Protestes en dos instituts de l'Hospitalet contra el pla per incorporar-hi mossos de paisà

El pla pilot que el Departament d'Educació vol iniciar aquest mes d'abril per integrar agents dels Mossos d'Esquadra en 13 instituts catalans, topa amb el rebuig frontal de sindicats educatius i famílies. I dos dels centres on es vol aplicar la mesura, els instituts Margarida Xirgu i Eugeni d'Ors de l'Hospitalet de Llobregat, han protestat aquest dilluns a primera hora contra el pla, amb pancartes com "Més pedagogia, menys policia".

"Cultura punitivista"

Des de l'Assemblea de Treballadores d'aquests centres educatius han difós un comunicat en què argumenten que ja disposen de professionals qualificats per abordar situacions complexes --com vetlladors, TIS, educadors socials i orientadors-- i critiquen que Educació hagi reduït les dotacions d'aquests perfils mentre impulsa un pla pilot que, segons denuncien, aposta per un model policial en lloc d'educatiu.

Els treballadors consideren que la conflictivitat als centres no es resol amb mesures policials, sinó amb recursos socials i educatius.

També acusen el Departament d'haver pres la decisió de manera unilateral, sense consultar-la amb la comunitat educativa, i alerten que pot reforçar una cultura punitiva i estigmatitzar especialment l'alumnat vulnerable i d'origen migrant.

Per això, demanen al Departament que retiri la mesura i que destini més recursos als centres educatius.

Agents per "combatre la conflictivitat"

El projecte vol impulsar la figura dels "agents integrats" als centres docents, agents de paisà i desarmats per combatre la conflictivitat. Davant la possibilitat que la prova pilot comenci, els sindicats han advertit que hi plantaran cara amb mobilitzacions als centres afectats.

Es tracta de 13 instituts públics de l'Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d'Aran i Tàrrega, el Prat de Llobregat i Sabadell.

El govern assegura que aquesta és una mesura "fortament reclamada des del món docent". Una afirmació que el sindicat de Professors de Secundària contradiu, afirmant que el professorat no ho ha demanat "en cap cas". El col·lectiu avisa que la solució no és posar policia als centres sinó garantir l'autoritat dels docents.

El sindicat USTEC també s'oposa frontalment a la mesura i exposa en un comunicat que, tot i que reconeixen que "la convivència en alguns centres és un problema real i greu", consideren que aquesta mesura "no és la resposta adequada".

En una entrevista divendres al programa "Mésnit", el coordinador de la secretaria de moviments socials del sindicat, Oriol Francesch, es queixava que la policia "no és un agent educatiu":

Asseguren que les causes de la conflictivitat són les ràtios elevades, manca de personal d'atenció educativa, absència d'orientació suficient i un infrafinançament crònic, i que, per tant, tractar el problema com una qüestió de seguretat no el resol de base.

També argumenten que d'aquesta manera es consolidaria un "model problemàtic", com s'ha demostrat al Regne Unit, i aposten per centres educatius entesos com a espais de pau, pensament crític i convivència: "Els cossos armats no són una eina educativa".

Per tot plegat, consideren que la solució passa pel "desplegament real del pla de convivència, la reducció de ràtios, el reforç de personal docent i de PAE, la dotació dels centres de serveis d'orientació i atenció especialitzada, i una aposta decidida per l'educació inclusiva".

Pel que fa a les Associacions Federades de Famílies d'Alumnat de Catalunya (aFFaC), tampoc creuen que la mesura ajudi a millorar la convivència als centres i demanen la incorporació d'altres professionals, com ara integradors i educadors socials.

"Una barbaritat"

Oriol Francesc, coordinador de la secretaria de moviments socials d'USTEC valora que aquesta prova pilot és "una barbaritat" i en demanen la supressió.

"Contradiu la norma i de la pràctica pedagògica i la resolució no violenta dels conflictes, ha estat totalment opaca, no s'ha consensuat amb cap agent educatiu i és una imposició improvisada".

Per a Xavier Bonal, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que hi hagi mossos a les aules és "un error".

Bonal posa com a exemple la iniciativa que a principis del nou mil·lenni es va dur a terme en centres educatius conflictius del centre de Londres on "a base d'una inversió econòmica molt forta i de dotar de professionals i recursos humans molt diversos", es va aconseguir articular un sistema de treball i cooperació entre centres per revertir la situació. "I els resultats van ser molt positius", rebla.

Bonal i Francesc s'expressen en el mateix sentit quan indiquen que actualment hi ha marge de millora en els centres amb les eines que ja existeixen.

Els mestres i professors --que actualment es manifesten per millorar les condicions laborals-- apunten que les seves reivindicacions ajudarien a millorar la situació dels centres.

El sociòleg ho corrobora i subratlla que reduir els nivells de rotació del professorat, incentivar l'estabilitat dels docents als centres, millorar ràtios són mesures "fins i tot més econòmiques i serien molt més eficaces que no la decisió de la seguretat policial".

Tasca policial "preventiva"

En canvi, Ramiro Ortegón, president de la plataforma PDA Bullying, diu que els Mossos i la Policia Local ja fa molt de temps que entren a les aules de manera preventiva i de manera emparada per la llei de manera que fer-la extensiva més enllà d'ensenyar seguretat viària seria positiu.

Ortegón creu que aquesta mesura és necessària, però el crucial és la manera com s'aplica aquesta tasca policial "preventiva".

El més important per a Ortegón és la formació del policia: "Hi ha molts mossos d'esquadra que són psicòlegs, treballadors socials o criminòlegs amb experiència en prevenció, no permetre que entressin als centres seria una gran pèrdua", afirma.