Pendents d'Ormuz: dubtes i certeses sobre el preu del petroli amb l'alliberament rècord de reserves
L'efectivitat de la decisió de l'Agència Internacional d'Energia (AIE) d'alliberar part de les seves reserves estratègiques de petroli dependrà, en molt bona mesura, del temps que continuï tancat l'estret d'Ormuz.
Ho admetia aquest dimecres Fatih Birol, el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia, que ja apuntava que, més enllà de la històrica decisió de mobilitzar 400 milions de barrils, el més important per restablir l'estabilitat dels fluxos de petroli i gas és que es reprengui el trànsit en aquest punt estratègic, per on circula el 20% de la producció mundial de petroli i gas liquat.
Sigui com sigui, sembla que tots aquests esforços internacionals per contenir el preu del petroli de moment no tenen resposta als mercats ja que aquesta matinada el barril de Brent, el de referència a Europa, s'ha situat una altra vegada per sobre dels 100 dòlars. Això després d'un inici de setmana en el que va viure una autèntica muntanya russa amb 24 hores frenètiques.
L'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units estan treballant per desviar algunes exportacions cap a ports fora del Golf, cosa que podria proporcionar alleujament addicional, però aquests fluxos continuen sent limitats i vulnerables.
Amb l'escenari internacional cada cop més tens pels atacs continus dels Estats Units i de l'Iran als objectius que consideren enemics al voltant d'Ormuz, l'evident possibilitat que la crisi s'allargui ha empès els 32 països membres de l'AIE a activar la vàlvula d'emergència i tibar del petroli que tenen guardat.
Només cinc vegades, des de la guerra del Golf fins a la d'Ucraïna, s'havia pres aquesta decisió. Però mai en una quantitat tan gran.
D'aquesta manera pretenen que l'alça de preus es mantingui en "nivells raonables" per intentar contenir la inflació, tal com ha explicat a 3CatInfo l'economista Jorge León, exfuncionari de l'OPEP i analista en matèria d'energia a Rystad Energy.
Tot just pagàvem l'augment per Veneçuela
León recorda que ara tot just estàvem pagant l'augment de preu després de l'atac a Veneçuela, quan va passar dels 55 dòlars per barril als 70 que teníem just abans de l'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà.
En un mercat que treballa a futur, "això vol dir que en les pròximes setmanes ens arribarà el cop fort que reflectirà l'augment per l'actual guerra", adverteix. A Espanya, diu, aquest decalatge sol ser d'unes tres o quatre setmanes.
"De fet, el preu del mercat d'aquest dimecres pràcticament no ha reaccionat a l'anunci d'alliberament de barrils", remarca.
Tot i això, diu que la mesura tindrà un efecte directe per a les petrolieres, que podran adquirir el petroli que acumulaven els estats en un context en què el tall a Ormuz els està posant molt complicat l'accés al cru per refinar.
"És una mesura encertada, però no deixa de ser un pedaç que ens cobrirà durant un temps molt limitat", afegeix León, que adverteix que alliberar barrils actua com una arma de doble tall:
El problema d'utilitzar reserves estratègiques és que, un cop has fet servir la carta, quedes molt més exposat a les potencials crisis del futur.
Hi coincideix l'enginyer de telecomunicacions i expert en energies Marcel Coderch, que creu que l'efecte de la mesura pot ser "immediat", però serà "de curta durada".
"Mentre duri la causa subjacent, el bloqueig a l'estret d'Ormuz, això no es resoldrà", ha explicat al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio.
Unes reserves finites
No hi ha xifres clares sobre l'impacte del bloqueig, però León calcula que a hores d'ara, i tenint en compte que l'Aràbia Saudita ha pogut continuar exportant a través d'un oleoducte que va a parar al Mar Roig, serien uns 10 milions de barrils diaris els que no tenen sortida pel tancament d'Ormuz. Per tant, amb els 400 milions de barrils alliberats, "més o menys estem coberts per uns 40 dies".
Per això, insisteix, l'única clau que permetria albirar una caiguda de preus del petroli seria un escenari en què el bloqueig a Ormuz no s'allargui més de dues o tres setmanes, i fins i tot apunta a la possibilitat que els preus superin els 120 euros per barril si el conflicte s'allarga uns quatre mesos.
Pel que fa als Estats Units, assenyala, una inflació a l'alça i un alentiment de l'economia tindrien un efecte directe en les enquestes:
El preu del petroli és determinant en les enquestes polítiques, l'últim que li interessa a Trump és allargar el conflicte més del que sigui necessari.
Pendents del gas
Els experts també recorden que la mesura anunciada només fa referència a reserves de petroli, però cal fixar-se especialment en què passa amb el preu del gas, que s'exporta majoritàriament de Qatar i repercuteix directament en el preu de l'electricitat.
"Europa no en depèn gaire, però l'Àsia sí, i la gran demanda que arriba des d'allà fa que el preu a Europa s'hagi doblat des de l'inici de la guerra i les reserves estiguin molt baixes", remarca León.
La incògnita del ritme d'alliberament
Entre les incògnites que es mantenen al voltant de l'alliberament de reserves n'hi ha algunes de crucials, com ara el ritme amb què es farà. Coderch apunta que no serà una aportació de cop, sinó que aquests barrils s'aniran posant progressivament al mercat:
S'aniran venent per intentar satisfer la demanda, i amb el preu més assequible que es pugui.
L'AIE ha dit que els estats membres seran els que determinaran el calendari i la rapidesa amb què el petroli arribarà realment al mercat, i JPMorgan estima que un alliberament coordinat podria fluir a un ritme màxim d'uns 1,2 milions de barrils diaris, basant-se en precedents.
L'alliberament del 2022 equivalia aproximadament a un milió de barrils diaris. D'aquesta manera, el desbloqueig compensaria només una petita fracció de la interrupció actual del subministrament, i deixaria encara el mercat amb un fort dèficit.
També serà determinant on s'allibera aquest petroli, tenint en compte, per exemple, que un petrolier que surti dels Estats Units necessita entre 40 i 60 dies per arribar a l'Àsia, més del doble que un enviament des de l'Orient Mitjà. Això sense comptar l'important augment del preu del transport.
L'opció de limitar el preu a les benzineres
El tancament de l'estret ressona en tota l'economia internacional, però s'ha notat especialment en països com el Japó, que ja s'havia avançat a la decisió d'alliberar reserves perquè el 70% del petroli els arriba via Ormuz.
La resta de grans economies, com França, no depenen tant d'Ormuz, però també han vist com el preu dels carburants s'ha disparat tan ràpid que el govern estudia limitar el marge de les benzineres.
Àustria ja ha limitat les pujades de preu a només tres dies de la setmana: dilluns, dimecres i divendres. Les baixades són lliures.
La Comissió Europea no veu malament estudiar aquest tipus de mesures, però l'expert en energies Marcel Coderch hi veu un límit clar, que és el preu en origen:
Les companyies hauran de valorar si poden comprar petroli a un preu que els permeti vendre amb el que fixa el govern, perquè el que no faran serà vendre en pèrdues.
Per això, com que es tracta d'una circumstància que depèn dels mercats internacionals, vaticina que serà difícil de controlar.
