quedar en llibertat, però totes es van fer sentir.
El 2006 va publicar una carta assegurant que l'Estatut català "mataria" Espanya; el 2012 va denunciar el llavors president de Catalunya, Artur Mas, per "conspiració i proposició per a la sedició"; i el 2023 va denunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per "traïció a Espanya" per negociar la seva investidura amb independentistes catalans i "assassins d'ETA".
El dia que va ser vist per última vegada, durant el trasllat de les despulles de Francisco Franco, va ser rebut entre agraïments i crits de "Viva Tejero" o "Arriba España".
