Sánchez esprem el perfil internacional per confrontar amb Trump, PP i Vox
Pedro Sánchez ha estat a Nova Delhi, a Múnic i a Dubai –entre altres llocs– en qüestió de poques setmanes. Mitja volta al globus per anunciar una batalla legal contra el mal ús de la intel·ligència artificial per protegir els drets dels menors davant la pornografia. Ha qualificat de "far west" l'entorn digital, fet que ha suposat un enfrontament directe amb Elon Musk, propietari d'X, i amb el fundador de Telegram, que l'acusen de voler censurar les xarxes socials.
Sánchez també ha fet un discurs contrari al rearmament nuclear d'Europa en la cimera de seguretat de la capital bavaresa en un món que aposta per reforçar l'OTAN amb més inversió en defensa i on els líders europeus es plantegen com dotar-se d'un exèrcit propi.
I enmig de tot això, el president espanyol encara ha tingut temps de defensar la regularització extraordinària de persones migrants que ha pactat amb Podem amb un article al diari The New York Times, contraposant-la obertament amb la política de Donald Trump i les forces de l'ICE quan remetia la polèmica actuació d'aquest cos a la ciutat estatunidenca de Minneapolis.
L'estratègia de la internacionalització
Sánchez ha obert diversos fronts però amb una estratègia comuna. Plantejar una problemàtica amb impacte social, oferir-hi un pla d'actuació i animar una iniciativa internacional en allò que ell defensa i que, a més, no té problema –diu– a liderar.
L'objectiu és buscar rellevància internacional i empatia amb els electors espanyols.
El primer test reeixit d'aquesta tàctica va ser, segurament, la denúncia del genocidi a Gaza. Sánchez no va ser el primer a agafar aquella bandera contra Netanyahu, que Podem i Sumar ja brandaven abans. Però la força de la presidència del govern no és poca i, tot i que Sánchez hi va arribar més tard, va agafar-la amb decisió, va elevar-la a l'escena internacional i va sumar-hi adeptes entre líders europeus.
Sánchez va resistir les reticències del PP a la paraula genocidi i d'allò en queda una manifestació massiva al centre de la capital espanyola i la imatge de la darrera etapa de la Vuelta suspesa quan el centre del Madrid d'Ayuso i Almeida esperaven el gran grup, amb equip de propietat israeliana inclòs.
Sánchez i el seu govern no ho van censurar i PP i Vox l'acusaven d'emparar la violència urbana. En realitat el combat polític es lliurava feia dies en una altra dimensió. Per a la dreta, Sánchez aïllava Espanya del consens proisraelià i l'enfrontava obertament amb els Estats Units de Donald Trump.
Què aporta aquesta estratègia?
La pregunta de fons és si pot un món convuls i tensionat des de la irrupció de Donald Trump ajudar Pedro Sánchez a retenir La Moncloa.
Amb un Vox a l'alça a les enquestes i amb el PP maldant per desempallegar-se'n, Sánchez fa temps que juga la carta de l'onada internacional que alimenta l'extrema dreta, qüestiona drets i llibertats i proposa un gir ideològic cap a un conservadorisme contundent.
Trump n'és el màxim exponent. Però a la seva foto de família hi podrien ser Meloni, Orbán i Milei. Però també el Vox d'Abascal o el Front Nacional francès de Marine Le Pen. I aquesta fotografia és la que Sánchez esprem des de fa mesos.
Ara bé, per ara les urnes no han estat favorables als interessos del PSOE. Per tant, si l'efecte positiu d'aquesta estratègia hi és, només el beneficiaria a ell i en unes eleccions generals que a La Moncloa situen amb vehemència quan toca. És a dir, a mitjans de l'any vinent.
L'oposició qüestiona Sánchez
Ara bé, el que per a l'entorn de Sánchez és crèdit internacional per a l'oposició és una cortina de fum per distreure l'atenció dels problemes interns del govern espanyol.
Sense majoria garantida al Congrés i amb el Senat en mans del PP, Sánchez va demanar als seus ministres polítiques que puguin impulsar-se al Consell de Ministres però que no necessitin de les cambres per prosperar.
Pel PP, una pilotada endavant després que les eleccions encadenades a Extremadura i l'Aragó hagin estat un revés clar per al PSOE.
Les pensions es revaloritzaran per separat –com volia la dreta– i no com va intentar Sánchez. L'escut social va aquesta setmana a votació al Congrés, amb molts números de no prosperar. I l'última polèmica per la caiguda del DAO acusat de violació tornen a qüestionar el ministre Marlaska i el compromís dels socialistes amb el feminisme i les víctimes d'abusos.
Fa uns dies, Feijoó assegurava que els líders europeus comencen a estar-ne tips, de Sánchez. S'agafava a la darrera trobada en un castell belga, on la italiana Georgia Meloni va impulsar una trobada de líders on Sánchez no va ser comptat. Feijóo té la complicitat del Partit Popular Europeu per dir el que diu, i la batalla europea per la inversió en defensa.
Tampoc Santiago Abascal s'hi mossega la llengua i afirma que Sánchez fuig a l'escena internacional sempre que pot per amagar-se del que passa a Espanya i que, quan és aquí, es fortifica a La Moncloa. Davant, el govern espanyol intenta construir la imatge d'un líder rellevant en l'àmbit europeu i exemple que les polítiques socialdemòcrates són possibles en una Unió que ha virat a la dreta.
Sánchez aposta per un 2026 internacional
Sigui com sigui, Pedro Sánchez té previst un 2026 viatger. Serà dues vegades als Estats Units de Donald Trump, una d'elles per intervenir a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Presidirà una cimera iberoamericana, assistirà a la cimera de l'OTAN a Turquia i té una farcida agenda europea per completar un any intens en l'àmbit internacional.
Per cert, entre les cites, una de significativa. Serà a Barcelona a partir del 17 d'abril. Una trobada inèdita a casa nostra amb figures del progressisme internacional que Sánchez i el PSOE volen aprofitar per capitalitzar l'oposició a Donald Trump i la seva visió del món.
