
Shenzhen: la fotografia d'un particular nou ordre autoritari mundial

Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Perquè una fotografia quedi bé cal que no hi hagi ningú pel mig destorbant, i Vladímir Putin va proposar a Trump en una trucada una cimera de tres, sense Europa, a la cimera anual de l'APEC que organitzava aquest cop el seu amic Xi Jinping.
Donald Trump li va dient "amic" a tothom amb qui té algun interès de fer tractes. A la reunió bilateral amb Putin a Shenzhen, hi entrava fins i tot fent la broma de fer veure que no el coneixia per poder dir: "Ah, sí! És el meu amic".

Amb Xi Jinping, la cosa va anar més lluny de l'habitual salutació. El president xinès, en un fet inusual, es va presentar a l'aeroport de Shenzhen per rebre el seu homòleg nord-americà a peu de pista, i va protagonitzar un altre moment inèdit, una abraçada amb Trump.
És veritat que li tornava al president nord-americà el gest de quan Xi va viatjar als Estats Units al setembre, però en tot cas ha estat un d'aquests elements que fan més visual la cimera, sempre sense accés per als periodistes acreditats, atrapats en un ingent i inoperatiu centre de premsa.

Més familiaritat entre líders mundials. Xi Jinping i Donald Trump s'agafaven pel braç per no ensopegar en el moment d'entrar en una escala mecànica, camí de la foto de família de l'APEC.
Trump li deia a Xi que mentre ells dos, que fa temps que es coneixen, estiguin al poder, tot anirà bé.
S'entén aquest bé dins del marc dels múltiples contenciosos que mantenen la Xina i els Estats Units. En l'apartat comercial --ingent superàvit xinès i tarifes imposades per l'administració Trump-- van prolongant les treves.
En l'apartat tecnològic, Donald Trump va arribar a l'APEC de Shenzhen havent aprovat noves restriccions sobre la venda de xips més avançats, els necessaris per a la intel·ligència artificial, a tercers països per evitar que els revenguin a la Xina.

Malgrat les diferències amb la Xina, el viatge a Shenzhen permetia a Donald Trump tornar a l'escena internacional en un entorn més amable com el d'una cimera de països de les dues ribes del Pacífic. I allunyar-se almenys físicament una mica de la ressaca de les eleccions de mig mandat.
Xi Jinping, per la seva banda, havia preparat amb meticulositat aquesta cimera de l'APEC per fer-ne un gran aparador de la Xina superpotència.
Gratacels, intel·ligència artificial i el mercat de Huaqiangbei
La ciutat seu d'aquest Fòrum de Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic, Shenzhen, eren camps d'arròs i un petit port de pescadors al delta del riu Perla quan van començar les reformes capitalistes el 1979 impulsades per Deng Xiaoping.
Shenzhen va ser, a principis dels anys 80 del segle passat, la primera zona econòmica especial, a la frontera entre la Xina i l'aleshores colònia britànica de Hong Kong, per on van començar a entrar les primeres inversions estrangeres.
Més de quatre dècades després i el sacrifici de dues generacions de migrants del camp, el resultat és un bosc de gratacels que disputen l'espai a la vegetació selvàtica subtropical, tot travessat per infraestructures viàries de primer ordre, com el tren d'alta velocitat que uneix Hong Kong amb Pequín en tan sols unes 8 hores.

Centre de l'anomenada fàbrica global en el tombant de segle, ara és hub de la intel·ligència artificial i la robòtica. Qualsevol circuit o connector, component electrònic o informàtic, es pot trobar al mercat de Huaqiangbei, no gaire lluny del centre en les magnituds de megalòpolis xineses com Shenzhen.
És un complex de centres comercials popular entre turistes i locals on comprar un iPhone de segona mà o coincidir a l'ascensor amb un robot humanoide caminant i ballant que el seu fabricant acompanya al carrer per fer promoció.

És tota una mena de metàfora de la Xina que vol Xi Jinping, la que pot subministrar al món tota i cada cosa que necessiti en qualsevol moment a tot arreu. També és on pot haver acabat qualsevol component del mòbil robat a la Rambla.
Shenzhen, un orgull per a l'amfitrió, Xi Jinping
A Shenzhen i la seva àrea d'influència han nascut o crescut grans noms de la tecnologia xinesa, com ara Huawei, Tencent, DJI, Honor o BYD, entre d'altres. Els petits tallers de llargues jornades laborals a preu fet que treballen per a Shein o Temu no són lluny, però disperses pels laberíntics carrerons dels poblats dels afores de Canton, no surten als catàlegs del poderós aparell de propaganda del règim.
Perquè la pot exhibir amb gran orgull, a Xi Jinping li convenia dotar Shenzhen de rellevància històrica, el que el mateix president xinès i Donald Trump remarcaven en les paraules inicials de la cimera dels tres líders més poderosos del món.

En la Declaració per la pau difosa al final de la reunió de tan sols una hora i mitja, els tres mandataris més poderosos del món es proposen prevenir la proliferació nuclear, reformar l'ONU per fer-la més eficient, incrementar el subministrament de combustible i garantir la immunitat dels líders en front d'institucions com el Tribunal Penal Internacional (TPI).
Precisament un dels tres, Vladímir Putin, és objecte d'una ordre de recerca per crims de guerra a Ucraïna per part del TPI. Sobre Ucraïna, conflicte tractat a la cimera, després de la reunió, Putin tornava als paral·lelismes que s'han fet entre Shenzhen i la conferència de Ialta (1945). De la mateixa manera que Ialta va certificar noves realitats per a l'Europa de postguerra –deia Putin--, ara les noves realitats, llegiu l'ocupació russa del Donbàs, s'hauran d'acceptar.
Com pretén que sigui irreversible la Xina el seu control sobre els esculls del mar de la Xina meridional. També per consumada es dona la recuperació per Donald Trump de la vella tradició nord-americana de canviar règims, per la força si cal.
Sí que els tres grans es comprometen en la Declaració per la pau a estudiar com reduir els arsenals nuclears, malgrat les reticències de la Xina, que té moltes menys ogives que Rússia i els EUA i vol que les dues potències de la Guerra Freda facin les primeres passes.

Una pau particular
La pau que promou la declaració de Shenzhen és, doncs, en mans de Donald Trump –guerra contra l'Iran--, Vladímir Putin –guerra d'Ucraïna— i Xi Jinping, que no ha condemnat mai la invasió russa i dona aire al Kremlin comprant-li petroli i gas.
Així, Putin ha pogut aguantar l'esforç bèl·lic i ara, amb Trump allunyant-se d'Europa, aconsegueix tornar a l'escena internacional, una evidència que l'aïllament a què el volia sotmetre la UE no és efectiu.
La pau que proposen Xi, Putin i Trump està protegida, a més, per l'exigència de Xi que no es traspassin les línies vermelles que marca cada potència; la seva és Taiwan.

Un món que viu en el cap dels tres líders contra els quals, diu la declaració, no han de poder actuar instàncies judicials com el Tribunal Penal Internacional.
És a dir, una pau, un ordre internacional, que estaria vigilat per un règim policial orwel·lià com la Xina, per un exagent del KGB i un president nord-americà que concep la política exterior com un terreny edificable.
Fotografia al marge, la cimera trilateral de Shenzhen constitueix sobretot la carta als Reis de dos autèntics mestres de l'autocràcia i un aprenent, tot i tenir edat d'haver-se jubilat.








