
La Unió Europea i el Regne Unit signen acords de retrobament 10 anys després del Brexit
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
La Unió Europea i el Regne Unit fan un pas més per normalitzar les relacions després del Brexit, amb un paquet de mesures per reduir les barreres comercials i reforçar la cooperació entre les dues parts.
La cimera celebrada aquest divendres a Brussel·les s'ha tancat amb tres acords per facilitar el comerç de productes agroalimentaris, connectar els mercats de drets d'emissió de carboni i posar en marxa un programa de mobilitat per a joves.
La trobada ha acabat amb una roda de premsa multitudinària en què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre britànic, Andy Burnham, han defensat els beneficis d'estrènyer els vincles entre les dues parts. Von der Leyen ha afirmat:
L'esperit de la nostra cooperació és que hi guanyem tots. Les nostres economies estan profundament connectades i la nostra gent comparteix llaços extraordinaris.
Per la seva banda, el primer ministre britànic, Andy Burnham, ha proposat fer una "pluja d'idees" per explorar una ampliació de les relacions.
Comerç, emissions i mobilitat: els tres pactes
El principal acord preveu retirar bona part dels controls sanitaris i fitosanitaris que actualment s'apliquen als productes agroalimentaris que travessen la frontera.
La mesura facilitarà les exportacions de carn, lactis, vi i altres aliments, i reduirà la burocràcia i els costos per a les empreses. A canvi, el Regne Unit haurà d'alinear la seva normativa amb les regles europees de seguretat alimentària. L'objectiu és que aquest acord es comenci a aplicar el març del 2028.
El segon pacte connectarà els sistemes de comerç de drets d'emissió de carboni britànic i europeu. Això permetrà que els permisos d'emissió siguin vàlids als dos mercats i evitarà que determinats productes, com l'acer, hagin de pagar dues vegades pels costos associats a les emissions de carboni.
El tercer acord estableix un programa de mobilitat que permetrà que fins a 100.000 joves de cada banda es puguin desplaçar a l'altre territori per viure-hi, treballar, estudiar o fer estades temporals.
El programa s'adreçarà a persones d'entre 18 i 31 anys i permetrà estades de fins a tres anys. La previsió és que les primeres oportunitats estiguin disponibles, com a molt tard, el gener del 2030.
La cimera també ha servit per reforçar la cooperació en seguretat i defensa. La UE i el Regne Unit s'han compromès a treballar conjuntament davant les amenaces híbrides i els ciberatacs i a facilitar la participació britànica en missions civils europees de gestió de crisis.
També han refermat el suport a Ucraïna davant la invasió russa.

Les taxes universitàries, un dels esculls pendents
La cimera no ha servit, però, per tancar totes les diferències. Continua encallada la negociació sobre les taxes universitàries que paguen els estudiants europeus al Regne Unit.
Des del Brexit, aquests estudiants han de pagar les tarifes internacionals, molt més elevades que les que abonen els estudiants britànics. Brussel·les vol que tinguin accés a unes condicions més favorables, però Londres encara no s'ha compromès a equiparar les taxes.
Les dues parts s'han donat sis mesos per intentar resoldre aquesta qüestió. La Unió Europea defensa que els acords formen part d'un mateix paquet i que cal tancar-ne els serrells pendents abans que es completi la formalització.
Un acostament sense plantejar la reincorporació a la UE
Deu anys després del referèndum del Brexit, el Regne Unit vol estrènyer els vincles amb Brussel·les, però descarta tornar a la Unió Europea.
Andy Burnham defensa una cooperació més estreta i assegura que tres quartes parts dels britànics són partidaris d'aquest acostament.
No es tracta de tornar al 2016 ni de tornar-se a unir.
El Brexit havia perdut protagonisme en el debat polític britànic, però les conseqüències econòmiques i les dificultats comercials han reobert la discussió.
L'acostament a Brussel·les, però, genera recels entre els partidaris de la sortida, que acusen el govern laborista de fer concessions a la UE.









