Què se n'ha tret de dues setmanes de negociacions per assolir un acord de pau a Ucraïna?

Cinc hores. La reunió d'aquest dimarts entre l'enviat especial del president dels Estats Units, Steve Witkoff, i el president rus, Vladímir Putin, ha estat la més llarga de les 6 trobades que tots dos han mantingut des del mes de febrer. Passava la mitjanit, hora de Moscou, quan la delegació nord-americana, integrada també per Jared Kushner, gendre de Donald Trump i empresari del sector immobiliari, abandonaven el Kremlin i es dirigien cap a l'ambaixada dels Estats Units de la capital russa per informar la Casa Blanca del resultat de l'entrevista.

Res de nou sota el sol. La reunió s'ha tancat sense cap avenç significatiu en les negociacions per posar fi a la guerra d'Ucraïna. Tot i que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha desmentit que el president rus hagi rebutjat el pla de pau proposat pels Estats Units, l'assessor de política internacional del Kremlin, Iuri Uixakov, present a la reunió, va admetre que "no s'havia assolit cap compromís" i que quedava "molta feina per fer".

Aquesta reunió era la culminació de dues setmanes de corredisses diplomàtiques i reunions d'emergència, després que es filtrés a la premsa un pla de pau de 28 punts, auspiciat pels Estats Units, que recollia bona part de les reclamacions de Rússia i suposava, de facto, la capitulació d'Ucraïna.

Han canviat alguna cosa aquests 15 dies d'infart? Aparentment, no. Els russos segueixen considerant innegociables els mateixos punts, que per als ucraïnesos són línies vermelles infranquejables. La pilota torna a ser sobre la teulada de la Casa Blanca.

"Si Europa comença una guerra, nosaltres estem a punt"

Les declaracions del president rus just abans de la reunió van ser la primera prova que Vladímir Putin se sent fort i insisteix a transmetre la idea que Rússia no té cap necessitat de fer concessions, perquè pot guanyar la guerra i, a més, té el president dels Estats Units al seu costat.

Putin va acusar els països europeus de negar la realitat sobre el terreny i "viure d'il·lusions" quan volen "infligir una derrota estratègica" a Rússia. Els va retreure que "sabotegin els esforços de l'administració dels EUA i del president Trump per aconseguir la pau a través de la negociació".

"No tenen una agenda de pau, estan del costat de la guerra", va etzibar als països europeus. I quan li van preguntar si estava planejant un atac contra algun altre país del continent europeu, Putin va fer una distinció clara: "Ucraïna no és Europa." "No estem planejant cap guerra contra Europa", va dir. I va afegir: "Però si Europa vol dur a terme una guerra contra nosaltres i, de sobte, en comença una, nosaltres estem a punt."

La reunió es tanca sense avenços

La delegació dels Estats Units va presentar al president Putin la versió retocada del pla de 28 punts elaborat inicialment entre emissaris de Trump i del Kremlin. Aquesta actualització va sorgir de la reunió mantinguda in extremis a Ginebra entre una delegació de Washington, representants d'Ucraïna i dels països europeus, i d'una última reunió entre els EUA i Ucraïna celebrada a Miami, que recull algunes de les reclamacions de Kíiv.

Tot i que cap de les parts ha concretat on s'encallen més les converses, alguns mitjans de comunicació apunten que "les qüestions territorials" continuen sent un dels principals esculls per tancar un acord, és a dir, la insistència de Moscou d'annexionar-se la totalitat de la regió del Donbàs, incloent-hi aquells territoris que encara estan sota control d'Ucraïna.

L'altra qüestió espinosa de les negociacions és el mecanisme que ha de garantir la seguretat d'Ucraïna en el futur, és a dir, com evitar que Rússia envaeixi el país veí una tercera vegada. El cap de la diplomàcia nord-americana, Marco Rubio, que significativament no va viatjar a Moscou per reunir-se amb Putin, ha avançat en una entrevista amb Fox News que hi ha hagut "algun avenç" en aquesta qüestió delicada.

Establir una garantia forta de seguretat és una demanda clau per als ucraïnesos, que van veure com el 2014 i el 2022 Rússia trencava l'acord conegut com el Memoràndum de Budapest, signat 20 anys abans pels dos països, els EUA i el Regne Unit, segons el qual Moscou es comprometia a no atacar Ucraïna, a canvi que Kíiv renunciés a tot el seu arsenal nuclear.

I això és tot. Cap anunci sobre compromisos concrets, cap data prevista per a una pròxima reunió i cap cimera entre Putin i Trump. És simptomàtic que els dos emissaris nord-americans hagin marxat directament de Moscou a Washington sense aturar-se a Kíiv o a alguna capital europea per informar de la reunió el president Volodímir Zelenski.

L'única trobada que hi haurà aquest dimecres és entre una delegació ucraïnesa i els seus socis europeus. Després, els emissaris de Zelenski tenen previst viatjar a Washington per reunir-se amb representants de l'administració Trump.

En sortirà algun acord d'aquesta nova ronda de contactes?

Com sempre, predir què passarà en qualsevol procés en què estigui involucrat Donald Trump és una recepta per enganxar-se els dits. La major part dels analistes, però, es mostren escèptics sobre les opcions que aquesta nova tongada de contactes suposi un canvi substancial en les negociacions.

El president rus porta dies fent demostracions de victòries sobre el terreny, com la difusió d'imatges aquest dimarts, que confirmarien la conquesta sobre la ciutat estratègica de Pokrovsk, a la província de Donetsk. Encara que el cost en vides humanes per al seu país és devastador, el missatge que el líder del Kremlin vol transmetre al món és clar: els russos estan guanyant la guerra, poden acabar la missió amb èxit i, per tant, els territoris que volen els obtindran tant sí com no, per la via de la negociació o de la força.

A l'altre costat, la pretensió russa de menjar-se una part de territori sobirà ucraïnès és inacceptable per a Zelenski, especialment sense establir-se un mecanisme clar i ineludible de seguretat per evitar episodis similars en el futur.

És a dir, ara per ara el final d'aquest conflicte només és imaginable per la desfeta d'un o altre bàndol. Tot i així, d'aquestes dues setmanes d'intens caos diplomàtic sí que hem après algunes coses importants, especialment vinculades amb la posició nord-americana.

Els EUA volen acabar la guerra i obrir-se al mercat rus

El sorprenent pla de pau de 28 punts pactat entre Rússia i els Estats Units ha posat en evidència que el principal objectiu de l'administració Trump és posar fi a la guerra d'Ucraïna, encara que els termes de l'acord d'armistici siguin clarament injustos per al bàndol agredit.

No és casualitat que el president dels EUA hagi encomanat la tasca de negociar la pau a un empresari de Nova York sense cap experiència en diplomàcia i al seu gendre, un altre empresari del sector immobiliari, que no sap res sobre resolució de conflictes i processos de pau. Però sí de negocis i de fer diners.

Fa només uns dies, el diari The Wall Street Journal publicava un reportatge demolidor en què s'explica fil per randa l'estratègia venuda des de Moscou a l'entorn de Donald Trump, des d'abans fins i tot de la seva presa de possessió com a president, per convèncer-lo dels sucosos beneficis econòmics que podria suposar per als Estats Units posar fi a la guerra i establir un acord de cooperació amb Rússia.

"Fes diners, no la guerra"

El pla, batejat pel WSJ com a "Fes diners, no la guerra", tractaria de "convèncer l'administració nord-americana que no veiés Rússia com una amenaça militar, sinó com una terra d'oportunitats [...]. Amb acords multimilionaris sobre terres rares i energia, Moscou podria remodelar el mapa econòmic d'Europa, alhora que obriria una bretxa entre els Estats Units i els seus aliats tradicionals."

La proposta russa ja hauria donat fruits i diversos empresaris pròxims al president Trump ja han establert contactes els últims mesos amb col·legues russos per emprendre negocis junts, en l'àmbit energètic, l'explotació de recursos naturals o fins i tot la carrera espacial. Uns negocis que només seran possibles si es posa fi a la guerra amb Ucraïna i es rehabilita internacionalment Rússia.

És la diplomàcia dels negocis. Líders empresarials que treballen als marges de la diplomàcia tradicional per acordar un pla de pau vinculat a acords comercials.

Al pla de 28 punts pactat entre Moscou i Washington s'establia molt clarament que "els EUA firmaran un acord de cooperació econòmica (amb Rússia) a llarg termini per a un desenvolupament mutu en energia, recursos naturals, infraestructura, intel·ligència artificial, centres de dades i projectes d'extracció de terres rares a l'Àrtic, entre altres oportunitats corporatives".

Divideix i venceràs

La qüestió és que la diplomàcia dels negocis no entén d'aliances polítiques, ni de drets humans o de llei internacional. Aquesta estratègia russa busca també dividir la històrica aliança transatlàntica, com s'està percebent des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.

El secretari d'Estat, Marco Rubio, no ha participat aquest dimecres en la reunió de ministres d'Afers Estrangers de l'OTAN, celebrada a Brussel·les, cosa que no passava des del 1999.

Tot i que el secretari general de l'Aliança, Mark Rutte, ha disculpat Rubio perquè "ha d'ocupar-se de molts afers que té pendents", el cert és que l'absència del cap de la diplomàcia nord-americana en una reunió d'alt nivell enmig de les negociacions sobre el final de la guerra d'Ucraïna és un senyal molt clar del tarannà de la Casa Blanca de Trump, que menysté els organismes multilaterals (entre els quals aquesta aliança defensiva que els EUA han liderat des del final de la Segona Guerra Mundial) i prioritza en el seu lloc les negociacions bilaterals.

En una entrevista a Fox News, el secretari d'Estat ha estat aquest dimecres molt clar sobre la seva posició respecte a la guerra d'Ucraïna: "Finalment, no depèn de nosaltres. No és la nostra guerra, no hi lluiten soldats estatunidencs, està passant en un altre continent, ens hi hem implicat perquè som els únics que podem fer-ho. L'únic líder del món que pot parlar amb les dues bandes és el president Trump, que està tenint molta paciència."

I llança aquest avís per als que aposten per seguir lluitant al costat d'Ucraïna indefinidament: "La idea que la nostra política ha de ser continuar finançant Ucraïna de forma il·limitada mentre duri la guerra no és realista. No és la realitat i això no passarà."

Després del fracàs de la reunió d'aquest dimarts a Moscou, la pilota torna a ser ara a la teulada de la Casa Blanca. Caldrà veure si a Donald Trump se li acaba la paciència i decideix donar per acabat el partit.