Paraules catalanes intraduïbles (i tan nostres com el pa amb tomàquet), a "Treu la llengua"
Si hi ha una cosa que ens diferencia com a catalans, més que el pa amb tomàquet, els panellets o el caganer, són les paraules i expressions que fem servir i només funcionen aquí. Són part de com pensem, com sentim i com vivim, i quan les dius només penses: "És que això només ho puc dir així."
Avui, en Marc Solé ens porta una colla d'aquestes paraules que no tenen traducció literal a cap altre idioma. I com diu ell, no ho intenteu: no en traureu l'entrellat. Que, per cert, "entrellado" no existeix. Ni "entrellated", tampoc.
Aquestes paraules tenen un matís únic, impossible de copiar. Formen part del nostre ADN lingüístic, de la manera com mirem el món i ens expliquem les coses.
Vegem-ne unes quantes.
Trencadissa: quan tot es fa miques
Una trencadissa no és només un plat que cau. És el resultat d'un bon merder: quan s'esberla alguna cosa o moltes i queda clar que allò no té marxa enrere. Pot ser una baralla, un canvi, una ruptura sentimental o un moment en què tot s'ha fet miques, literalment o no.
Traduir-ho per "rotura" o "ruptura" no serveix: hi falta el soroll, el caos i aquella sensació de "ja està, s'ha esguerrat".
Escalf: el caliu que no es pot traduir
Escalf és aquella energia que sents quan tot el grup va a l'una, quan algú t'anima just abans d'un repte o quan t'abracen i et sents a casa. No és temperatura: és emoció, és vincle, és caliu. I això, per molt que ho vulguis traduir, només ho entenem nosaltres.
Rai: la calma feta paraula
No hi ha cap idioma que tingui un equivalent exacte de rai. Vol dir "no passa res", però amb un toc de resignació tranquil·la, d'humor suau i de filosofia de vida. Has perdut el tren? "Això rai". T'has oblidat la bossa? "Malament rai". És l'art català de treure ferro a les coses. Traduir-ho? Impossible.
El seny i la rauxa: l'equilibri impossible que només entenem nosaltres
Aquí entrem en territori sagrat. El seny i la rauxa són dues cares de la mateixa moneda. El seny és la prudència, el cap fred, el sentit comú. La rauxa representa la passió, la bogeria, deixar-se portar. Són contraris, sí, però també complementaris. Sense seny, ens perdríem; sense rauxa, no viuríem. I això, per molt que ho intentis, no té traducció possible en cap altre idioma.
I per acabar, el mític "déu-n'hi-do"
Poques expressions són tan catalanes i tan polivalents com déu-n'hi-do. Pot servir per expressar admiració, sorpresa, escepticisme o fins i tot cansament. "Déu-n'hi-do com toca la banda!", "Déu-n'hi-do la feinada que hi ha!" o "Déu-n'hi-do quin fred que fa!". Tot depèn del to, del moment i de la mirada. És, probablement, la reina de les expressions catalanes sense traducció exacta.
En sabries dir alguna més?
I tu, en coneixes alguna més? Potser tens aquella paraula que només utilitzes amb els amics, a casa o al carrer, que ningú fora del país entendria. Rai, escalf, trencadissa, seny, rauxa, déu-n'hi-do , però segur que n'hi ha moltes més amagades a la nostra manera de parlar. Va te'n regalem un parell de propina: gomet i llar de foc!
