Putin amenaça les tropes de pau que vagin a Ucraïna: "Si apareixen, seran objectius legítims"

Rússia rebutja el suport militar europeu ofert a Kíiv per garantir la seguretat a Ucraïna un cop s'assoleixi un alto el foc o un eventual acord de pau, i acusa Europa d'obstaculitzar una sortida negociada a la guerra.

Aquest dijous, 26 països europeus de l'anomenada Coalició de Voluntaris s'han compromès a desplegar forces "per terra, mar o aire" a Ucraïna quan s'aturin els combats, per aportar garanties de seguretat i "prevenir qualsevol nova gran agressió" de Rússia.

El president rus ha respost dient que el desplegament d'un contingent militar estranger a la zona seria com una "implicació d'Ucraïna amb l'OTAN", a la qual s'oposa radicalment, i ha amenaçat directament qualsevol país que enviï tropes de pau a territori ucraïnès:

"Si apareixen tropes allà, especialment ara enmig dels combats, partim del supòsit que seran objectius legítims."

El compromís de desplegament militar l'ha anunciat a París Emmanuel Macron després d'una reunió dels 35 països aliats amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. I no inclou la primera línia de front.

Macron ha donat per fet el suport dels Estats Units a aquestes "garanties de seguretat" per a Kíiv, un suport nord-americà que s'hauria de concretar "en els pròxims dies". A la reunió no hi ha assistit Donald Trump, tot i que després han parlat per telèfon. En el seu lloc hi ha participat el principal enviat per al conflicte ucraïnès, Steve Witkoff.

No tots els països presents a la trobada estan disposats a enviar-hi forces militars. Alguns, com Itàlia, només s'han mostrat oberts a "donar suport a un possible alto el foc mitjançant iniciatives de vigilància i formació fora de les fronteres d'Ucraïna". 

Espanya tampoc ha concretat si preveu desplegar-hi soldats de l'exèrcit espanyol i només ha dit que seran "a la solució per a Ucraïna", sense especificar com. El president espanyol, Pedro Sánchez, no va poder assistir en persona a la reunió per problemes amb el seu vol i ho va fer, com altres líders europeus, per videoconferència.

Putin convida Zelenski però li nega legitimitat

Vladímir Putin ha tornat a convidar Vladímir Zelenski a Moscou, amb Donald Trump, per negociar un acord de pau, i ha assegurat que pot garantir la seguretat del president ucraïnès "al 100%":

"Estic a favor que vinguin, nosaltres garantirem amb seguretat i totalment les condicions de treball i de seguretat. La garantia és del 100%."

Tot i convidar-lo, però, ha dit que la trobada no té gaire sentit ara mateix, perquè per Putin el seu homòleg no té cap legitimitat com a cap d'Estat ucraïnès, un argument que repeteix des del maig del 2024, quan va expirar el mandat de Volodímir Zelenski. Putin retreu a Zelenski no haver convocat eleccions, malgrat l'estat de guerra.

"No li trobo gaire sentit. Per què? Perquè arribar a un acord amb la part ucraïnesa és pràcticament impossible sobre afers clau. Fins i tot si hi ha voluntat política, que ho dubto, existeixen dificultats juridicotècniques", ha afegit el president rus.

Vladímir Putin ha fet aquestes declaracions aquest divendres a Vladivostok, durant el X Fòrum Econòmic Oriental.

Zelenski ja havia rebutjat una trobada a Moscou proposada fa dies per Putin, i havia ofert fer-la en un tercer país, una alternativa que Putin no contempla. Per Zelenski, l'oferta de trobar-se a Moscou és una prova que el president rus no es vol veure amb ell cara a cara.

Vol explotar jaciments de Donetsk, Lugansk o Zaporíjia

A Vladivostok, Putin ha negat que l'economia russa estigui empitjorant, després que el president del banc estatal rus Sberbank, German Gref, hagi assegurat que hi ha símptomes d'un "estancament tècnic": "Juliol i agost mostren símptomes força clars que ens estem acostant a un nivell de creixement zero", ha dit Gref.

Putin ha reconegut l'augment de preus i "problemes macroeconòmics" a resoldre, però ha assegurat que ho podran fer "mantenint les taxes necessàries de creixement econòmic però també amb un nivell mínim d'inflació". I ha demanat una rebaixa dels tipus d'interès perquè els preus baixin. 

Aquest estiu, el Banc Central rus ha abaixat dos cops els tipus d'interès, del 21% al 18% actual.

El president rus ha anunciat que, amb la intenció de minimitzar la dependència de les importacions de metalls de la Xina, impulsarà un pla per explotar terres rares a l'est d'Ucraïna, en concret de zones ara en conflicte com Donetsk, Lugansk o Zaporíjia, que tenen jaciments importants de metalls estratègics. 

Després de tres anys de guerra i malgrat les sancions, el bloqueig internacional i la pèrdua del mercat europeu, Rússia ha aconseguit salvar els mobles fins ara i reduir la inflació desviant reserves i recursos públics i centrant-se en la indústria militar, però les previsions apunten a un estancament econòmic i a una possible crisi bancària.

En el fòrum econòmic, Putin també ha criticat el proteccionisme comercial, que ha dit que no només perjudica l'economia mundial sinó també a qui l'aplica, sense anomenar directament als aranzels imposats per Donald Trump. Els aranzels nord-americans estan afectant socis i aliats de Moscou, com l'Índia, que compra petroli rus.

Putin s'ha mostrat obert a permetre el retorn de companyies occidentals que van sortir del mercat rus en començar la invasió d'Ucraïna, però amb noves condicions. I també a cooperar amb els Estats Units en l'explotació conjunta de l'Àrtic. De fet, ha assegurat que ja ha rebut propostes per participar en projectes a Alaska, on es va reunir amb Trump a l'agost.