
Roberto Saviano: "La pela és la pela" o per què la màfia italiana considera Catalunya territori amic

El passadís que porta a la suite és molt cinematogràfic. El terra, emmoquetat. Uns punts de llum tènue a la porta de cada habitació deixen un ambient inquietant.
Abans que hi passi l'escriptor i periodista Roberto Saviano, l'examinarà el personal de seguretat que l'acompanya tothora.
I la suite, també; les dues plantes. Després parlarem de Catalunya i de crim organitzat i d'Itàlia i de la màfia. I de la Rossella.
De la Camorra a l'Ndrangueta
Fa vint anys que està amenaçat per la màfia, per una part de la Camorra napolitana, i ara s'ha posat a escriure sobre un cas de l'Ndrangueta, la màfia calabresa.
Ens trobem perquè, fa més de quaranta anys, una jove de Florència, la Rossella, va desafiar la màfia sense pretendre-ho. I ara, Saviano l'ha feta protagonista del seu últim llibre. En català és El meu amor no mor (Ara Llibres) i en castellà el publica l'editorial Alfaguara.
La màfia ha intentat amagar aquesta història perquè li fa vergonya.
El periodista, que aviat adopta una postura relaxada, explica que el llibre no és una investigació ni sobre la màfia ni sobre l'Ndrangueta, sinó sobre l'amor de la Rossella que desafia el poder. "No era una activista antimàfia", precisa.

La filosofia de la màfia
I això la feia encara més forta. La Rossella entén l'amor com un exercici de llibertat, que no ha d'estar sotmès. Però això es contraposa amb els fonaments del bateig d'honor de la màfia:
La màfia té una altra filosofia que es basa en el fet que la vida és horrible, que néixer és una dissort i que al món o t'enganyen o enganyes.
I el Francesco, el veí de qui està enamorada, era fill d'un mafiós de Calàbria en un moment en què algunes famílies calabreses estaven en guerres internes intenses.
Del llibre, poca cosa més, per ara. Tot i que els Condello, els Gallico i els Frisina donen per a diversos llibres. Els lectors habituals de l'autor no reconeixeran el seu Saviano fins que portin més de dues-centes pàgines. Però en acabar entendran que Saviano hi era des del principi, acompanyant-los perquè visquin emocions semblants a les que va viure la Rossella i tots junts emprenguin la mateixa perversa aventura.
La pela és la pela
Amb Roberto Saviano hi podríeu estar xerrant durant hores. Té un ritme pausat, de pocs escarafalls. Cada frase pesa. El seu discurs no és après, és viscut.
A la Itàlia del sud es fa servir la dita catalana de "la pela és la pela". I ho detalla:
És precisament el que volen de Catalunya: un món culturalment acollidor, però amb l'eficiència del nord d'Europa.
Quan la màfia italiana va triar Catalunya com un enclavament on assentar-se per fer-hi negocis, ho va fer per dos motius. Per una banda, hi ha la proximitat cultural, però hi pesa molt que la màfia veu els catalans com els italians del nord, on tot funciona, que van per feina, que entenen de fer negocis.
Espòiler
Si encara no us heu llegit el llibre, no seguiu, perquè ve un espòiler. Us revelaré informació que us xafaria una mica la guitarra si heu de gaudir de la lectura.
El Francesco –de qui Saviano fa que ens entendrim una mica durant bona part del llibre– va acabar lliure a Roma. I a Roma hi tenia un bar davant mateix del palau Chigi.
Això vol dir que va muntar un bar, l'Antico Caffè Chigi, al davant de la seu del govern i de la residència oficial del primer ministre. Fins que el 2011, la Direcció d'Investigació Antimàfia va confiscar-l'hi, juntament amb altres béns.

Quan Saviano fa referència al fet que el cas de la Rossella per la màfia és una vergonya, es refereix al fet que l'Ndrangueta no pot assumir que va matar una jove enamorada perquè li tenia por, perquè li podien sortir seguidores, perquè qüestionava l'essència de la màfia. Si no li hagués fet vergonya, no haurien optat per un homicidi sense cadàver, l'haurien matat a la via pública com un escarment ... Com fa la màfia quan vol demostrar poder.









