Netanyahu, després del pla de pau: desgast intern, aïllament internacional i eclipsat per Trump

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha estat escridassat aquest dissabte a la "Plaça dels Ostatges" de Tel-Aviv pels milers de manifestants que celebraven l'alto el foc i l'intercanvi de presoners amb Hamas. L'anomenat acord de pau es firmarà aquest dilluns a Sharm al-Sheikh, a Egipte i, si es compleix, podria posar fi a dos anys de guerra a Gaza.

L'heroi de la vetllada ha estat Donald Trump, que cada cop fa una ombra més densa i allargada al premier israelià a casa seva.

El president nord-americà, ovacionat pel públic, l'ha representat a l'escenari la seva filla, Ivanka Trump, el seu gendre, Jared Kushner, i l'enviat a la zona Steve Witkoff, un dels artífexs del pla de pau --presentat a Hamas com un ultimàtum.

Més funerals que benvingudes

Witkoff ha estat interromput fins a dos cops per la multitud quan intentava dir el nom de Netanyahu. Ha fet llargues pauses dramàtiques per aturar l'esbroncada fins que ha demanat que el deixessin continuar.

"He estat a les trinxeres amb el primer ministre, creieu-me, ha estat una peça molt important aquí", ha dit, mentre insistia en els "sacrificis" fets pel govern israelià per aconseguir el retorn dels ostatges i la pau a la regió. 

Molts familiars consideren, però, que Netanyahu ha allargat innecessàriament el conflicte per raons personals i polítiques. I que no ha tingut pressa pel retorn dels ostatges, que ja porten 736 dies retinguts, des de l'atac de Hamas del 7 d'octubre de 2023 al festival de música Nova, en què van morir 1.200 persones i hi va haver 251 israelians segrestats. 

Alguns han mort i la majoria han estat alliberats mesos després en altres intercanvis de presos. Dels 48 que encara no han tornat, 28 no ho fan vius, sinó que se n'entregaran els cossos a les famílies.

Palestina, reconeguda i Israel, aïllada

Els dos anys de guerra han deixat Gaza totalment arrasada. Israel ha matat 67.000 persones a Palestina i ha provocat una crisi humanitària i de fam considerada un "genocidi" per les Nacions Unides. 

Però també ha comportat un aïllament internacional cap cop més gran d'Israel --amb crides al boicot polític, comercial, cultural i esportiu--, protestes contra la massacre a Gaza arreu del món cada cop més multitudinàries i una ampliació en el nombre de països que reconeixen l'estat palestí, més de 150.

El Tribunal Penal Internacional ha decretat una ordre de detenció contra Netanyahu per crims de guerra i contra la humanitat per la utilització intencionada de la fam com a mètode de guerra, l'assassinat, la persecució i altres actes inhumans. 

L'ordre de detenció només la poden executar algun dels 124 països membres del TPI --i no ho són ni Israel ni els Estats Units--. Hongria no ho ha fet quan n'ha tingut ocasió, però el fet que hi hagi l'ordre vigent limita la llibertat de moviments del primer ministre israelià i contribueix a l'aïllament del país.

Creix l'oposició interna?

L'acord de pau li ha costat a Netanyahu l'oposició oberta dels seus socis de govern d'ultradreta. Així i tot, no han amenaçat de dimitir ni de retirar-li el suport. 

També de part de la ciutadania que creu que ha capitulat davant Trump i que, dels tres objectius que es va fixar, només en complirà un, el retorn dels ostatges. Però que ni ha acabat amb Hamas, com va prometre, ni ha ocupat Ciutat de Gaza, on al febrer es vantava, amb Trump, de voler-hi construir "la Riviera del Pròxim Orient".

L'atac de Hamas va enfortir Netanyahu, molt tocat fa dos anys, i va provocar un moviment d'unitat al país davant un enemic comú. El fet que l'oposició estigui molt fragmentada li ha facilitat mantenir-se al govern amb el suport de la ultradreta.

Una part de la societat encara li és fidel i valoren que hagi desarticulat Hezbollah i el programa nuclear iranià, i que hagi arrasat Gaza i ampliat la pressió a Cisjordània. Però una altra no pot més després de dos anys de conflicte obert i d'aïllament internacional.

En les últimes setmanes, Netanyahu també sembla haver perdut el suport incondicional de Trump, que li havia donat pràcticament carta blanca.

L'error podria haver estat el bombardeig de la capital de Qatar, fa un mes, per matar els negociadors de Hamas. Una línia vermella per als Estats Units, per a qui Qatar és un aliat crucial a la regió, que li aporta importants ingressos.

I a partir de demà, què?

Trump presidirà, al costat del president egipci, Al-Sisi, la firma dels acords de pau a Sharm al-Sheikh. 

Hamas no hi serà --ha delegat la firma en els negociadors qatarians i egipcis--, i Israel també ha anunciat que no hi enviarà ningú. 

Hamas ha assegurat que complirà la seva part i entregarà els 48 ostatges. Israel s'ha compromès a alliberar 2.000 presos i detinguts en els pròxims dies. 

Els primers 1.700 --incloses dones i infants palestins empresonats en els últims dos anys-- ja els ha traslladat a les dues presons des d'on sortiran quan el govern israelià en doni l'ordre.

Començarà llavors la segona fase del pla, molt més complexa, que inclou punts encara en desacord, com el desarmament de Hamas, l'exili dels combatents i la retirada total d'Israel de Gaza. 

Es veurà llavors si hi ha esperances reals d'una pau a la regió i si, amb l'aturada de la guerra que ha enfortit Netanyahu aquests anys, sorgeix, o no, una autèntica oposició interna al país.