Recreen llars de foc a la Ciutadella Ibèrica de Calafell per estudiar l'edat del ferro

L'Institut Català d'Arqueologia Antiga està fent una sèrie d'experiments arqueològics a la Ciutadella Ibèrica de Calafell per saber a quina temperatura arribaven les llars de foc i forns de fa gairebé 3.000 anys, quins eren els millors combustibles i què s'hi cuinava.

S'hi han recreat sis llars de foc i un forn fent servir diferents mètodes per analitzar com era la vida quotidiana a l'edat del ferro. Han provat diferents combustibles i han pres mesures constants.

Les proves complementaran les dades recollides en diversos jaciments de Catalunya, les illes Balears, Castelló i el sud de França.

"A la part més baixa del forn, a la solera, tenen gairebé 400 graus, a la brasa gairebé 600 graus i a la paret tenim més de 300 graus", explica Maria Pastor Quiles, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva - ICAC."

Carme Belarte, investigadora d'ICREA-ICAC, explica que l'estudi sobre les llars de foc aporta també informació sobre com eren el medi ambient o l'economia de l'edat del ferro. També tindran informació sobre l'eficiència de les estructures i els usos que tenien. Han fet foc a l'interior de les cases i creuen que era perfectament viable:

"La llar ens porta a la vida quotidiana i també a altres aspectes relacionats com el medi ambient. Tota aquesta informació sobre combustibles ens parla també del seu medi ambient, de l'economia."

Tant les llars com el forn s'han construït a base de terra argilosa barrejada amb aigua i, en ocasions, amb palla. En algun cas, sota de la capa de terra s'hi ha posat ceràmica fragmentada, còdols o una capa de cada element per veure com ajuden a mantenir l'escalfor.

Hi han cremat fems d'ovella i han comprovat que el foc podia mantenir calenta tota l'estança durant hores. També han fet proves de cocció d'aliments.

"És evident que la llar de foc era un element molt freqüent en època preromana, fins al punt de ser el centre de la vida domèstica, però no sabem com funcionaven", apunta Belarte, que destaca que l'estudi permetrà conèixer nombrosos detalls de la vida domèstica d'aquells poblats. "Si no fem experiments, tot queda en el camp de les hipòtesis elaborades als despatxos i laboratoris."

El projecte entra en la fase d'anàlisi de dades i de mostres i durarà fins al 2023.