Protestes en dos instituts de l'Hospitalet contra el pla per incorporar-hi mossos de paisà
El pla pilot que el Departament d'Educació vol iniciar aquesta setmana per integrar agents dels Mossos d'Esquadra en 14 instituts catalans, topa amb el rebuig frontal de sindicats educatius i famílies. I a l'exterior de dos dels centres on es vol aplicar la mesura, els instituts Margarida Xirgu i Eugeni d'Ors de l'Hospitalet de Llobregat, els sindicats educatius han protestat aquest dilluns a primera hora contra el pla, amb pancartes com "Més pedagogia, menys policia".
El Departament detalla que es tracta de sis agents de convivència, una figura que ja existeix, i que forma part d'una evolució del programa dels agents tutors, que ja es fa en alguns municipis.
La presència d'aquests agents --no uniformats i fora de l'aula-- no seria tot el dia, perquè s'hauran de repartir pels diferents centres. Segons Educació, aniran una mica més enllà que en el citat programa per tenir un agent de referència al centre.
També indiquen que els 14 centres on ho han plantejat han acceptat formar part d'aquest pla.
"Cultura punitivista"
Des de l'Assemblea de Treballadores del Margarida Xirgu i l'Eugeni d'Ors han difós un comunicat en què argumenten que ja disposen de professionals qualificats per abordar situacions complexes --com vetlladors, TIS, educadors socials i orientadors-- i critiquen que Educació hagi reduït les dotacions d'aquests perfils mentre impulsa un pla pilot que, segons denuncien, aposta per un model policial en lloc d'educatiu.
Els treballadors consideren que la conflictivitat als centres no es resol amb mesures policials, sinó amb recursos socials i educatius.
També acusen el Departament d'haver pres la decisió de manera unilateral, sense consultar-la amb la comunitat educativa, i alerten que pot reforçar una cultura punitiva i estigmatitzar especialment l'alumnat vulnerable i d'origen migrant.
Per això, demanen al Departament que retiri la mesura i que destini més recursos als centres educatius.
Altres eines proposades
Per Xavier Bonal, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que hi hagi mossos a les aules és "un error".
Hi ha moltes mesures que es poden prendre abans d'aquesta. Crec que és una rendició davant d'una problemàtica.
Bonal posa com a exemple una iniciativa aplicada a principis del nou mil·lenni en centres conflictius del centre de Londres, on una forta inversió econòmica i la incorporació de professionals diversos van permetre articular un sistema de cooperació entre centres amb resultats "molt positius".
Bonal creu encara hi ha marge de millora amb les eines existents i sosté que les mesures que reclamen els mestres i professors poden millorar les condicions a les aules.
El sociòleg subratlla que reduir la rotació del professorat, incentivar-ne l'estabilitat i millorar les ràtios serien mesures "fins i tot més econòmiques" i "molt més eficaces" que apostar per la seguretat policial.
Marta del Campo, directora Institut Escola La Mina i formadora equips en entorns de complexitat, s'expressa en el mateix sentit i no entèn la "presència continuada i permanent" de la policia.
S'afavoreix l'estigma als centres. No només en el propi centre sinó en determinats nens i nenes, en determinades famílies. És com posar etiquetes.
Agents per "combatre la conflictivitat"
El projecte vol impulsar la figura dels "agents integrats" als centres docents: policies de paisà i desarmats per abordar situacions de conflictivitat. La prova pilot afecta 13 instituts públics de l'Hospitalet de Llobregat, Vic, l'Alta Ribagorça-Vall d'Aran, Tàrrega, el Prat de Llobregat i Sabadell.
Els sis agents que formen part del pla han començat a desplegar-se aquest dilluns. Per exemple a l'Institut d'Aran. En aquest punt del territori, la directora dels Serveis Territorials d'Educació, Carlota Valls, ha explicat que el que vol el Departament és: "que no hi hagi problemes. I que, si n'hi ha perquè la societat és complexa, que hi hagi els agents experts i formats per prevenir-los". I ha afegit que "a Educació, no estem per dir que no a ningú que ens vulgui ajudar".
De fet, el govern defensa que és una mesura "fortament reclamada des del món docent", però els sindicats ho neguen i ja han advertit que s'hi oposaran amb mobilitzacions als centres afectats, com les d'aquest dilluns. Professors de Secundària assegura que el professorat no ho ha demanat "en cap cas" i defensa que la resposta implica garantir l'autoritat dels docents, i no pas posar policia als centres.
USTEC també rebutja frontalment la mesura. Tot i reconèixer que "la convivència en alguns centres és un problema real i greu", considera que aquesta no és la resposta adequada.
El sindicat atribueix la conflictivitat a les ràtios elevades, la manca de personal d'atenció educativa, l'absència d'orientació suficient i l'infrafinançament crònic.
Per això defensa que tractar el problema com una qüestió de seguretat no en resol les causes de fons.
Per tot plegat, USTEC reclama el "desplegament real del pla de convivència", la reducció de ràtios, el reforç del personal docent i de PAE, més serveis d'orientació i atenció especialitzada, i una aposta decidida per l'educació inclusiva.
Les Associacions Federades de Famílies d'Alumnat de Catalunya, l'aFFaC, tampoc creuen que la mesura ajudi a millorar la convivència i demanen incorporar altres professionals, com integradors i educadors socials.
Tasca policial "preventiva"
En canvi, Ramiro Ortegón, president de la plataforma PDA Bullying, defensa que els Mossos i la Policia Local ja entren als centres de manera preventiva i amb empara legal, i considera positiu ampliar aquesta tasca més enllà de la seguretat viària.
Segons Ortegón, la mesura és necessària, però la clau és com s'aplica. Defensa que la tasca policial als centres ha de ser de mediació, no de resolució de casos.
També remarca la importància de la formació dels agents: "Hi ha molts mossos d'esquadra que són psicòlegs, treballadors socials o criminòlegs amb experiència en prevenció; no permetre que entressin als centres seria una gran pèrdua", afirma.
