Onada demòcrata en les eleccions de mig mandat: Trump perd el Senat i la Cambra de Representants

Victòria inapel·lable dels demòcrates en les eleccions legislatives de mig mandat dels Estats Units, les midterm. Amb l'escrutini força avançat, els demòcrates aconsegueixen recuperar el control de les dues cambres del Congrés: el Senat i la Cambra de Representants.

En aquestes eleccions, Donald Trump s'hi jugava mantenir el control de les dues cambres i no se n'ha sortit: totes dues han passat a mans dels demòcrates. Amb els resultats d'aquest dimarts, al president nord-americà se li compliquen força els dos anys que li queden a la Casa Blanca.

L'escrutini ha confirmat el que preveien les enquestes dels últims dies i tant el Senat com la Cambra de Representants s'han tenyit de color blau. Si els sondejos anticipaven una victòria clara demòcrata a la Cambra de Representants i un triomf més ajustat al Senat, finalment la nit electoral no ha tingut gaire suspens i des del primer moment s'ha perfilat el triomf demòcrata, fins i tot en bastions tradicionalment republicans com Texas o Kansas.

Els demòcrates necessitaven arrabassar almenys quatre senadors als republicans per aconseguir recuperar el Senat i n'han aconseguit almenys set, complint els pronòstics més optimistes: Carolina del Nord, Carolina del Sud, Texas, Kansas, Ohio, Iowa i Maine, a l'espera que acabi el recompte.

La primera victòria important de la nit per als demòcrates ha arribat ben aviat: Jon Ossoff, una de les figures emergents del partit, ha guanyat a Geòrgia i continuarà com a senador. En les presidencials de fa dos anys, a Geòrgia Trump es va imposar a Kamala Harris.

Poc després, a Nova Jersey, el demòcrata Chris Pappas es convertirà en el primer home obertament gai al Senat. Pappas s'ha imposat al republicà John Sununu i succeïrà Jeanne Shaheen, que ha estat 18 anys en el càrrec. Pappas, que des del 2019 és membre de la Cambra de Representants, està casat amb un home, tot i que durant la campanya electoral no ha fet gaire bandera de la seva orientació sexual.

A mesura que avançava l'escrutini s'anaven confirmant les bones perspectives i els demòcrates han començat a guanyar terreny als republicans. A Carolina del Nord, Roy Cooper ha superat Michael Whatley en el primer escó que els demòcrates arrabassen als republicans a la cambra alta. De fet, des del 2008 cap demòcrata guanyava una elecció al Senat en aquest escó. I, a Carolina del Sud, Annie Andrews ha vençut Darline Graham, la germana del senador republicà Lindsey Graham, mort al juliol.

Prop de les cinc de la matinada a Catalunya s'ha confirmat el tomb a Texas, un dels grans feus republicans que en aquestes eleccions ha estat l'epicentre de la derrota dels republicans. L'última vegada que Texas havia escollit un senador demòcrata va ser l'any 1988. En aquell moment encara no havia nascut James Talarico, que gairebé 40 anys més tard ha estat un dels grans noms de la nit. El pastor presbiterià i educador, de 37 anys, s'ha imposat clarament al candidat republicà Ken Paxton.

A les eleccions a governador, la demòcrata Gina Hinojosa ha superat Greg Abbott i serà la primera llatina i la tercera dona governadora de Texas.

I si Texas feia prop de 40 anys que no escollia un senador demòcrata, a Kansas en feia més de 90. L'últim va ser George McGill, l'any 1932. Aquest dimarts a la nit, més de 90 anys més tard, el pastor metodista Adam Hamilton ha estat escollit senador a la cambra alta.

Els demòcrates també guanyen escons en estats que fins ara estaven en mans dels republicans, com Ohio, Iowa i Maine, a més de mantenir els de Virgínia, Massachusetts, Delaware, Nova Jersey, Rhode Island i Illinois.

D'altra banda, els republicans guanyen a Florida, on Ashley Moody ha obtingut l'escó que havia ocupat Marco Rubio, actual secretari d'Estat. El partit de Donald Trump també conserva altres feus històrics, com Kentucky, on Andy Barr succeirà l'històric senador Mitch McConnell.

Els demòcrates han tornat a guanyar a Michigan, on Abdul El-Sayed ha derrotat el republicà Mike Rogers i es convertirà en el primer senador musulmà de la història dels Estats Units.

El-Sayed, d'origen egipci, ha estat blanc dels atacs islamòfobs de Trump durant la campanya, en què l'ha acusat de jihadista i ha arribat a demanar que s'instal·lés un detector de metalls al Senat si el demòcrata guanyava l'escó.

La Cambra de Representants, també de color blau

Aquest dimarts també s'escollien els 435 membres de la Cambra de Representants, que es renoven cada dos anys. Els demòcrates també han obtingut la majoria a la cambra baixa del Congrés.

La majoria a la Cambra de Representants permetrà als demòcrates bloquejar l'agenda legislativa de Trump, obrir investigacions i també iniciar processos de destitució contra el president o membres del gabinet.

La Cambra de Representants sorgida d'aquestes eleccions de mig mandat serà la que tindrà més congressistes socialistes democràtics de la història.

La part més a l'esquerra del Partit Demòcrata ha revalidat els escons d'Alexandria Ocasio-Cortez i Rashida Tlaib i hi ha sumat Darializa Ávila Chevalier i Claire Valdez, totes dues escollides per Nova York; Donovan McKinney, de Michigan; Chris Rabb per Pennsilvània, i Melat Kiros per Colorado, que s'ha convertit en la primera dona de la Generació Z escollida al Congrés.

Governadors que fan història

També aquest dimarts, 36 estats escollien governador. Fins a aquestes eleccions de mig mandat, històricament només tres afroamericans havien estat escollits governador d'un estat. Només aquesta nit, n'han escollit dos.

Per primera vegada, una dona negra serà governadora d'un estat. La demòcrata Keisha Lance Bottoms, que va ser alcaldessa d'Atlanta entre el 2018 i el 2022, ha superat el republicà Richard Lee Jackson i serà governadora de Geòrgia.

Amb una campanya centrada en el cost de la vida, Bottoms ha aconseguit que els demòcrates hagin aconseguit un estat tradicionalment republicà. De fet, l'última vegada que els demòcrates van guanyar la governació de Geòrgia va ser el 1998.

A Florida, el republicà Byron Donalds serà el primer governador negre de la història de l'estat. Donalds, representant del moviment Make America Great Again (MAGA) i afí a Donald Trump, succeirà Ron DeSantis i serà el cinquè governador conservador consecutiu a l'estat.

A Nou Mèxic, la demòcrata Deb Halland ha guanyat les eleccions i es converteix en la primera dona indígena governadora de la història del país. Halland, que va ser secretària d'Interior a l'administració de Joe Biden entre el 2021 i el 2025, ja va ser la primera nativa americana que formava part del gabinet dels Estats Units. L'any 2018, quan va guanyar l'escó a la Cambra de Representants, ja va ser la primera congressista indígena, juntament amb Sharice Davids, de Kansas.

A Califòrnia, Xavier Becerra es convertirà en el primer governador d'origen llatí de l'estat en més de 150 anys.

Un altre element en joc han estat les alcaldies de ciutats com Los Angeles o Washington. A la capital del país, la socialista Janeese Lewis George, que era la clara favorita, en serà la pròxima alcaldessa.

A les eleccions de mig mandat també hi ha hagut 145 referèndums estatals sobre qüestions ben diverses, des d'una iniciativa ciutadana per permetre l'avortament a Idaho fins a la creació d'un impost per als ciutadans amb un patrimoni de més de 1.000 milions de dòlars a Califòrnia, passant per una proposta per prohibir el foie-gras a la ciutat de Washington.

La reacció de Trump

En general, les eleccions de mig mandat les acostuma a guanyar el partit que no està a la Casa Blanca. En el cas d'un mandatari com Donald Trump, un dels presidents més polaritzadors de la història dels Estats Units, aquestes eleccions s'han acabat convertint en un plebiscit. Trump ha admès la desfeta republicana, però n'ha eludit la responsabilitat.

Els principals temes de la campanya electoral, des del cost de la vida fins a les polítiques migratòries, passant pels aranzels o la guerra amb l'Iran, han coincidit amb les principals carpetes que té obertes l'administració Trump i això ho han aprofitat els demòcrates.

Mentre avançava l'escrutini i cada cop es visualitzava més clarament la victòria dels demòcrates, el president dels Estats Units ha publicat un missatge a la xarxa social Truth desvinculant-se de la derrota republicana i assegurant que ell no era a les paperetes:

Fins a l'últim dia, el president ha maldat per incidir en el funcionament de les eleccions. Aquest dilluns va assegurar que aquestes eleccions de mig mandat són "les més importants" de la història i ha arribat a dir que els demòcrates ha presentat candidats "jihadistes i membres dels Germans Musulmans", en referència a Abdul El-Sayed, candidat a Michigan.

Al llarg d'aquest dimarts, la Casa Blanca ha mantingut una alta activitat a les xarxes socials, amb missatges com "Amèrica no pertany als que l'odien, pertany als que l'estimen", "Amèrica per als americans", "És l'hora, patriotes", "El comunisme és exactament el contrari de la vida, la llibertat i la persecució de la felicitat, els principis sobre els quals es va fundar Amèrica" o "Pots ser un comunista o un patriota. No pots ser les dues coses".

Trump també ha enviat un miler d'observadors del Departament de Justícia als centres de votació de tot el país amb l'objectiu de detectar presumptes irregularitats, unes irregularitats que podrien servir-li, si cal, per impugnar els resultats. De fet, Trump va dir que respectaria els resultats "si les eleccions són honestes".

Rècord de vot anticipat

Abans d'aquesta jornada electoral, gairebé 55 milions de persones ja havien votat anticipadament. Més de la meitat d'aquestes paperetes s'han emès de manera presencial en centres habilitats, mentre que la resta correspon a vots per correu.

La xifra de vots anticipats supera la de les últimes eleccions de mig mandat, les del 2022, amb Joe Biden de president.

Errades informàtiques en màquines de votació

Ha estat una jornada electoral tranquil·la als Estats Units, però hi ha hagut algunes incidències. La més important, els errors informàtics que s'han registrat en escàners de centres de votació del comtat de Westchester, a l'estat de Nova York. Aquest problema podria afectar fins a 250.000 persones, tot i que les autoritats locals han assegurat que es comptaran tots els vots.

A Florida, al comtat de Broward, també hi ha hagut un problema informàtic que ha dificultat poder votar durant uns 20 minuts.

D'altra banda, en estats com Utah o Florida, les inundacions han obligat a reubicar alguns punts de votació. I a Richmond, a Virgínia, tres col·legis electorals han rebut amenaces de bomba i tirotejos, segons han informat autoritats locals, que han apuntat que les alertes s'han desactivat.

Vot des de l'Estació Espacial Internacional

Entre els milions de nord-americans que ja han votat hi ha els tres astronautes nord-americans a bord de l'Estació Espacial Internacional, que han exercit el dret a vot aquest dimarts des de l'espai. L'astronauta Anil Menon ha explicat en un missatge a les xarxes socials que ha votat de forma electrònica des de la seva habitació, a través de l'ordinador.

"Sí, fins i tot pots votar des de l'espai!", ha piulat Menon, que ha fet broma dient que l'ordinador "també fa, a la vegada, de cabina electoral".

El vot a distància dels astronautes es du a terme a través del programa de navegació i comunicació espacial SCaN, que els permet votar com qualsevol altre ciutadà nord-americà a través de les paperetes de vot en absència o de forma anticipada, en coordinació amb l'oficina del secretari del comtat en què estan empadronats.

Els vots emesos viatgen a través de la xarxa que l'agència espacial fa servir per a les comunicacions habituals amb els astronautes, i la NASA transfereix la papereta al secretari del comtat responsable de la votació. "Per preservar la integritat del vot, la papereta està xifrada i només l'astronauta i el secretari hi tenen accés", segons va explicar l'agència espacial fa dos anys.