Sant Hilari Sacalm, el poble que beu de la font Vella: "Els estiuejants volien aigua tot l'any"
La història de l'aigua Font Vella comença al voltant d'un broll d'aigua natural que a mitjans del segle passat va captivar els estiuejants que anaven a Sant Hilari Sacalm.
L'aigua de la font Vella del poble es va convertir en imprescindible per a molts d'ells, fins i tot quan tornaven a casa a l'hivern: "Els estiuejants venien a la plaça que hi ha al costat de la font, s'asseien, prenien els anissos. Hi havia dues noies que els portaven les ampolles d'aigua, n'anaven prenent i marxaven."
Les primeres informacions que es tenen sobre el consum d'aigua de la font Vella són del 1875, quan els vilatans de Sant Hilari Sacalm comencen a utilitzar aquest broll d'aigua natural, que no es declara d'utilitat pública fins una vuitantena d'anys després, el 1956.
La font Vella va començar a generar una activitat econòmica molt rellevant al poble, amb l'obertura de la planta embotelladora Font Vella. Ho recorda molt bé Sidro Moragues, que va estar al capdavant de la fàbrica durant gairebé tres dècades. Va entrar a treballar-hi l'any 1959, quan tenia només 14 anys.
Venia d'una família de pagesos i el seu pare va deixar el camp per incorporar-se a la planta, que aleshores no tenia més d'una vintena de treballadors: "Quan vaig entrar, érem 15 dones i tres homes, i vaig acabar gestionant un equip de més de 280 persones".
El carretó amb 16 càntirs d'en Jaumet del flabiol
Els primers anys de la fàbrica, tot el procés era manual: "Es posaven les garrafes de vuit litres sota les aixetes i, un cop plenes, es tapaven i es carregaven a la camioneta".
Després, el "recader" repartia sobretot a Barcelona, Girona i la Costa Brava, on vivien majoritàriament els forasters que passaven els estius al municipi.
De fet, el primer distribuïdor de l'aigua de la font Vella va ser en Jaumet del flabiol, que el 1898 va començar a repartir-ne. Es va convertir en un personatge pintoresc del municipi que cada dia omplia el seu carretó amb 16 càntirs i els repartia als estiuejants a canvi d'una propina.
Un segle i mig d'història
La planta embotelladora celebra ara els 150 anys des que es tenen registres de les primeres mencions de l'aigua de la font Vella.
L'alcalde de Sant Hilari Sacalm, Jordi Rotllant, assegura que més enllà de l'empresa l'aigua de la font sempre ha estat vinculada al municipi:
Abans d'embotellar, l'aigua ja sortia i ja era aprofitada, ja era un símbol de qualitat dins del municipi.
Rotllant destaca "el gran percentatge de les famílies del poble" que en algun moment han estat relacionades de manera directa o indirecta amb Font Vella.
Durant els anys 60, el creixement de la planta embotelladora va suposar l'arribada de feina de qualitat al municipi: "Van començar a treballar a la planta els veïns que venien del bosc, de les torneries, amb feines de grans jornades laborals, molt més dures."
El 85% de la plantilla és del poble
El vincle de Font Vella amb el poble s'ha mantingut durant anys: el 85% dels 120 treballadors actuals són veïns del municipi, segons l'empresa.
David Masó n'és un. De fet, assegura que porta tota la vida vinculat a aquesta planta embotelladora, perquè els seus avis tenien una casa de pagès just davant de l'empresa.
La seva mare i les seves tietes van treballar a la fàbrica, quan el procés era molt més manual que ara i la plantilla era molt més reduïda. Més endavant, la seva mare va obrir un petit restaurant just davant de la planta, on anaven tots els treballadors a l'hora de la pausa a fer el cafè i l'entrepà.
Ell va començar a treballar-hi quan tenia 18 anys, l'any 1992: "Font Vella dona feina a moltes famílies del poble i fins i tot dona nom al poble. Sempre diem que som de Sant Hilari, el poble de la font Vella".
Ho corrobora Josep Climent, responsable d'enginyeria i manteniment de la planta embotelladora. Va entrar a treballar-hi com a temporer el 2006, mentre estudiava.
Els avis d'en Josep porten més de 50 anys estiuejant al municipi i el primer contacte amb Sant Hilari d'en Josep va ser, justament, com a estiuejant. Ara, porta dos anys vivint al poble: "Jo ja em considero de Sant Hilari".