Mor Beatriz de Moura, cofundadora de Tusquets i figura de referència en el món editorial
L'editora Beatriz de Moura ha mort als 87 anys, aquest divendres a Barcelona. De Moura ha estat una figura de referència en el sector editorial i literari, a Catalunya i a Espanya, des dels anys 60. La seva trajectòria va lligada a la modernitat cultural de la capital catalana en el tram final del franquisme i la transició.
Nascuda a Rio de Janeiro, filla d'un diplomàtic, es va llicenciar en Traducció Literària i Història per l'Escola d'Intèrprets de Ginebra, ciutat on va cursar també Ciències Polítiques i Socials. Va començar a treballar en el sector simultaniejant col·laboracions amb l'editorial Gili i Salvat. L'any 1964, Esther Tusquets, amb qui havia treballat fent traduccions de llibres infantils, li va oferir incorporar-se a l'editorial Lumen, que acabava de fundar.
Va ser allà on va conèixer el que acabaria sent la seva parella, l'arquitecte Oscar Tusquets, amb qui va fundar la seva pròpia editorial, Tusquets Editors. Al capdavant de Tusquets durant més de 40 anys, va crear un catàleg de prop de 3.000 títols, on hi destaquen autors com Milan Kundera, Haruki Murakami o Gabriel García Márquez, que la va ajudar a salvar l'editorial amb els drets d'un dels seus llibres. De Kundera va traduir personalment els originals en francès d'"Els testaments traïts", "La lentitud", "La identidad" i "La ignorancia".
Des del principi, l'editorial ha seguit com a criteri la reivindicació de les avantguardes, la promoció del debat intel·lectual i la presentació de noves veus de la literatura en castellà i internacionals. Alguns noms destacats del catàleg de Tusquets són Almudena Grandes, Fernando Aramburu, Leonardo Padura, Marguerite Duras, Javier Cercas, Milan Kundera, Albert Camus, Samuel Beckett, John Irving o Petros Márkaris
El 1977, l'editorial va tenir una crisi que va superar transformant-se en societat anònima i amb l'entrada d'Antonio López Lamadrid com a director comercial. L'any 2012, Tusquets va passar a mans del grup Planeta.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2006, va ser nomenada Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura francès i va ser membre del jurat del Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, i del Premi Fundación José Manuel Lara Hernández.
L'any 1998 va donar la seva biblioteca particular a la Universitat Pompeu Fabra i el 2017, l'arxiu de l'editorial a la Biblioteca Nacional d'Espanya.
