Per què és important l'estret d'Ormuz, pas estratègic del petroli que l'Iran té bloquejat
L'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran i la mort de l'aiatol·là Ali Khamenei poden tenir conseqüències en l'economia mundial. L'Iran ha amenaçat de tancar l'estret d'Ormuz, un coll d'ampolla que controla el 20% de la producció de petroli del món.
El pas està ara per ara bloquejat. Dissabte, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran i la marina van començar maniobres per controlar el pas de vaixells. Aquest diumenge, un petrolier ha estat atacat quan passava per aquest important punt estratègic.
Almenys 150 vaixells, incloent-hi petroliers i naus que transporten gas natural liquat, estan aturats en aigües obertes a l'oest del canal d'Ormuz.
Els petroliers han quedat agrupats davant les costes dels principals productors de petroli del Golf, com ara l'Iraq i l'Aràbia Saudita, així com el gegant del gas natural liquat Qatar, segons dades del servei de seguiment de vaixells de la plataforma Marine Traffic.
Dissabte al vespre ja es detectava una disminució del trànsit naval a l'estret d'Ormuz, segons aquest servei de seguiment.
Dotzenes de vaixells també han deixat anar l'àncora a l'altra banda d'aquest coll d'ampolla, a prop de les costes d'Oman.
L'Organització de Països Productors de Petroli ja ha anunciat un increment de la producció de barrils per fer front a una escalada de preus.
Per què és estratègic l'estret d'Ormuz?
Per què la primera reacció de Teheran després de l'atac directe contra el seu territori passa per bloquejar aquest braç de mar que separa l'Iran de la costa sud dels Emirats Àrabs, el Sultanat d'Oman?
Ubicat entre el golf Pèrsic i el golf d'Oman, l'estret d'Ormuz és un punt neuràlgic del comerç i l'economia mundial. Per aquí hi transiten petroliers i vaixells de càrrega que transporten fins a 20,8 milions de barrils de petroli i altres combustibles cada dia.
Ormuz és la principal ruta d'exportació de cru i de gas de l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l'Iraq, Kuwait i del mateix Iran cap al mercat asiàtic. Tancar l'estret suposaria bloquejar el 20% de la producció mundial de petroli i gas liquat.
Els analistes consideren que si es tanca l'estret d'Ormuz, la conseqüència directa i més evident serà un increment exponencial del preu del petroli, que pot superar a curt termini els 100 dòlars per barril. El preu del barril de cru Brent cotitzava divendres a 75 dòlars, 7 dòlars més que ara fa un mes.
Un bloqueig marítim d'una cinquena part de la producció mundial de petroli s'afegiria a una més que previsible interrupció del subministrament de petroli iranià. Teheran extreu 3,3 milions de barrils de cru cada dia, dels quals n'exporta gairebé la meitat.
Les previsions més pessimistes, comptant que l'estret estigui bloquejat fins a finals d'any, auguren un rècord històric que superi els 150 dòlars per barril del 2008.
Des de l'Associació d'Assessors Financers, l'economista Josep Soler assegura que això tindria conseqüències molt negatives per a l'economia global que acabarien afectant la butxaca dels ciutadans:
Si es bloqueja encara que sigui parcialment l'estret d'Ormuz, segur que hi hauria restriccions en l'oferta de petroli.
Segons Soler, el bloqueig "tindria altres implicacions, com la caiguda de les borses, un augment del deute públic i tota mena d'efectes econòmics".
La catedràtica del Departament d'Economia a la Universitat Rovira i Virgili, Maria Llop, creu que "cal esperar i veure com acaba evolucionant el conflicte els pròxims dies per saber si acaba impactant en els preus --i en el consumidor final--, o si no va més enllà".
Amenaça recurrent de Teheran
El bloqueig de l'estret d'Ormuz ha estat una amenaça recurrent de Teheran en moments de crisi i com a resposta a les sancions de Washington pel programa nuclear del règim iranià.
Però, malgrat les reiterades amenaces, l'Iran no ha bloquejat mai totalment el pas de vaixells de càrrega per Ormuz.
A la dècada dels 80, durant els vuit anys que va durar la guerra entre l'Iran i l'Iraq, els dos bàndols van intentar impedir les exportacions de petroli del contrari, en el que es va anomenar la "guerra dels petroliers".
La Cinquena Flota nord-americana, amb base a Bahrain, s'encarrega de vetllar que l'estret continuï obert i de protegir la navegació comercial a la zona.
