Minut a minut
Els documents desclassificats no inclouen transcripcions del rei
La difusió de les 153 unitats documentals desclassificades sobre el 23F permet reconstruir aspectes del cop d'estat, els antecedents i les conseqüències, però no aporten grans revelacions que modifiquin la versió històrica d'aquells esdeveniments.
De fet, no inclou un aspecte clau: les transcripcions de les decisives converses telefòniques que el rei va tenir des de La Zarzuela.
En aquest sentit, més d'un periodista ha assegurat que es va gravar tot allò que el monarca va dir per telèfon en aquella llarga jornada. I en els últims 45 anys s'ha especulat molt sobre la seva existència.
Sí que consta una reconstrucció detallada a càrrec del Cesid --els serveis d'intel·ligència de l'època--, que explica com el rei va frenar el general Armada en el seu intent d'anar al palau.
I també com va ordenar a Milans del Bosch -que per donar suport al cop va treure els tancs al carrer a València-, que deposés la seva actitud.
Amb tot, no s'especifica si el que es relata procedeix de gravacions. I més aviat sembla una recopilació ordenada de testimonis directes.
L'historiador Roberto Muñoz demana prudència: "No tots els documents estan corroborats"
En una entrevista a 3CatInfo, l'historiador Roberto Muñoz Bolaños assegura que la documentació desclassificada sobre el 23-F no aporta, per ara, cap element substancialment nou i lamenta que els nous documents són "majoritàriament resums".
Sobre el rei Joan Carles, defensa que "no té cap paper" en el cop d'estat, tot i que admet que el monarca queda en una "situació impossible" quan descobreix que el general Armada està implicat en l'operació.
Bolaños assegura que s'han desclassificat "tots" els documents del 23F
Moltes mirades als documents buscaven un nom propi: el del rei emèrit i la seva relació amb el cop d'estat. El govern espanyol assegura que s'ha desclassificat tot el material disponible sobre el 23F i diu que els arxius acrediten que totes les institucions i partits polítics de l'època "van lluitar i van defensar la democràcia".
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha aclarit que l'únic criteri que s'ha seguit ha estat desclassificar "tots" els documents, notes i informes que s'han trobat als diferents ministeris:
No queda cap document que coneguem per desclassificar.
I ha apuntat que si, en el futur, aparegués algun arxiu que no s'ha trobat fins ara, es procediria de la mateixa manera.
Bolaños també ha assegurat que és un dia "important per a la democràcia, per a la memòria i per a la transparència".
Pere Ysàs: "Difícilment aquests documents comportaran canvis substancials de la història"
En una entrevista a 3CatInfo, el catedràtic emèrit d'Història Contemporània de la UAB, Pere Ysàs, explica que "difícilment" apareixeran documents desclassificats que comportin un canvi substancial respecte la versió ja coneguda del 23F:
Els documents en si mateixos no són la veritat absoluta; s'han de contrastar i contextualitzar.
Per a Ysàs, els nous papers poden matisar o completar aspectes concrets, però no alterar el marc interpretatiu general. L'historiador recorda que els documents "han de ser analitzats amb temps i contrastats amb altres fonts".
Sobre el paper de Joan Carles, apunta que alguns sectors podien esperar el seu suport al cop, "atesa la seva preocupació per la situació política", però l'actuació final del monarca va frustrar aquestes expectatives.
Pel que fa als serveis secrets, apunta que ja se sabia que hi havia membres del CSID implicats, tot i que "continuen les incògnites", afirma, sobre el grau d'informació que podien tenir els serveis nord-americans.
Ysàs destaca, però, les ordres contundents de l'operació a Televisió Espanyola i afirma que "s'emmarquen en una estratègia de control total de la informació". El context de violència d'ETA i el rebuig militar a l'Estat de les autonomies "expliquen part del malestar que va alimentar la temptativa colpista".
La sastreria que amaga el nom de Tejero, una de les curiositats dels documents
Entre la nombrosa documentació desclassificada pel govern espanyol sobre el cop d'estat del 23F, hi figuren alguns detalls curiosos.
Hi ha una carta que envia el secretari general de la Casa del Rei, Sabino Fernández Campo, al director del Cesid, Emilio Alonso Manglano.
En la missiva, Férnandez Campo explica que "per indicació de S. M. el Rei" hi adjunta dues fotocòpies de dues targetes d'una sastreria.
Es tracta de la sastreria civil i militar anomenada "El Corte Español S. A." on, en una de les targetes, s'enumeren les qualitats del comerç amb sis frases.
Doncs bé, les primeres lletres d'aquestes frases componen en vertical la paraula Tejero, començant per la T -Teixits de primeríssima qualitat- i concloent amb l'O -Opció de pagament ajornat-.
Algú, no se sap si el rei o Fernández Campo, ho va emmarcar en retolador l'acròstic:
Mor Antonio Tejero, el tinent coronel que va protagonitzar l'intent de cop d'estat del 23F
El tinent coronel Antonio Tejero, autor del cop d'estat fallit del 23F del 1981, ha mort aquest dimecres a 93 anys. La notícia l'ha confirmat l'advocada de la família i arriba el mateix dia que s'han fet públics els detalls del cop d'estat, amb els documents secrets que el govern espanyol ha decidit desclassificar 45 anys després dels fets.
Els GEO es van plantejar assaltar el Congrés: "Hauria suposat entre 80 i 110 morts"
Un altre dels documents desclassificats recull que el Grup Especial d'Operacions (GEO) de la Policia Nacional es va plantejar assaltar el Congrés durant el 23-F: "L'operació es va calcular que suposaria entre 80 i 110 morts".
La informació es desprèn d'un document de la brigada d'informació del Ministeri de l'Interior datat del 18 de març del 1981. S'hi explica que el director de Cambio-16 i el cap de premsa del Ministeri de l'Interior preparaven un llibre sobre el cop d'estat, on es volien "revelar diverses facetes fins ara no divulgades".
A més, es detalla que "un dels aspectes que va frenar l'operació" va ser el fet que hi havia una persona --el nom de la qual està ratllada al document-- que "restava en un despatx immediat a una de les vies de penetració estudiades".
Un document sense firma exposa suposats rumors falsos escampats per perjudicar el rei
En un dels documents desclassificats avui del 23F i que penja del Ministeri de l'Interior s'expliquen les suposades narratives falses que haurien escampat els advocats dels colpistes per desprestigiar el rei Joan Carles I.
En aquest document s'assegura que els advocats van escampar mentides per reduir les penes dels acusats i tenir arguments contra la corona per un futur nou intent de cop. També s'hi explica que aquestes tesis van tenir cert èxit entre grups de "dreta radical".
Tot i que està adscrit a l'apartat dels papers del Ministeri de l'Interior, està sense firmar ni hi consta cap data de quan s'haurien generat aquests relats falsos.
- Un avió preparat i els fills a l'estranger
En aquest document, que parteix en tot moment de la tesi que el rei estava al corrent de tot, s'explica que tenia un avió llest per fugir a l'estranger i que els seus fills van sortir abans de l'escola per marxar a Anglaterra.
- La connexió europea
Una altra part del relat suposadament fals assegura que el rei havia forçat la dimissió de Suárez i pactat el cop amb Armada i Milans del Bosch, però que s'hauria fet enrere després que el canceller alemany, Helmut Schmidt, i el president francès, Valrie Giscard d'Estaing (Helmunt Smitd i Giscard al document) s'indignessin quan els va explicar el que passaria.
Segons aquest relat, el rei hauria decidit trair els seus generals per salvar el seu tron.
- Reunió d'Armada amb el rei a Baqueira
Una altra d'aquestes històries, que segons aquest document eren falses, seria que el rei i Armada s'havien trobat a Baqueira, a la Vall d'Aran, on tots dos haurien enllestit els detalls per fer caure Adolfo Suárez.
En aquesta suposada trobada, Armada també hauria informat el rei de l'opinió del PSOE, obtinguda pel general després d'una reunió a Lleida (una reunió, la de Lleida, que sí que va ser real).
El rei Joan Carles, felicitat per Elisabet II, Ronald Regan i Fidel Castro
Entre els documents desclassificats del 23F hi ha una llarga llista cartes adreçades a Joan Carles que celebren el fracàs del cop d'estat.
El rei va rebre cartes de felicitació de diversos dirigents internacionals de l'època, com ara la reina Elisabet II d'Anglaterra, el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i també els màxims mandataris de Cuba i d'Àustria, Fidel Castro i Bruno Kreisky.
En aquest carta, escrita dos dies després del 23F, la reina d'Anglaterra es declara "fortament impressionada" pel cop d'estat i felicita Joan Carles.
La reina Elisabet II d'Anglaterra felicita el rei Joan Carles pel fracàs del cop d'estatEn la mateixa línia, en una missiva enviada per Reagan al Palau de la Zarzuela, el president dels Estats Units escriu que "el món se sent inspirat" per com Joan Carles va afrontar "la conducta escandalosa dels qui van intentar imposar canvis per la força".
En la mateixa línia, l'aleshores president cubà, Fidel Castro, es dirigia al rei en una nota desclassificada ara: "Valorem la seva ràpida i decidida participació que va impossibilitar que les forces opositores al progrés aconseguissin els seus objectius".
El canceller austríac, Bruno Kreisky, li dedicava un altre afalac a Joan Carles en aquesta altra carta: "S'ha convertit en una de les grans personalitats de la història del nostre temps, i totes les democràcies d'Europa li ho agraïm molt especialment" mentre que l'ambaixada xinesa en destaca "el temple".
Cronologia del 23F des del punt de vista de La Zarzuela
Un dels documents del cop d'estat del 1981 ara desclassificats fa una cronologia del que va passar des del punt de vista de La Zarzuela i esmenta trucades telefòniques clau des del palau.
El document recull que, "al llarg de les primeres hores i després, durant tota la nit", truquen a La Zarzuela autoritats civils, institucions i representacions polítiques i sindicals.
A totes, afirma, "se les tranquil·litza i aconsella que mantinguin la serenitat i la calma, i se les informa de l'actitud i ordres que està impartint S.M. el rei".
Entre les 18.30 i 19.00 hores, el rei rep una trucada clau, la del general Alfonso Armada. El militar pretén incorporar-se a La Zarzuela, però Joan Carles és rotund. "No, que continuï al seu lloc."
A més, el monarca ordena a la Junta de Caps de l'Estat Major (JUJEM) "que prengui la direcció militar dels esdeveniments".
Entre les 20.00 i les 21.00 hores, el rei rep les trucades del tinent general Gabeiras, llavors cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, i del general Armada, amb qui se subratlla que manté una "conversa molt tensa".
En aquest moment, el rei ordena que es transmeti a la JUJEM i a tots els capitans generals, zones marítimes i regions aèries que el monarca ha ordenat "mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent".
També s'ordena que es constitueixi un consell de secretaris d'estat i sotssecretaris, "mentre el govern es trobi sense poder exercir les seves funcions".
A les 22.00 hores, la JUJEM informa en una nota pública que "s'han pres les mesures necessàries per reprimir tot atemptat contra la Constitució i restablir l'ordre".
El que has de saber
- A la una del migdia La Moncloa ha desclassificat els documents del 23F
- La desclassidicació coincideix amb la notícia de la mort d'Antonio Tejero, tinent coronel protagonista de l'intent de cop d'estat
- Pel que fa als documents desclassificats mostren que el rei Joan Carles hauria mantingut converses amb militars colpistes abans que els jutgessin, per assegurar que no s'hi impliqués la Corona
- També confirmen la participació d'alguns agents dels serveis secrets, i que els colpistes tenien ordre de disparar a l'aire primer, però després a tocar, si calia quan entren a Televisió Espanyola
- Els documents reprodueixen minuciosament algunes trucades del rei Joan Carles, però no totes.
- Per exemple, es recull que el general Alfonso Armada va trucar al rei la nit del cop, en una conversa molt tensa, però de la qual no es detalla res del contingut.
- En canvi, sí que es donen detalls de la trucada amb Milans del Bosch a quarts de dues de la matinada quan li va comunicar la decisió de mantenir l'ordre constitucional i li va demanar que aturés Tejero i l'aixecament militar.
