Radiografia d'una bretxa salarial a la baixa, però persistent: en quins sectors n'hi ha més
Amb la llei a la mà, homes i dones són iguals a la feina, però a l'hora de la veritat no els arriba el mateix a la butxaca. A Catalunya els homes cobren, de mitjana, 32.700 euros l'any, i les dones, 27.200. La diferència, l'anomenada bretxa salarial de gènere, és de 5.500 euros.
O, el que és el mateix, les dones cobren un 16,7% menys que els homes. Aquestes són dades del 2023, les últimes disponibles, però aquesta diferència de sou s'ha anat reduint els últims anys: el 2013, era del 25%.
A què es deu, aquesta reducció?
A més creixement econòmic, menys bretxa
Bona part de l'explicació de la reducció de la diferència de sous entre homes i dones es troba en la pujada del salari mínim interprofessional perquè qui el cobra són, majoritàriament, dones.
I, en paral·lel, les dones han augmentat les seves hores de treball remunerat, és a dir, que ara fan menys contractes a temps parcials o, si els fan, treballen més hores.
Així ho explica a 3Catinfo la cap de l'Observatori del Treball i Model Productiu, Manuela Redondo, que assenyala que hi ha una relació directa entre el creixement econòmic dels últims anys i la disminució de la bretxa.
D'una banda, "des del govern espanyol es decideix apujar el salari mínim interprofessional perquè això ve acompanyat d'un creixement econòmic" i, de l'altra, "les empreses necessiten que les persones treballin més hores i fan menys ús del treball parcial".
Sectors més ben pagats, més bretxa
En tots els sectors hi ha bretxa salarial, però n'hi ha que en tenen més que altres. En els que es cobra poc, com l'hostaleria, la diferència de sou entre homes i dones és més petita. Però als més ben pagats, és més gran.
Al sector energètic, on el sou mitjà dels homes és de 66.000 euros, el de les dones és un 24% inferior.
I a les activitats financeres i d'assegurances, on ells cobren 62.000 euros de mitjana, elles, un 26% menys.
Són diferències "escandaloses", assenyala la cap de l'Observatori del Treball i Model Productiu, que fa anys que estudia la bretxa.
Feines més feminitzades, més mal remunerades
D'altra banda, les feines més feminitzades, com les d'una llar d'infants, sovint també són les més mal pagades. També passa amb la neteja, les cures a persones grans o el comerç al detall.
Per contra, als sectors més ben retribuïts, com ara les activitats financeres o la informàtica, hi ha majoria d'homes. I aquest és un dels motius que expliquen que els homes cobrin més que les dones, juntament amb el fet que tenir fills encara penalitza laboralment moltes dones.
A les llars d'infants, les educadores que acaben de començar cobren el salari mínim i n'hi ha que es veuen obligades a tenir dues feines, com expliquem en aquest vídeo:
La diferència de sou s'expandeix amb l'edat
La bretxa salarial varia en funció de l'edat. Abans dels 25 anys, el salari dels nois és superior perquè hi ha més noies que estudien fins més tard i fan més feines a temps parcial, mentre que ells ja s'han incorporat al mercat de treball a temps complet.
Quan la diferència és més petita, d'un 9%, és dels 25 als 34 anys, que és quan ja hi ha una incorporació plena d'homes i dones al món laboral.
El punt d'inflexió es produeix a 35 anys. A partir de llavors, es va eixamplant, i a partir dels 55 anys supera el 22%.
Redondo ho valora així: "A partir dels 35 anys, quan les responsabilitats familiars de les dones lligades a la maternitat i a les cures augmenten, la bretxa comença a augmentar. En el cas dels homes, acumulen una carrera professional més llarga, amb més possibilitats de promoció professional. I les dones, no."
La bretxa salarial es redueix arreu d'Europa
Arreu d'Europa, la diferència entre el que cobren homes i dones continua sent significativa, tot i que es va reduint.
A la zona euro, el 2024, la bretxa es va ajustar una mica, però continua sent de l'11,4%, segons les dades de l'Eurostat.
Segons aquestes dades, Espanya està per sota, amb un 7,3%.
La xifra és molt més baixa que el càlcul del 16,7% que fa l'Observatori del Treball i Model Productiu i això és perquè Eurostat calcula el preu per hora treballada i, en canvi, l'Observatori mira el sou anual, independentment de les hores que es treballin.
Sostre de vidre i terra enganxós
Tot plegat, té encara un altre efecte: el sostre de vidre i el terra enganxós. És a dir, la dificultat de les dones per escalar professionalment i la facilitat amb què es queden estancades en feines menys reconegudes i més mal remunerades.
Segons l'enquesta de població activa, un 43% de les dones estan en càrrecs directius. I també hi ha majoria de dones en les ocupacions més elementals.
Un 18,6% de dones en alta direcció, però també cobren menys que els homes
Si anem encara més amunt en l'organigrama, les dones només representen el 18,6% de l'alta direcció a Espanya el 2026, segons un estudi d'Eada i Icsa. L'estudi destaca que en l'última dècada s'ha accelerat la presència de les dones en l'alta direcció: el 2013 era d'un 10,3%.
Amb tot, la bretxa salarial entre homes i dones en llocs directius ha crescut un 4,5 % en els últims 20 anys, en passar del 8,5 % de diferència d'ingressos el 2006 al 13 % actual, segons assenyala un informe elaborat per ICSA en col·laboració amb EADA Business School.
Majoria de dones en atur de llarga durada
Mentrestant, l'atur de llarga durada també té rostre, principalment, de dona. Un 63% de les persones que estan en aquesta situació són dones.
La pobresa colpeja més les dones
Tot plegat afecta directament també les taxes de pobresa. Mentre que un 26,1% de les dones estan en situació de risc de pobresa i exclusió social, en el cas dels homes el percentatge baixa al 23,5%, segons la taxa Arope, un indicador europeu que no només té en compte els ingressos, sinó també si hi ha privació material d'algun tipus.
