Què hi ha darrere els acomiadaments a The Washington Post: els equilibris de Bezos amb Trump
Ja feia dies que hi havia un rum-rum a les xarxes socials, on dotzenes de periodistes del The Washington Post, de dins de la redacció i de delegacions del diari a l'estranger, escrivien missatges demanant a Jeff Bezos que aturés el que semblava imminent: una retallada històrica de la plantilla que posaria en perill l'abast d'una publicació llegendària, responsable de grans treballs de periodisme d'investigació independent com el cas Watergate o els anomenats papers del Pentàgon.
Finalment, aquest dimecres el rumor es concretava en una reunió per a tota la redacció en què l'editor executiu del diari, Matt Murray, anunciava la reducció d'un terç de la plantilla (uns 300 dels 800 periodistes del diari, segons els càlculs fets pel The New York Times), que afectarà totes les seccions de notícies.
Les més afectades, però, seran la secció d'esports i la de llibres, que s'eliminen, i la que cobreix les notícies del món, amb el tancament de més de 12 delegacions de la vintena que el diari té a l'estranger.
Tots els corresponsals que estaven desplaçats al Pròxim Orient, per exemple, han estat acomiadats, així com els enviats en països com Ucraïna o l'Índia.
Els treballadors afectats van ser informats individualment amb un correu electrònic just després d'aquesta reunió amb tota la plantilla. Un exemple gràfic és aquesta piulada a X d'una de les periodistes acomiadada:
Murray va qualificar aquesta dràstica retallada com a "dolorosa" però també "necessària" per poder modificar una "estructura massa arrelada a una època diferent" i "posicionar-nos millor en aquesta era de canvis ràpids en noves tecnologies i hàbits d'usuari en evolució".
Però més enllà del canvi d'hàbits dels lectors o la ràpida evolució de l'entorn digital, darrere una decisió d'efectes tan devastadors també hi ha raons polítiques i errors estratègics dels màxims responsables del diari, entre els quals, és clar, el seu propietari, el magnat Jeff Bezos.
"Una nova era daurada" per al Washington Post...
Quan Jeff Bezos va comprar el diari el 2013 a la família Graham, responsable de convertir un diari local en una gran capçalera de periodisme d'investigació amb influència i lectors arreu del món, el magnat propietari d'Amazon es va comprometre a portar el The Washington Post a "una nova era daurada".
Quan li van preguntar per quin motiu s'havia gastat 250 milions de dòlars en un diari, Bezos va contestar: "Puc proporcionar una pista d'aterratge financer, perquè no crec que es pugui seguir reduint el negoci. Pots empetitir i ser rendible, però aquesta és una estratègia de supervivència que, en el millor dels casos condueix a la irrellevància i, en el pitjor, comporta l'extinció."
I els primers anys ho va complir: va invertir milions de dòlars en el diari, va duplicar-ne la plantilla i va aconseguir incrementar exponencialment el nombre de subscriptors, en bona part gràcies a l'enorme interès informatiu que va generar la primera arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
El 2017 el diari tenia 350.000 subscriptors i sis anys després la xifra s'havia multiplicat per 7, fins als 2 milions i mig.
L'arquitecte al darrere d'aquest creixement tan espectacular va ser l'excap de gabinet de Ronald Reagan i fundador del diari nord-americà Politico, Fred Ryan, que va plegar del càrrec de director executiu el 2023, incapaç de resoldre una assignatura pendent: com enfocar el futur del diari en l'era post-Trump, en què es percebia una davallada en el consum de notícies merament informatives.
...fins que arriben les pèrdues
Tots els treballadors i extreballadors del The Washington Post que aquestes últimes hores analitzen la deriva del diari coincideixen a assenyalar un nom com a responsable dels errors tàctics dels últims anys: Will Lewis, l'editor que va rellevar Fred Ryan el 2024.
Lewis no compta amb el respecte de la redacció, per la seva defensa de pràctiques periodístiques de qüestionable ètica en el seu passat com a executiu del diari britànic The Daily Telegraph i per una direcció erràtica dels canvis que havia d'afrontar el diari. Fins al punt que dos exeditors de la publicació van escriure personalment a Jeff Bezos, ara fa un any, per aconsellar-lo que el relleu de l'editor era "crucial", per salvar el diari.
La falta d'una estratègia per fer diners més enllà de les subscripcions s'ha fet evident amb els resultats dels últims dos anys: el 2023 el diari va registrar unes pèrdues de 77 milions de dòlars i el 2024 la xifra es va elevar fins als 100 milions.
Com s'ho ha fet el The New York Times?
Els crítics amb la direcció del Post posen com a exemple de model de negoci d'èxit el diari The New York Times, que ha fet una gran inversió en l'edició digital i segueix apostant per l'excel·lència informativa, però al mateix temps ha sabut diversificar l'oferta per atraure nous lectors. Ho ha fet amb jocs com l'Spelling Bee de lletrejar paraules o una app dedicada exclusivament a receptes de cuina.
Aquesta transformació del model de negoci ha fet créixer el The New York Times fins als 13 milions de subscriptors digitals, que li aporten uns beneficis de prop de 200 milions de dòlars anuals.
Has de conèixer el teu lector
L'altre error tàctic que ha comès el The Washington Post sota la batuta de Jeff Bezos és menystenir el perfil ideològic del lector, que no és un subjecte neutral políticament, sinó que compra el diari perquè sap que al darrere hi ha una línia editorial concreta.
El primer senyal de canvi en aquest sentit va passar l'octubre del 2024, poc abans de les eleccions presidencials que va guanyar Donald Trump. Per primera vegada en gairebé 50 anys, el The Washington Post feia públic que no donaria suport explícit en el seu editorial a cap candidat presidencial.
Aquella decisió de no posicionar-se a favor de l'aspirant demòcrata, Kamala Harris, enfront del candidat que havia esperonat l'assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021 per intentar impedir la certificació de la victòria electoral de Joe Biden va indignar molts lectors de la publicació, que van marxar en massa: es calcula que el diari va perdre per això 250.000 subscriptors.
Acostament a Donald Trump
Pocs mesos després, el propietari Jeff Bezos anunciava canvis a la secció d'opinió del diari, on es vetaria qualsevol posicionament que qüestionés "les llibertats personals o el lliure mercat". Això s'ha traduït en editorials molt més ancorades a la dreta (i elogioses cap a decisions del govern de Donald Trump) i la pràctica desaparició d'articles o columnes d'opinió de perfil ideològic més progressista.
L'alineament amb el president Trump s'ha fet més palès encara aquestes últimes setmanes quan, enmig dels rumors d'acomiadaments massius al diari, s'ha estrenat el documental sobre la primera dama, titulat "Melania", finançat per la productora d'Amazon, del mateix Bezos, amb un cost de 70 milions de dòlars.
Jeff Bezos no és William R. Hearst
Des que va comprar el The Washington Post, la fortuna de Jeff Bezos s'ha multiplicat per 10.000 i ara mateix s'estima al voltant dels 250.000 milions de dòlars. El magnat té diners per sostenir l'imperi mediàtic que vulgui, amb beneficis o sense. La qüestió és si fer-ho li compensa.
En el món de William R. Hearst, quan un diari tenia tant de poder que podia literalment provocar l'esclat d'una guerra, la resposta era inequívoca: sí. En una democràcia com els Estats Units, la premsa era el quart poder que es dedicava a fiscalitzar i influir en els altres tres.
Ara bé, el 2025, amb una Casa Blanca governada per un líder que estripa sistemàticament les costures de totes les institucions nacionals i internacionals, li interessa a Jeff Bezos, un empresari amb interessos en sectors industrials molt diversos, convertir-se en el defensor de la llibertat de premsa i el control de les polítiques governamentals?
Com explica Sally Jenkins, una excolumnista del The Washington Post que va deixar el diari l'estiu passat: "Per guanyar diners amb el periodisme has de trencar roques amb una pala. T'has d'estimar el periodisme fins al punt que et desvetlli a la nit amb una nova idea, que després has d'estar disposat a intentar-la. I jo no veig la sensació que (a Bezos) li agradi prou aquest negoci per desvetllar-se a la nit."
