Reserva de la Biosfera, la marca encara desconeguda de les Terres de l'Ebre

S'acaben de complir tretze anys de la declaració oficial de les Terres de l'Ebre com a reserva de la biosfera per part de la Unesco, però molts catalans, també ebrencs, encara la desconeixen. El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate), l'organisme encarregat de la gestió de la reserva, ha organitzat un congrés a Horta de Sant Joan per donar-li un nou impuls i animar més empreses a adherir-se al seu distintiu de qualitat.

Per donar a conèixer millor aquesta figura, s'ha aconseguit un acord de col·laboració econòmica amb la Diputació de Tarragona i fa uns mesos el Patronat de Turisme de la Diputació i el Copate van acordar fer la promoció turística de les Terres de l'Ebre amb la marca Reserva de la Biosfera.

A més, s'està tramitant l'ampliació de la reserva, per afegir-hi la part de la Ribera d'Ebre que no va ser inclosa en la primera declaració i englobar així la totalitat de les quatre comarques ebrenques. També s'ha començat a instal·lar una nova senyalització dels atractius naturals i culturals de les Terres de l'Ebre amb aquesta marca.

El president del Copate, Ivan García, explica que "l'objectiu d'aquest primer congrés és crear sinergies entre tots els actors implicats del territori i també amb altres reserves". "Es tracta de generar idees i estratègies per fer avançar el territori de manera sostenible i que siguem un referent arreu del país", defensa.

Segons García, l'acord de col·laboració amb la Diputació de Tarragona, anunciat per la seva presidenta al final del congrés, permetrà iniciar "una nova etapa". De fet, les limitacions financeres dels últims anys havien llastrat la difusió d'aquesta important figura de prestigi internacional.

Gestionar la reserva

Un dels experts participants en el congrés ha estat Xavier Cazorla, consultor de reserves de la biosfera. Explica que "la Unesco ha distingit les Terres de l'Ebre com un territori singular, ple de valors naturals, culturals i identitaris, però cal que això també sigui reconegut des de dins, creant complicitat entre tots els agents, públics i privats, per convertir-ho en un gran actiu".

Recorda que la reserva de la biosfera és una figura de reconeixement, no és ni de restricció ni de protecció, però afegeix que "cal seguir una idea de futur, amb un plantejament a mitjà i llarg termini, que s'adigui als seus valors".

Segons Cazorla: "El gran repte és no centrar-nos només en la marca, que és molt potent i coneguda internacionalment però que es pot menjar el contingut". "A Espanya hi ha 55 reserves i totes són diferents. S'ha de posar l'esforç a ressaltar determinats aspectes singulars, posar-los en valor, com els dos parcs naturals, el del delta de l'Ebre i el dels Ports, o la cultura pròpia", apunta.

Explica que les Terres de l'Ebre integren una gran diversitat d'ecosistemes: hi ha muntanyes, una gran conca fluvial i un dels principals deltes europeus, i tots aquests ambients han portat lligats una sèrie de pràctiques i usos tradicionals, que són una gran riquesa. Això s'ha de preservar i s'ha de posar en valor per evitar pèrdues culturals, com la desaparició d'antics oficis, afegeix.

180 empreses adherides

Fins ara, 180 empreses i entitats han estat acreditades per lluir el segell de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. Una d'elles, participant en el congrés, és l'empresa familiar d'olives i olivada Blai Peris, de Bot.

El seu gerent, Blai Peris López, explica que van tenir clar que es volien adherir a la Reserva de la Biosfera perquè "promou valors com la sostenibilitat i la identitat territorial", que lliguen amb la seva empresa.

L'empresa aposta per l'oliva empeltre, una varietat autòctona de la Terra Alta, i elabora tots els seus productes sense additius químics i amb ingredients de proximitat.