Xi Jinping i la Llarga Marxa de la Xina cap a la supremacia econòmica i geostratègica mundial

Tot i que l'opacitat defineix el sistema polític xinès sota el Partit Comunista des de la seva fundació, fa més de cent anys, això no vol dir que Xi Jinping no deixi clars quins són els seus objectius, com en el cas del plenari del Comitè Central celebrat aquesta setmana a Pequín, com és de rigor, a porta tancada.

Al gener, el president xinès va pronunciar un discurs en què criticava els funcionaris que es diuen lleials, però només en aparença i que continuen anant a la seva, "aplicant de forma incorrecta les directrius".

I fa poc, la revista d'estudis del Partit Comunista, Qiushi, ha publicat aquell discurs, negre sobre blanc, just abans d'aquest plenari del Comitè Central, la màxima instància decisòria de la formació entre congressos.

El plenari ha tingut lloc, precisament, amb la mirada posada en el pròxim congrés del partit, el XXI, que tal com ha ratificat el comunicat final, se celebrarà el segon semestre de l'any que ve. Si no es trenca la tradició, que seria insòlit, cap a l'octubre.

Xi Jinping, que el 2018 va modificar la Constitució per acabar amb el límit de dos mandats, hauria de ser reelegit com a secretari general en aquest XXI Congrés si no hi ha cap contratemps, econòmic, polític o de salut.

Aquest Comitè Central ha estat clau per assegurar-se un camí planer, o almenys sense grans desafiaments, cap al que serà el quart mandat consecutiu, fet inèdit en la Xina postmaoista.

Disciplina interna i lluita anticorrupció

Una reunió clau per dos motius: el primer és el reforç de la disciplina interna, de la governança interna del Partit Comunista, per assegurar-se que no hi ha funcionaris que posen pals a les rodes, encara que sigui per omissió, a les decisions dels líders.

Dins de la imposició d'una disciplina fèrria, hi ha la lluita contra la corrupció. En la conferència de premsa per explicar el resultat del plenari, els responsables de la comissió de disciplina feien comptes.

Des del 2012, quan Xi Jinping va arribar a la secretaria general i va dir que acabar amb la corrupció era una qüestió de supervivència per al partit, han estat sancionats a la Xina gairebé vuit milions de persones, entre elles 963 alts càrrecs. Poden semblar molts, però cal posar en context que la població total de la República Popular són 1.400 milions d'habitants. El Partit Comunista Xinès té 100 milions de membres.

El mateix plenari ha ratificat l'expulsió de 33 integrants del Comitè Central, entre ells el general Zhang Youxia, cap de l'exèrcit ja defenestrat mesos enrere, i el que va ser secretari del partit a Xinjiang, Ma Xingrui. Tots dos eren membres del buró polític –els 25 membres més poderosos del Comitè Central–.

Al politburó s'hi incorpora inesperadament el general Zhang Shengmin. És l'únic alt comandament de la Comissió Militar Central no destituït. De set membres que sol tenir la cúpula castrense, presidida per Xi, només en queden dos. Un és Xi i l'altre el general ara promogut. Més que un comandament operatiu, Zhang Shengmin ha estat a càrrec de la disciplina i, per tant, ha jugat un paper clau en les destitucions.

Les purgues han portat aquest Comitè Central a ser un dels menys nombrosos de la història de la República Popular, tan sols 162 membres titulars i 117 suplents, un total de 279 integrants enfront dels 376 que van sortir elegits en l'últim Congrés, el 2022.

Cap al quart mandat sense successor aparent

Menys integrants, més fidels i amb les regnes del partit ben controlades. El quart mandat a partir del pròxim congrés no ha de perillar, perquè la concentració del poder en mans de Xi no permet que aflori cap eventual successor.

El president xinès tindrà 74 anys la tardor de l'any que ve, quan entri en un nou mandat de cinc anys. En el XXIIè Congrés, el 2032, en tindrà 79, potser una frontera perquè apareguin noms de dirigents més joves criats políticament en la facció de Xi Jinping, fidels al líder més poderós des de Mao.

Però ara, quan a Xi encara li queden anys de marge, un delfí designat o visible només debilitaria la figura del president, perquè les mirades i les estratègies començarien a tenir més a veure a posicionar-se a favor del futur líder que a obeir l'actual.

Igualment, que el president xinès hagi aconseguit neutralitzar les altres faccions dins del Partit Comunista Xinès ha generat, segons alguns analistes, el sorgiment de línies amb matisos diferents entre els seus col·laboradors més pròxims. Una mena de minifaccions dins de la facció única.

En la seva pugna sorda, intentaven buscar suport en dirigents influents no afectats, en principi, per la campanya anticorrupció. És el cas de Huang Qifan, de sobrenom "l'incombustible". Dirigent pròxim a Bo Xilai, el gran rival de Xi, ja purgat en el primer mandat del president xinès, Huang havia resistit totes les campanyes anticorrupció. Fins ara.

La por de la Revolució Cultural

Si ningú, ni pesos pesants com Huang, pot estar segur, la por de perdre influència estaria generant paràlisi en l'aparell. Prendre una decisió, si eventualment porta a un error, et deixa fora.

Aquesta mena de por d'actuar, de prendre una iniciativa, va ser una de les característiques de la Revolució Cultural, el moviment de persecució dels rivals polítics desencadenat per Mao que aquest any ha fet 70 anys.

Des de fora del país, els analistes identifiquen en la Xina de Xi Jinping escenaris propis de la de Mao Tse-tung, en particular la concentració de poder i el culte a la personalitat.

Si comporta, per a Occident, una forta càrrega negativa –40 milions de morts atribuïbles a decisions del Gran Timoner–, a la Xina Mao és vist com l'heroi revolucionari i nacionalista, pare de la República Popular, que va acabar amb la presència de les potències colonials a les concessions de Shanghai i les altres grans portes d'entrada del comerç.

És cert que la rentada de cervell de les masses de l'era maoista i la censura de la xarxa de les últimes dècades han conformat un relat que glorifica Mao i el Partit Comunista. Però el fet és que les masses el respecten. Un retrat gegant seu impera sobre el centre polític de la Xina i el seu cos embalsamat és venerat cada dia per milers de persones al seu mausoleu, al centre de la plaça de Tiananmen.

Mbappé ofèn el poble xinès

Només cal que un futbolista immensament popular a la Xina com Mbappé faci referència a Mao com "un dictador xinès" perquè s'activi tot l'aparell nacionalista contra el davanter francès, el Reial Madrid i la Lliga.

A tothom li toca disculpar-se públicament si no es vol perdre el negoci que representa ser present a l'immens mercat xinès. I tot això amb l'ajuda d'unes xarxes socials que l'aparell de seguretat, per mitjà de la censura, orienta a favor de les tesis del règim.

Tant és així, que la població xinesa no ha pogut saber què va dir Mbappé realment en el vídeo que s'ha fet viral fora de la Xina. La versió dins de la cibermuralla xinesa és que Mbappé ha pronunciat unes paraules que ofenen els sentiments del poble xinès.

Encara amb el cas Mbappé amunt i avall, el fabricant de Hello Kitty ha trencat els vincles amb una sèrie japonesa a Netflix que Pequín considera ofensiva.

Pressió sobre les opinions públiques d'Europa, amb qui la Xina manté dures disputes comercials, o la del Japó, amb disputes històriques i territorials. Intimidació per silenciar tota opinió que gosi desafiar el relat oficial xinès, contra tot principi elemental de llibertat d'expressió.

Robots i nova Llarga Marxa

La Xina afina de manera assertiva el seu perfil nacionalista en l'esfera internacional, sobre el pilar de la ingent capacitat industrial i tecnològica, amplificada per la propaganda més fina o matussera, siguin simples exageracions o directament falsedats creades amb la IA. L'estratègia està modificant la perspectiva als mitjans de comunicació i a les xarxes socials occidentals.

Es multipliquen les imatges de ciutats convertides en un espectacle de leds, drons i robots humanoides fent tota mena de tasques, com ara servir cafès, omplir els tallers tèxtils o fer de policia de trànsit.

Però els referents ideològics que travessen tota l'estratègia de Xi Jinping per legitimar-se internament en aquest procés d'ascens de la Xina a la supremacia mundial són les velles gestes del maoisme. El plenari del Comitè Central ha coincidit també amb una exposició del 90 aniversari de la fi de la Llarga Marxa.

Als anys 30 del segle XX, la retirada estratègica dels comunistes, que els va portar a travessar de sud a nord el país, va permetre resistir i, al final, guanyar la guerra civil i proclamar la República Popular. Dels 100.000 milicians que van començar la Llarga Marxa, només en van arribar al final 8.000. L'èpica d'aquell sacrifici va donar a Mao el control del partit.

En l'acte del 90 aniversari, Xi Jinping ha cridat a treballar per la Xina sota l'esperit d'aquella gesta, per a una nova llarga marxa.