Protecció Civil treballa perquè els ES-Alert puguin ser menys invasius i es geolocalitzin millor
L'ES-Alert s'ha demostrat útil en moltes situacions, com en els aiguats dels últims dies, però no ha estat exempt de controvèrsies. Per exemple, pel fet que alguns missatges que avisen de pluges torrencials en una localitat els rep també una població veïna on no cau ni una gota.
Per això, Protecció Civil treballa per poder enviar avisos ES-Alert a zones més reduïdes i millorar així la precisió dels avisos que es fan arribar a la població.
El fre que actualment impedeix enviar ES-Alert a zones més petites respon a qüestions tecnològiques. "Quan els telèfons estiguin preparats per rebre trucades satel·litàries, ho podrem fer", ha explicat a 3CatInfo Imma Solé, subdirectora de Coordinació i Gestió d'Emergències. "De moment no es pot fer un enviament més reduït, hi estem treballant", explica la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé.
Probablement, però, la transició no serà immediata. Tot i el creixement important que viu el sector, la telefonia per satèl·lit no està generalitzada, si bé la seva expansió ja comença a fer arribar la connectivitat a àrees rurals aïllades.
Fins ara, un ES-Alert es pot reduir, a tot estirar, a tota la zona que abasta l'antena telefònica que fa l'enviament, i això poden ser molts quilòmetres de distància. Aquest fet explica que un missatge de risc d'aiguats torrencials pugui arribar també a poblacions on ni tan sols plou.
Mentre les connexions per satèl·lit no estiguin generalitzades, Protecció Civil s'adapta a les limitacions que imposa l'actual sistema, com admet Solé:
És difícil donar una mesura a la població quan no saps si en algun punt s'haurà d'evacuar i en un altre confinar.
Però això no treu utilitat als ES-Alert. Solé concreta que ara s'utilitzen sobretot per demanar precaució "com un crit d'alerta", sense poder filar més prim i buscant principalment l'objectiu que la gent s'autoprotegeixi.
Menys invasiu quan no hi ha perill imminent
Paral·lelament, Protecció Civil treballa per incorporar un ES-Alert "menys invasiu" per a avisos que no comportin un perill imminent.
A Catalunya s'han enviat més de 150 ES-Alert des que es va activar fa tres anys aquest servei públic d'alerta a través del mòbil.
Tots han estat dins el nivell 1 de gravetat, que correspon a les alertes que s'envien en situacions d'amenaça immediata per a la vida de les persones.
Però hi ha dos nivells més per a prealertes, que actualment encara no estan en ús amb el sistema ES-Alert. Es tracta del nivell 2, per a alertes amb consells sobre què cal fer davant algunes situacions de risc, i el nivell 3, per demanar col·laboració ciutadana en casos determinats.
Els ES-Alert que hem rebut fins ara, tots de nivell 1, s'envien simultàniament a tots els mòbils que són en una zona geogràfica determinada i no es poden desactivar.
En canvi, els de nivell 2 i 3 funcionen diferent. Quan s'enviïn, només els rebran els usuaris que tinguin activades les notificacions d'emergència al telèfon mòbil. És en aquest sentit que aquests avisos es consideren menys invasius, ja que cadascú decideix si els té activats al seu dispositiu.
La incorporació dels nous ES-Alert podria arribar els pròxims mesos.
El Parlament exigeix un equilibri entre la "sobrealerta" i l'"alerta justa"
El debat sobre els ES-Alert també ha arribat al Parlament, on una moció d'ERC ha exigit aquest dijous revisar i actualitzar els protocols per buscar un equilibri entre la "sobrealerta" i l'"alerta justa".
La moció, amb suport de tota la cambra excepte Vox, que s'ha abstingut, també demana assegurar la recepció dels ES-Alert independentment de l'operadora de telefonia.
A més, reclama més anticipació i coordinació entre el Meteocat, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i els serveis locals.
Fa uns dies hi va haver una altra iniciativa política, en el debat de política general, favorable a revisar el sistema d'alertes.
