Palestina participarà per vídeo en l'Assemblea General de l'ONU pel veto de Trump
A finals d'agost el govern de Donald Trump va denegar els visats als representants de l'Autoritat Palestina per assistir a l'Assemblea General de l'ONU a Nova York, i ara l'Assemblea ha aprovat que hi participin per videoconferència.
Ho ha aprovat aquest divendres en una votació en què 145 països hi han votat a favor, mentre hi ha hagut sis abstencions i cinc vots en contra, els dels Estats Units i Israel, a més del Paraguai, Palau i Nauru.
El text aprovat no només dona el vistiplau a la participació virtual, sinó que també "lamenta" la decisió dels Estats Units d'impedir-los l'entrada al país i li reclama que la reverteixi.
També fixa com serà la participació: en el debat general, on es preveu que hi hagi uns 140 caps d'estat i de govern, el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, hi intervindrà amb un vídeo gravat.
Una desena de països reconeixeran Palestina
A més, dilluns, dia en què es vol debatre la solució dels "dos estats" d'Israel i Palestina, els representants palestins intervindran per videoconferència en tots els debats que hi hagi.
Aquell dia almenys deu països, entre els quals Austràlia, el Regne Unit, el Canadà i Bèlgica, tenen previst reconèixer formalment Palestina com a estat independent durant la principal trobada anual de l'ONU.
Els Estats Units, que allotgen la principal seu de l'ONU, a Nova York, han denegat el visat a Abbas i a una vuitantena de funcionaris palestins que el van demanar per poder assistir a l'Assemblea.
Rubio i el "reconeixement unilateral" de Palestina
La decisió d'impedir als representants palestins d'assistir a l'Assemblea de l'ONU la va anunciar el secretari d'Estat, Marco Rubio, que va acusar Abbas de buscar "el reconeixement unilateral" de Palestina.
També el va acusar d'estar dificultant els esforços per la pau i va exigir a l'Autoritat Palestina que "repudiés sistemàticament el terrorisme" i que "posés fi a la incitació al terrorisme en l'educació".
Abbas va respondre que la decisió "contradiu clarament el dret internacional i l'Acord de la Seu de l'ONU", que obliga a facilitar la participació dels països, i Palestina és membre observador sense dret a vot.
La Unió Europea va reclamar pocs dies després als Estats Units que reconsiderés la decisió amb un argument similar; és a dir, apel·lant a "l'existència d'acords entre l'ONU i el país que l'acull", un intent de pressió diplomàtica que no ha tingut èxit.
Presumpta independència des del 1988
Palestina es va declarar oficialment com a estat independent el 1988: va ser un pas protagonitzat per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, liderada per Yasser Arafat, i es va formalitzar a Algèria.
El primer president d'aquest estat va ser Arafat. Quan va morir, el 2004, va assumir el càrrec durant dos mesos Rawhi Fattouh, i des del 2005 ho és Mahmud Abbas, tots tres del mateix partit polític, Fatah.
L'Autoritat Palestina que encapçala Abbas està radicada a Cisjordània, i té molt poc marge d'actuació: emet passaports palestins i gestiona els sistemes educatiu i de salut dels territoris palestins.
Però per entrar-ne o sortir-ne, tothom ha de passar per Israel i pels seus passos fronterers, controlats fèrriament per l'exèrcit. A més, el 2007 va perdre el control de la Franja de Gaza, que des de llavors és en mans de Hamas.
Des del 1988 la majoria de països han reconegut Palestina com a estat independent: ara mateix són 147 dels 193 que són membres de l'ONU, alguns dels quals els últims mesos, com és el cas de Mèxic, i també d'Espanya, que juntament amb Irlanda i Noruega, va fer el pas al maig.
Però el ple reconeixement de Palestina com a estat independent depèn del Consell de Seguretat de l'ONU, on els Estats Units fa dècades que fan servir el dret de veto que hi tenen per impedir-ho.
Una situació com l'actual ja es va donar el 1988, l'any de la declaració d'independència de Palestina: els Estats Units també van negar el visat a Arafat per assistir a l'Assemblea General de l'ONU, i aquesta institució va reaccionar convocant-la a Ginebra.
