Sense transport adaptat per anar a treballar: "La discapacitat no desapareix als 18 anys"

Una trentena de famílies de les comarques gironines denuncien que els seus fills amb discapacitat, tots majors d'edat, es quedaran sense transport adaptat per anar als centres especials de treball a partir del curs vinent, 2026-2027.

Després de més de deu anys utilitzant aquest servei, el Consell Comarcal del Gironès --l'entitat encarregada de gestionar el transport escolar a la comarca-- els ha comunicat que ja no podran ocupar les places lliures dels autocars escolars, ja que aquests joves han deixat de ser estudiants.

Segons la normativa vigent i les directrius del Departament d'Educació i Formació Professional, les persones usuàries del transport escolar han d'estar inscrites i actives al RALC (Registre d'Alumnes de Catalunya) durant el curs corresponent.

34 joves amb discapacitat afectats pel canvi

Aquest canvi afecta 34 famílies de la demarcació de Girona que fins ara aprofitaven places vacants en rutes ja existents i n'assumien part del cost. Es tracta de joves majors de 18 anys que han deixat els centres d'educació especial per incorporar-se a centres especials de treball.

Les famílies s'han reunit davant d'un dels centres de treball on van alguns dels joves. Posen en comú les seves casuístiques, totes depenen d'aquest transport perquè els seus fills puguin anar cada dia a aquests centres.

"Seria anar enrere, ara que ell començava a volar", lamenta la Montse. És mare d'en David, un jove amb discapacitat que cada dia utilitza un dels seients buits de la furgoneta de transport adaptat que fa el trajecte entre la Selva i el Gironès.

Tant en David com en Raúl són de Sant Hilari Sacalm i aprofiten dues places que sobraven de les rutes ja existents, i n'assumeixen part del cost. En Raúl porta 9 anys fent servir aquest servei que li ha permès anar al centre més adequat per a ell.

"Tenim un transport actiu que cada dia recull dos nois menors d'edat, i el que volem és poder continuar aprofitant aquest servei. Si no, els seients quedaran buits", denuncia l'Artur Costa, germà d'en Raúl.

Les famílies reclamen a la Generalitat que els departaments implicats arribin a un acord perquè els joves afectats puguin continuar fent ús d'aquest recurs ja existent.

Per què desapareix aquest servei?

Per la seva banda, el Departament d'Educació assegura que aquest servei sempre ha tingut un caràcter provisional i excepcional, tot i que fa més de deu anys que es presta.

Ara, la competència sobre aquesta problemàtica recau en el Departament de Drets Socials, que, després de les queixes de les famílies, els ha convocat a una reunió la setmana vinent i diu que ja està treballant en aquesta qüestió.

Familiars i joves afectats s'han constituït com a Plataforma pel Dret a la Mobilitat Inclusiva i han posat un correu a disposició de més famílies que es trobin en aquesta mateixa situació, mobilitatinclusiva@gmail.com.

No contemplen la possibilitat d'haver de canviar els seus fills de centre, després d'anys seguint la mateixa rutina i tenint en compte que va ser un equip de professionals qui els va recomenar la idoneïtat d'un centre o un altre.

Teresa Estany, una de les portaveus de la plataforma i mare d'un dels joves afectats, alerta que algunes famílies no tindran cap alternativa per portar els seus fills als centres on assisteixen actualment:

Com es tria un centre especial de treball?

L'assignació a un centre ocupacional no es fa únicament per criteris de proximitat, sinó també tenint en compte les capacitats i necessitats de cada persona. Quan deixen l'escola especial, les famílies reben assessorament professional i una llista de centres ocupacionals recomanats segons les habilitats i necessitats dels joves.

Cada centre ofereix recursos i activitats diferents per adaptar-se als diversos perfils. "Depèn de si són joves amb problemes de mobilitat, amb dificultats motrius o que poden desenvolupar un treball més o menys educatiu. Cada persona té un perfil concret i li convé més un centre o un altre", explica Teresa Estany.

Famílies i centres especials de treball alerten que aquest canvi no només afectarà les persones que actualment utilitzen el servei, sinó també totes les que ho necessitaran en el futur. "Això pot obligar molts joves a anar únicament als recursos més pròxims, sense tenir en compte quin és el més adequat per al seu desenvolupament, perquè la discapacitat no desapareix als 18 anys".