Per què cada cop les sardines són més petites i hi ha més gamba blanca?
Des de fa tres anys, una vintena d'investigadors s'embarquen amb els pescadors i analitzen què treuen amb les seves xarxes. Han fet un miler de sortides, han recorregut gairebé 3.000 quilòmetres i han mesurat 300.000 individus entre peixos i altres espècies capturades.
Alberto Rico, un dels investigadors que participa en el projecte, ens explica una de les constatacions fetes: la sardina i el seitó han perdut tamany per l'explotació pesquera.
Hem vist canvis en la població de l'anxova i la sardina. La seva talla de primera maduresa s'ha reduït. Ja ho hem presentat a la Generalitat per fer una gestió pesquera per als pròxims anys que respongui a aquests canvis detectats en les poblacions de peixos.
Descobertes pesqueres
Amb l'anàlisi de les captures, els científics també han constatat que cada cop tenim més gamba blanca a la costa de Blanes, Roses i Barcelona.
Bàsicament es podria dir que la gamba blanca està ocupant els llocs que fins fa poc ocupaval'escamarlà. Ja s'han publicat estudis a diferents llocs del mediterrani que relacionen aquest augment de la gamba blanca amb la pujada de la temperatura de l'aigua.
Aquí de gambes blanques ja en teníem, però fins ara no eren aprofitables comercialment perquè la població era insuficient. Ara el nombre ha crescut prou perquè els pescadors ja la considerin una espècie interessant i surtin expressament a pescar-la.
Amb tota aquesta informació, a la tardor es publicarà el primer estat de les pesqueries de Catalunya.
Marta Carreton, una altra de les investigadores que participa en el projecte, ens explica per què servirà:
En un escenari tan canviant com és el de l'emergència oceànica, ens pot donar pistes sobre espècies invasores que poden entrar al mar català, hi pot haver noves cites d'espècies al Mediterrani, espècies rares o difícils d'identificar i amb això sabrem què cal fer amb cadascuna.
Espècies rares a la xarxa
De les 800 espècies que capturen els pescadors a Catalunya, només se'n comercialitzen 164. Entre la resta, l'equip de l'ICATMAR i l'Institut de Ciències del Mar ja ha identificat un peix que mai abans s'havia trobat al Mediterrani.
No te'l miraries a la peixateria, no té interès comercial. Té una pinta bastant estranya. Està adaptat a viure en fons foscos d'entre 300 i 400 metres de profunditat i i té unes cèl·lules que produeixen llum.
A part d'aquest peix, els investigadors també han trobat un calamar que estan estudiant per saber si es tracta d'una espècie no catalogada encara o simplement una que abans no vivia per aquí.
