Natza Farré escriu sobre el drama de la droga: "No em diguis que soc una heroïna. No suporto la paraula"
"No em diguis mai que soc una heroïna. Se'm posa fatal. La paraula no la suporto", ens ho diu Natza Farré. Ens ho diu amb la seguretat que ella desprèn en relació a tots els temes i causes que defensa.
Al seu diccionari particular, la paraula "heroïna" només té una accepció possible: la droga que va matar un dels seus germans grans i tanta gent de la generació que va ser jove als anys vuitanta del segle XX.
Un tema silenciat fins fa no gaire, però que, darrerament, ha trobat altaveus creatius a través de pel·lícules com "Romería", de Carla Simón -la directora hi explica la mort de sida dels seus pares biològics-; de documentals com "Flores para Antonio" -Alba Flores hi parla de les addiccions i la mort del seu pare, el cantant Antonio Flores- i, ara també, a través del llibre "L'última vegada que et dic adeu", de Natza Farré (Angle Editorial, 2025).
Pocs dies després del seu llançament, i d'una concorreguda presentació a la llibreria Ona de Barcelona, el llibre -ella el considera la seva primera novel·la- s'ha situat en les primeres posicions dels títols més venuts a Catalunya. A través de la seva agència literària, ja es treballa en possibles traduccions a altres llengües.
"Jo no vaig conèixer el meu germà. Hi vaig conviure", escriu la periodista, escriptora i còmica Natza Farré en un llibre que reviu els sentiments que va tenir, com a germana petita, en relació a l'addicció a les drogues i la mort d'un dels seus germans: "La protagonista del llibre, en realitat, som jo i la meva mirada".
Una història dramàtica viscuda en una família nombrosa on, segons el relat que en fa la Natza, els afectes no van ser la nota dominant. L'autora diu que ha escrit un llibre "sobre la ràbia, el dolor i el silenci".
Natza Farré -cada setmana fa riure els espectadors de l'"Està passant" de 3Cat- té la virtut d'escriure de forma clara, concisa, tallant, combinant la fredor dels sentiments ("No el vull recordar. Me'l vull treure de sobre", escriu parlant del seu germà) amb la sàvia ironia que la caracteritza.
Ella sosté que sense l'humor, no hauria sobreviscut a la mort del germà i, fins i tot, assegura, a la mateixa idea de viure. Creu fermament en la idea que "la vida és una tragicomèdia". "Fixa't que en totes les situacions tràgiques -ens diu- sempre hi ha un moment còmic."
L'autora està feliç per la rebuda del llibre, per haver ajudat a fer visible el drama de la droga ("el tema de fons del llibre és l'addicció i la dificultat de superar-la") i per abordar literàriament el tema poc explotat de la relació entre els germans que, en el seu cas, per cert, no ha estat gens fàcil.
"Em podeu dir -ens pregunta desafiant- si estimeu de debò els vostres germans, o només us uneixen els llaços de sang?". Tot recordant les declaracions recents d'un polític que afirmava, per enèsima vegada, que la família són un pilar, es pregunta indignada: "El pilar de què...?", mentre recorda que, per exemple, el gruix de les agressions sexuals passen a l'interior de les famílies.
"El silenci és molt sorollós i fa bola, i la bola es fa gran i explota", llegim en un llibre narrat en primera persona, però que, més enllà d'una història individual, explica també el drama col·lectiu de les drogues, un tema sobre el qual Natza Farré rebutja qualsevol intent de romantització: "Sé detectar les escenes romàntiques i la poesia, però ni les drogues ni la violència són romàntiques o poètiques", conclou.
