Nigel Farage revalida l'escó al Parlament britànic en un duel amb el Comte Cara de Paperera

El líder de Reform UK –el partit d'extrema dreta britànica–, Nigel Farage, ha recuperat el seu escó al Parlament del Regne Unit després d'haver renunciat a l'acta de diputat fa un mes per un cas de corrupció.

Va dimitir per tornar-se a presentar com a candidat, aconseguir la validació ciutadana i reajustar el focus mediàtic. Aquesta reelecció, segons Farage, "parla per si sola".

Han estat unes eleccions parcials a la seva circumscripció del sud-est d'Anglaterra, a Clacton-on-Sea. Ha obtingut 22.239 vots, un 17,6% més que a les eleccions del 2024, tot i que la participació ha estat 5 punts més baixa.

Cal tenir en compte, però, que aquestes eleccions per escollir qui ocuparia l'escó buit han estat boicotejades per les principals forces britàniques.

Farage ha guanyat còmodament, amb el 63% dels vots, però no hi han participat ni els laboristes, ni els conservadors, ni els liberaldemòcrates, ni els verds, amb l'argument de no fer-li el joc.

Han estat unes eleccions estrambòtiques, en què s'han presentat figures satíriques i independents com Nick l'Increïble Totxo Volador o el còmic Comte Cara de Paperera, un candidat mediàtic que ha quedat en segon lloc amb gairebé el 27% dels vots.

Ni Farage ni la majoria de militants de Reform UK han anat a la lectura de resultats perquè, han dit, podia posar en risc la seguretat del seu líder, tot i que la policia ha afirmat que hi ha un "operatiu proporcionat i sòlid per garantir la seguretat de tots els participants".

Regals de luxe i donatius no justificats

Un diari va revelar que Farage no havia declarat un regal de 5,8 milions d'euros que l'inversor britànic en criptomonedes Christopher Harborne li va fer poc abans d'entrar al Parlament per les eleccions generals de l'any passat.

Alguns mitjans també van treure a la llum que Farage tampoc havia declarat donacions de l'aristòcrata George Cottrell, condemnat als Estats Units, un fet que podria suposar una infracció de les normes parlamentàries.

El líder d'extrema dreta va dir que no s'havia saltat cap norma, però va dimitir i va paralitzar qualsevol investigació que es pogués obrir en contra seu.

Va justificar la maniobra dient que preferia posar el seu escó en mans dels electors, i no en mans dels mitjans de comunicació, i que fos l'electorat de la seva circumscripció qui el jutgés.

Els laboristes tornen a liderar les enquestes

Farage va entrar com a diputat a Westminster per primera vegada en les passades legislatives. Durant dos anys, la seva popularitat ha crescut exponencialment i el seu partit havia liderat els últims sondejos electorals per sobre de laboristes i conservadors.

Però l'última enquesta d'intenció de vot, feta entre el 9 i el 10 d'agost, mostra una cursa ajustada entre els tres partits principals.

La lideren els laboristes, que han remuntat del 16% al 24% dels vots, al davant de Reform UK (22%), que ha perdut un punt, i dels conservadors (21%).

El canvi de tendència de les enquestes coincideix amb l'arribada d'Andy Burnham com a nou primer ministre britànic després d'agafar el relleu de Keir Starmer al capdavant del Regne Unit i del Partit Laborista.