Quines propietats medicinals tenen les plantes que posem al pessebre?
Quan arriba Nadal i toca muntar el pessebre hem de tenir present que no tot ha de ser suro i molsa per guarnir-lo. Des de fa segles hi ha hagut plantes que es troben fàcilment en molt patis i al rebost, i que per familiaritat han passat a formar part de la decoració en festes.
Un tret molt important d'aquestes les plantes és que totes tenen propietats remeieres.
La tradició del pessebre arriba ara als 800 anys. És una invenció atribuïda el 1223 a Francesc d'Assís, un sant que no per casualitat està considerat el patró del pessebre i de l'ecologia. Des del principi, les escenes del naixement i les plantes han estan íntimament relacionades.
Fra Valentí Serra, de Manresa, acaba de publicar "Entrem dins del pessebre", i també és autor del tractat "Tornar als remeis de sempre". Dos llibres, entre la trentena que ha escrit, que agermanen dues passions d'allò més doctes.
L'hem visitat al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona, i ens ha fet cinc cèntims de les principals plantes que uneixen les dues facetes que ens interessen: tenen propietats medicinals i s'han utilitzat tradicionalment per decorar pessebres.
Avet
És una de les més conegudes i emblemàtiques. Amb una gran simbologia, és l'arbre sant, signe d'immortalitat. Se'n fa la trementina (oli d'avet) per fer ungüents per al reuma i per cicatritzar ferides. També se'n fa una mel balsàmica per al mal de gola i de coll. Amb els caps de brot se'n pot fer un xarop que ajuda a liquar les mucositats i dilata els bronquis. A l'edat mitjana se'n feia cervesa amarga, servida calenta per vigoritzar l'organisme.
Boix mascle
L'arrel és un dels ingredients del xarop de les cinc arrels, amb funcions aperitives. Se'n treuen ungüents per als problemes circulatoris menors i les hemorroides. A més, és el raticida més antic, per les punxes que té la fulla: s'embolicava amb els aliments al rebost per foragitar les rates i els ratolins.
Farigola
També coneguda com a timó. Se suposa que és el primer que va trepitjar Jesús després de néixer i l'últim abans de pujar a la creu, per això és tan tradicional de Nadal com de Divendres Sant. Perfuma i és un aromatitzant molt valorat en gastronomia.
Murtra
Planta balsàmica de la família de l'eucaliptus. És el millor xarop natural que hi ha contra les mucositats. I ha estat tan bona a la farmàcia com a la cuina: sovint substituïa el clau per fer la carn més gustosa i digerible. A Itàlia se'n fa un licor digestiu, el mirtil. Té utilitats decoratives des de molt abans del pessebre: els antics romans ja la posaven als altars domèstics.
Compte amb el caganer!
A més d'herbes, que més hi ha d'haver d'imprescindible en un pessebre? Esclar, les figures. Per fra Valentí, només n'hi ha cinc d'imprescindibles: Jesús, Maria i Josep, acompanyats pel bou i la mula. La resta ja va a gustos de cadascú. I potser que no abusem gaire del caganer:
És una tradició tardana. Diuen que simbolitza la finitud humana i la fertilització de la terra, però actualment se li ha posat massa èmfasi, quan, la seva posició original era en un racó apartat de l'escena, sense protagonisme. És una figura una mica massa grollera.
Per fra Valentí, no hi ha excusa per no tenir un bon pessebre muntat a casa. Només ens calen les figures i unes quantes herbes que, seguint els seus consells, de seguida s'hi adapten com a decoració ideal.
