Plaques solars en peatges, basses i camps fruiters: una alternativa a teulades i cobertes
Tècnics ambientals plantegen espais alternatius on instal·lar plaques solars, com ara abocadors, pedreres, embassaments, antics peatges o, fins i tot, camps d'arbres fruiters; uns espais que generalment es descarten o no es consideren per la seva superfície, molt més petita que la de les grans plantes solars.
Tanmateix, segons els experts, tenen un gran potencial, sobretot per comunitats de consum d'energia o autoconsum d'empreses, polígons industrials o administracions públiques.
"Són espais en desús o que no es tenen en compte perquè sovint impliquen una sèrie de dificultats, potser de tràmit, de saber qui n'és el propietari o també de sobrecost. Hem fet aflorar aquests espais que ara mateix no s'estan aprofitant", explica l'ambientòleg Josep Rosell, de la consultoria OICOS Estratègia Ambiental, que ha liderat l'estudi, encarregat pel grup de la CUP a la Diputació de Girona i centrat en espais alternatius de les comarques gironines.
Els resultats es faran públics perquè puguin ser consultats per tothom, amb especial interès dels ajuntaments petits, perquè tinguin més informació a l'hora de fer al·legacions al PLATER, el Pla Territorial d'Implantació de les Energies Renovables, en el qual la Generalitat està treballant.
Peatges, basses i camps d'arbres fruiters amb plaques solars
Entre d'altres, l'estudi proposa tres models de producció alternatius. Un és el model de producció flotant, amb la instal·lació de plaques solars en basses de reg, embassaments d'aigua potable o industrial, infraestructures hidràuliques, entre d'altres. Ho explica Rosell:
La fotovoltaica flotant ja és viable tècnicament i, a més, té l'avantatge que la producció energètica és una mica més elevada, ja que, tot i que instal·lar-la costi més, l'aigua refrigera i permet que les plaques tinguin un rendiment lleugerament superior
D'altra banda hi ha l'agrovoltaica, que inclouria finques agràries amb cultius hortícoles, fruiters, vinya, oliverar i altres conreus compatibles, especialment en zones amb estrès hídric o amb interès per diversificar ingressos.
L'agrovoltaica integra la producció fotovoltaica amb la producció agrària i fa possible la coexistència de cultius i panells solars al mateix espai físic.
En aquest sentit, els panells es dispersen o s'eleven per permetre la llum adequada al cultiu, combinant la producció energètica amb el rendiment agrícola. Les plaques, a més, poden beneficiar el cultiu, ja que fan baixar la temperatura quan la radiació és molt forta.
Per últim, l'estudi també inclou alguns espais alternatius en el marc de la tecnologia fotovoltaica convencional, basada en la instal·lació de panells sobre estructures fixes o mòbils, per exemple en cobertes d'aparcaments, polígons industrials o espais lliures en carreteres com talussos o antics peatges. Aquí també s'hi inclourien els antics abocadors o les explotacions agrícoles deteriorades.
"Les plantes solars tenen un marge molt petit, cada cop més, de manera que ara ja potser estaríem en disposició d'anar avaluant coses no tan atractives a nivell econòmic però que a nivell ambiental, de paisatge, de distribució o fins i tot de producció, poden ser molt més interessants" afegeix Rosell.
Els promotors, disposats a estudiar les alternatives
El gremi de promotors veu amb bons ulls aquestes alternatives, que caldria aplicar, però, estudiant cada cas per assegurar que siguin productives i viables econòmicament. En aquest sentit, Salvador Salat, delegat de la UNEFCAT, puntualitza:
Ens calen tot tipus d'espais per arribar al 100% de l'energia renovable, de manera que si hi ha una finca que és útil hi anirem, però les que no ocuparem són les que tinguin mala producció, mala connexió o mal accés, és a dir, que encara que estiguin disponibles, no siguin viables
A banda dels possibles sobrecostos, els promotors d'energia fotovoltaica consideren que amb espais molt petits, com alguns dels que planteja l'estudi, serà difícil arribar als objectius d'ús d'energia renovable de futur.
Catalunya, a la cua de l'Estat en renovables
El foment de l'energia solar pot contribuir a augmentar la implantació de les energies renovables a Catalunya, que és una de les comunitats que van més endarrerides.
De fet, a dia d'avui, suposen tot just el 22% del total de l'energia generada, de manera que queda molt lluny de la mitjana estatal, que és de més del 50%. Aquest és l'objectiu que la Generalitat s'havia fixat per al 2030, tenint en compte que el 2050 es vol arribar al 100%.
