Dels avenços esperançadors contra Rússia del juliol a un agost "horribilis": què passa a Ucraïna
La primavera i principi d'estiu va ser per Ucraïna un període esperançador i un tímid optimisme sobrevolava la ment de molts ucraïnesos.
Després d'un hivern duríssim en què Rússia va bombardejar sense descans centrals de generació d'energia i va mortificar de fred la població, va semblar que amb l'arribada del bon temps les coses canviaven per millorar.
Fins i tot alguns especulaven que, amb una mica més d'esforç, estarien en condicions d'alterar el curs de la guerra i forçar Putin a una negociació. Què havia canviat per alterar la percepció que Ucraïna només podia estar a la defensiva? Es poden anomenar almenys cinc raons.
La primera: ser capaç de llançar atacs gairebé diaris amb centenars de drons "made in Ukraine" contra objectius valuosos centenars de quilòmetres dins de territori rus.
Així, van bombardejar refineries i dipòsits de petroli arreu i encara avui hi ha escassetat de combustible en moltes gasolineres russes; una humiliació si es té en compte que Rússia és el tercer productor mundial de cru.
Kíiv també ha destruït prop d'una vintena de magatzems de l'empresa Wildberries, l'Amazon rus, amb l'argument que es feia servir per distribuir productes d'ús militar. Els russos fan servir molt Wildberries pel seu dia a dia i es calcula que milions s'han quedat sense rebre molts productes.
Entre refineries i Wildberries, Uraïna aconseguia entorpir i dificultar la vida dels russos, que cada cop sentien més a prop els efectes de la guerra.
Prometedors avenços ucraïnesos per terra i mar
En tercer lloc, a finals de juliol, Ucraïna va atacar dos centenars de vaixells vinculats a Rússia al mar Negre i al mar d'Azov i, de facto, va buidar de naus aquests dos mars interiors per on Rússia exportava cereals i petroli arreu del món.
Un cop dur a la seva economia i una demostració que Ucraïna, un país més petit i dèbil, aconseguia fer el que Moscou no havia estat capaç de fer amb ell: aturar el trànsit marítim per les seves costes.
Al camp de batalla, Ucraïna havia aconseguit frenar molts atacs russos, impedir que llancés una gran ofensiva a l'estiu i, fins i tot, recuperava per primer cop uns quants quilòmetres quadrats a la regió de Zaporíjia i Dnipropetrovsk.
No s'havia alliberat gaire terreny, però era senyal d'un petit canvi de tendència després d'anys d'estar a la defensiva. I era possible en part gràcies a la innovació constant de les empreses i unitats militars ucraïneses decidides a crear un sistema per superar Rússia en tots els cicles tecnològics de drons, robots i guerra electrònica.
Tot plegat, donava a Ucraïna un nou aire de resiliència i de "guanyador" molt important per rebre suports internacionals. Militars de múltiples països visitaven Kíiv per aprendre de primer mà com lluitar en una guerra contemporània de qui més en sabien i Volodímir Zelenski va sortir de gira a firmar acords de cooperació militar amb diversos països del golf Pèrsic que el rebien amb catifa vermella.
Els aliats europeus seguien tancant files amb ell i fins i tot van canviar, per millorar, les tenses relacions de Zelenski amb Donald Trump. El president nord-americà va deixar de menystenir l'ucraïnès i, en una reunió del G7 a Turquia, es va mostrar disposat a donar la llicència dels míssils antimíssil Patriot a Ucraïna perquè els pogués fabricar en el seu territori.
En definitiva, la suma de circumstàncies feia la sensació que el vent bufava a favor d'Ucraïna com feia quatre anys que no ho feia. Però el miratge, ha durat poc.
L'agost que ho ha canviat tot
Fa un any, Ucraïna aconseguia neutralitzar el 65% dels míssils russos. Ho feia gràcies als míssils interceptors Patriot que li subministraven els EUA i, en part, els socis europeus.
Però la guerra a l'Orient Mitjà ha buidat els arsenals dels EUA fins al punt que, segons l'Institut d'Estudis Estratègics (CSIS), abans d'atacar l'Iran, l'exèrcit nord-americà tenia 2.330 antimíssils Patriot i ara només uns 800, un descens de més del 60%. O les reserves del sistema de defensa antimíssils més avançat THAAD han caigut un 80%.
Com a conseqüència, els EUA han deixat pràcticament d'enviar Patriots a Ucraïna, no està clar quants més li poden donar els aliats continentals i Kíiv hauria esgotat les reserves. I el resultat és dramàtic: aquest agost, Rússia li ha llançat 124 míssils i les defenses n'ha pogut interceptar només un, menys de l'1% quan el 2025 era el 65%.
Kíiv, fins i tot, ha deixat de publicar les xifres diàries de míssils balístics interceptats i només dona les més positives de drons i aquí les xifres no tenen res a veure: aquest estiu, està interceptant el 90% dels drons que llança Rússia.
Així, l'aventura de Trump a l'Iran, de rebot, ha deixat molt més descobert el cel d'Ucraïna. Un malson per als seus habitants i el seu exèrcit, i més, si es té en compte que, segons la presidència ucraïnesa, Rússia fabrica ja més d'un centenar de míssils balístics cada mes.
Sense sortida al mar Negre
A la falta d'interceptors, s'hi suma una altra mala notícia per Ucraïna. De facto, s'ha gairebé acabat la circulació dels seus vaixells comercials pel corredor que havien assegurat durant tres anys pel mar Negre. Tres xifres, de l'agència Reuters, per il·lustrar la magnitud del problema:
- L'agricultura representa el 60% dels ingressos per exportacions d'Ucraïna, que és un dels principals productors de blat, blat de moro i llavors de gira-sol del món.
- Fins fa poc, el 90% de les exportacions agrícoles sortien del país via el mar Negre.
- Les dues primeres setmanes d'agost, les exportacions pel mar Negre han caigut un 75%.
La raó: Rússia ha fet més de 150 atacs contra vaixells i instal·lacions portuàries al mar Negre ucraïnès com a represàlia pels 200 bombardejos de Kíiv contra vaixells russos. "Si jo no puc navegar pel mar Negre", vindria a dir Putin, "Ucraïna tampoc". I així, Moscou ha redirigit molts drons que abans apuntaven a altres regions d'Ucraïna cap a la província costanera d'Odessa, que cada dia rep atacs.
El bloqueig del mar Negre és una pèssima notícia pels agricultors i per l'estat ucraïnès. Els magatzems de blat o blat de moro estan gairebé plens, les rutes alternatives (pel Danubi o per tren cap a Polònia o Romania) no tenen capacitat per absorbir una part significativa de les exportacions pel mar Negre i, sense ingressos aquest any, molts pagesos no tindran prou estalvis per afrontar la collita de l'any que ve.
Patint al camp de batalla del Donbàs i als despatxos
Ucraïna fa quatre anys i mig que aguanta l'envestida de Rússia, un país teòricament molt més fort i poderós. Les línies del front de guerra fa quatre anys que pràcticament no es mouen, fins al punt que es calcula que, al ritme actual, Putin trigaria encara dos anys a conquerir el 30% de la regió del Donbàs que encara no controla.
Això no vol dir que Rússia no faci petits progressos. Si a la primavera semblava que Ucraïna obria alguns espais i feia recular una mica les forces russes, sobretot a sectors secundaris de les províncies de Zaporíjia i Dnipropetrovsk, aquest agost s'ha vist com Moscou avançava més pel front principal, el de la de Donetsk.
Després de dos anys de setge, ocupa ja gairebé tota la ciutat de Kostiantínivka i amenaça les principals del Donbàs no ocupat: Kramatorsk i Sloviansk. És cert que els avenços russos són lentíssims i amb un preu elevadíssim en vides, però a pas de tortuga avança, i Ucraïna no pot canviar aquesta dinàmica al front.
El cessament, i l'amenaça, de l'exministre Fedorov
Finalment, i breument, tres elements més que han jugat a la contra d'Ucraïna aquest agost.
Zelenski va decidir cessar el popular ministre de Defensa, Mikhailo Fédorov, i això va provocar una onada d'indignació ciutadana, ja que era percebut com l'artífex de la revolució tecnològica i estratègica de drons que estava posant contra les cordes a Putin.
Les protestes van acabar fent rectificar Zelenski, que va cedir a la pressió popular i va fer saltar el cap de les Forces Armades, el fins llavors intocable Oleksandr Sirski. La polèmica va deixar molt mal gust de boca i va desmoralitzar una societat que, amb l'estratègia del jove Fedorov, per primer cop veia una tènue llum d'esperança per canviar el curs de la guerra, ja que la rereguarda de Rússia patia de valent.
Per acabar-ho d'adobar, Fedorov ha trencat un tabú i ha desafiat Zelenski aquest dimecres a convocar eleccions. L'exministre assegura que el país "afronta una crisi sistèmica de governabilitat" i corrupció i que s'ha de trobar la fórmula perquè els ucraïnesos puguin triar el seus líders enmig d'una guerra que durarà molt de temps.
Fins ara, Zelenski, que té el mandat caducat des del 2024, s'ha negat a convocar eleccions perquè la llei marcial vigent ho impedeix i perquè logísticament seria molt complicat. Una enquesta recent indicava que Fedorov guanyaria còmodament a Zelenski en una hipotètica segona volta d'unes presidencials.
En un moment delicat per molts motius, es trenca la preuada unitat política ucraïnesa.
Zelenski també perd l'ambaixadora als EUA i la breu simpatia de Trump i de Musk
Donald Trump, que havia dit que cediria la llicència per fabricar míssils Patriot, se n'ha tornat a desdir: aquest agost ha dit que "han de ser molt curosos a qui donen la llicència" i que no hi havia res tancat amb el govern de Zelenski, de manera que s'ha esvaït la possibilitat de tenir mitjans per interceptar els míssils russos.
Per acabar-ho d'adobar, el magnat Elon Musk tampoc es decideix a deixar que l'exèrcit ucraïnès pugui fer servir la seva xarxa de satèl·lits Starlink per guiar els atacs contra les bateries de míssils de l'interior de Rússia que bombardegen Kíiv i altres grans ciutats.
A més, l'ambaixadora ucraïnesa a Washington ha hagut de plegar i tornar a Kíiv perquè està imputada en un cas de corrupció.
Olha Stefaníxina havia aconseguit una certa influència als passadissos del poder de Washington i millorar les percepcions que republicans i membres de l'administració Trump tenien del seu país.
Sense Stefaníxina i sense Fedorov (que té molt bona relació amb Musk), Zelenski es queda sense els dos representants que més engreixaven els contactes i les relacions amb els EUA.
Per tant, si sumem la falta d'interceptors de míssils, el bloqueig econòmic del mar Negre, la resistència russa al Donbàs, les divisions polítiques a Kíiv i el refredament de les relacions amb els EUA, s'intueix que els pròxims mesos, i l'hivern, seran molt complicats per a Ucraïna.
Les esperances de principis d'estiu deixen pas a un sentiment molt comú de la societat ucraïnesa forjat després de quatre anys i mig de guerra: el futur no fa bona pinta, però no tenim més opció que lluitar, mirar d'innovar i aguantar. Aguantar malgrat el patiment i l'esgotament.
Aguantar i resar perquè un dia Putin es llevi i entengui que l'aventura li està sortint caríssima i que no pot guanyar aquesta guerra. Però com que això no sembla que hagi de passar aviat, només queda aguantar. Aguantar que és el que, amb gairebé tota seguretat, seguiran fent els ucraïnesos els pròxims mesos.
