Nova guerra, vells aliats: els EUA temptegen els kurds per esperonar una revolta a l'Iran
"És completament fals que hàgim armat les forces kurdes amb l'objectiu de provocar un aixecament popular a l'Iran", ha negat amb rotunditat la Casa Blanca per desmentir una informació de la CNN, que afirmava que la CIA estava treballant amb forces kurdes iranianes per atiar una revolta contra el règim dels aiatol·làs.
En aquest sentit, la portaveu del govern dels Estats Units, Karoline Leavitt, ha assegurat aquest dimecres que el president Donald Trump simplement "havia parlat amb els líders kurds sobre la situació de les bases dels EUA al nord de l'Iraq".
De moment, els líders dels partits milícia kurds iranians, que tenen les seves bases militars a l'exili del Kurdistan iraquià, han negat qualsevol participació en una ofensiva terrestre per derrocar el règim de Teheran.
I no ho faran, diuen, almenys fins que s'aclareixi el rumb de la guerra i tinguin garanties d'un suport fort i continuat dels Estats Units. A més, volen que se'ls garanteixi una sèrie de drets i la seva participació política en l'hipotètic nou sistema de govern. Els kurds a l'Iran representen el 10% dels 93 milions d'habitants que té el país.
Una aliança amb els kurds que, de moment, encara no s'ha materialitzat al camp de batalla, però que té moltes possibilitats de fructificar tenint en compte que Washington ja ha confiat en aquesta minoria en el passat: en la lluita contra Estat Islàmic o la invasió de l'Iraq el 2003, i que els EUA i Israel estan centrant molts esforços a bombardejar nombroses bases militars, comissaries i oficines del règim al Kurdistan iranià per aplanar el camí a una eventual ofensiva kurda.
Els kurds: muntanyes, organització i experiència
"Si els Estats Units volen tenir botes sobre el terreny, l'oposició kurda és la que està més ben organitzada i té més experiència en la lluita armada contra el règim iranià", explica a 3CatInfo Kamal Chomani, editor en cap The Amargi i doctorand en Afers Kurds a la Universitat de Leipzig.
Especialment des del 2015, diferents milícies kurdes iranianes han protagonitzat accions armades i enfrontaments amb el règim. Per dur-les a terme, i tal com informa The New York Times, la CIA ha facilitat armes lleugeres a aquests grups que tenen les seves bases al Kurdistan iraquià, molt a prop de la frontera.
A més, assenyala Chomani, "la regió kurda és la més muntanyosa i idònia per desplegar accions insurgents contra la República Islàmica de l'Iran".
El factor ètnic i religiós al Kurdistan iranià també juga en contra del règim de Teheran. "Els kurds no són perses i, a més, la gran majoria són sunnites", en contraposició a la majoria xiïta predominant al país.
En aquest context, el règim iranià ja ha fet palès el seu rebuig a la predisposició kurda de prendre part en una hipotètica ofensiva terrestre, i en els darrers dies ha atacat amb míssils i drons algunes bases de les milícies kurdoiranianes situades en territori del Kurdistan iraquià i ha provocat la mort d'alguns combatents.
"Garanties" per evitar els errors i les traïcions del passat
Uns conflictes que els kurds han pagat amb milers de vides perdudes i en què no han vist complertes les seves expectatives pel que fa al reconeixement dels seus drets polítics, culturals i lingüístics.
Mentre que pràcticament cap país occidental va donar suport als kurds de l'Iraq en la celebració del referèndum i el reconeixement dels seus resultats el setembre del 2017 --Bagdad va reaccionar amb una ofensiva militar--, recentment els EUA han tancat files amb el govern islamista de Damasc per desmantellar l'autogovern kurd a Síria.
Tant Trump com Netanyahu han animat els kurds a aixecar-se contra el règim dels aiatol·làs, que sempre els ha marginat, però, de moment, impera la prudència.
"Per implicar-s'hi, els kurds de l'Iran demanen certes garanties i claredat en la futura governança del país davant una hipotètica caiguda del règim", destaca l'analista kurd resident a la ciutat alemanya de Leipzig.
Tal com indica Chomani, els kurds de l'Iran tenen ben present "la repressió del règim, tot i haver pres partit en la revolta que el 1979 va fer caure el xa". L'analista assenyala que, durant dècades, tant Khomeini com Khamenei han tingut l'oportunitat d'asseure's per escoltar les demandes kurdes i, per contra, han respost amb repressió i l'execució de centenars d'activistes kurds.
En aquest sentit, les paraules de Reza Pahlavi, fill gran de l'últim xa i erigit en cap visible de l'oposició a l'exterior, també han despertat malestar i desconfiança entre els kurds iranians. Pahlavi ha acusat recentment els kurds de "separatistes" i de "voler dividir l'Iran".
El fill gran del xa va escriure en un missatge a X: "En els darrers dies, diversos grups separatistes, alguns dels quals han col·laborat amb Khomeini i Saddam, han fet afirmacions sense fonament i menyspreables contra la integritat territorial i la unitat nacional de l'Iran."
Por de la contundent resposta del règim iranià
Sense un suport explícit, compromès i durador dels EUA, tant els kurds iraquians com els iranians temen una reacció desproporcionada del règim iranià. En aquest sentit, Kamal Chomani detalla que la regió de les muntanyes Zagros, la frontera natural entre el Kurdistan iraquià i l'iranià, està completament fortificada amb bases de la Guàrdia Revolucionària.
"En les últimes dècades el règim iranià s'ha adonat que aquest és el punt més feble del país. Si es produeix una intervenció estrangera, no serà des del Pakistan o l'Afganistan, sinó des del Kurdistan iraquià a través d'aquestes muntanyes", destaca l'analista kurd.
La nombrosa presència militar de Teheran al Kurdistan iranià fa témer una reacció repressiva de gran magnitud en cas que els kurds s'aixequin en armes contra el règim.
Una medicina que els kurds ja han tastat en el passat en genocidis com el de Halabja, el 1988, quan el règim de Saddam Hussein va atacar amb armes químiques aquesta ciutat kurdoiraquiana pel seu suport a l'Iran en la guerra entre tots dos països i que va causar la mort de prop de 5.000 persones.
Una prudència i aposta per "la neutralitat" que les autoritats polítiques de la regió autònoma del Kurdistan iraquià han expressat tant públicament com en conversa directa amb el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi.
Després de mantenir aquest diàleg telefònic per "revisar les relacions bilaterals" i comentar "els darrers esdeveniments a la regió i les seves implicacions", l'oficina del president del Kurdistan iraquià, Nerchivan Barzani, ha emès un comunicat en què assenyala que "totes dues parts han emfatitzat la importància de mantenir la pau i l'estabilitat, així com preservar la seguretat fronterera per evitar qualsevol intent de soscavar l'estabilitat regional o complicar encara més la situació".
Unes paraules molt semblants a les pronunciades pel viceprimer ministre kurdoiraquià, Qubad Talabani, que ha assenyalat a X que la regió "mantindrà completament la seva neutralitat" en el conflicte.
Per coordinar-se davant una hipotètica ofensiva militar i unificar el comandament, sis dels set partits milícia kurdoiranians han creat una coalició. Una d'aquestes milícies és el Partit per a una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK), la branca iraniana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), fet que ha provocat la reacció de Turquia.
Ankara ha dit que segueix de molt a prop els esdeveniments a la regió i, de forma molt exhaustiva, els moviments del PJAK.
