Sense finançament estatal, els plans d'habitatge protegit a Catalunya estan en risc, segons un estudi
Els plans de la Generalitat per produir habitatge protegit a gran escala difícilment funcionaran si l'Estat no hi injecta recursos suficients. Ho mostra ara un informe elaborat pels economistes Miquel Morell, Agustí Jover i Nil Ragàs, de la càtedra APCE de la Universitat Pompeu Fabra.
L'estudi mostra com la decisió del govern espanyol l'any 2013 d'acabar amb la política d'ajudes a l'habitatge protegit ha deixat el parc d'habitatge de Catalunya amb un dèficit acumulat de 93.000 pisos. En 10 anys, la caiguda de la producció d'obra nova va ser del 70%.
En aquesta crisi de l'habitatge hi ha un element clau: la Generalitat té les competències, però el múscul financer el té l'Estat. És cert que ara hi ha un pla estatal d'habitatge amb 7 .000 milions d'euros per als pròxims 4 anys, però ni està aprovat ni se sap encara com repartirà els recursos.
Els economistes que han fet l'estudi creuen que els plans de la Generalitat --el 50.000 i el 214.000-- permetran activar un mercat que ha estat 12 anys parat, però que no es podrà sostenir si l'estat no entra a subsidiar també els projectes perquè als promotors privats els surti rendible posar-se a construir pisos.
L'habitatge, el germà pobre
"L'habitatge sempre ha estat el germà pobre de l'educació i la sanitat, més pendent de voluntats polítiques, cicles electorals o la disponibilitat de recursos", assegura a 3CatInfo Miquell Morell que afegeix que "ningú pot pensar que amb la sanitat o l'educació s'hagués fet el que es va fer amb el pla estatal de l'Habitatge el 2013, en què els recursos financers no van desaparèixer, però gairebé".
En aquest precedent es va argumentar que hi havia crisi econòmica. L'estudi mostra que en el període 2013-2021 l'esforç conjunt de l'Estat i la Generalitat en habitatge va representar el 0,29% del total d'obligacions reconegudes als pressupostos de les dues institucions, mentre que la sanitat i l'educació van rebre el 3,33% i el 2,36%.
Abans d'això, entre el 2003 i el 2013, a Catalunya es construïen al voltant d'uns 5.000 habitatges nous protegits cada any. Ara, estem a l'entorn anual de 1.200. I és aquesta acumulació de dèficit al llarg de 12 anys la que planteja un salt estructural sense precedents en termes de producció de vivenda oficial a Catalunya.
Per cobrir les necessitats futures de la població, els estudiosos han calculat que caldria multiplicar per 6 la capacitat actual de producció.
D'aquesta dècada "perduda" convé destacar també que el 66% del total que es va construir ho van fer promotors privats. La resta ho van fer diversos promotors públics. L'INCASÒL, el braç executor de la Generalitat en matèria d'Habitatge, només va promoure el 4% del total d'habitatge protegit entre els anys 2013 i 2023.
Morell considera que "el repte és majúscul" entre altres coses també perquè s'ha de girar com un mitjó aquesta dinàmica de producció dels últims anys.
