De Portbou a Blanes en caiac "per un litoral més accessible"
Des que el 1997 un accident de moto li va deixar una lesió medul·lar completa que no li permet moure ni sentir el cos més avall del pit, Manu Heras busca contínuament nous reptes que l'ajudin a traspassar els seus límits.
Aquest dimarts ha iniciat una travessa en caiac que el durà per tota la Costa Brava recorrent uns 210 quilòmetres entre la frontera amb França i Blanes.
Es descriu com un nòmada a qui li agrada desplaçar-se d'un lloc a un altre, per això ha voltat per tot el món en cadira de rodes i en bici, i ara vol fer-ho a casa i en caiac.
M'agradaria reivindicar més accessibilitat al litoral català, sobretot a la costa Brava, perquè sí que tenim un model molt assistencial i de temporada, però crec que hauríem de passar a un model més autònom.
Més autonomia per gaudir de la costa
De fet, Heras és dinamitzador d'un programa d'oci inclusiu a MIFAS, una entitat que treballa per la inclusió social i l'autonomia de les persones amb discapacitat: "Estan molt bé, les cadires amfíbies, les crosses i l'assistència que fan els socorristes a l'estiu, però seria ideal que la gent que podem entrar i sortir sols tinguem els recursos per fer-ho."
Heras explica que als Estats Units i al Canadà tenen pantalans flotants que ajuden les persones amb mobilitat reduïda, persones grans o que no tenen prou equilibri a arribar-hi amb caiac:
Permet entrar-hi i sortir-ne de manera autònoma; no estem demanant que una platja natural posi una infraestructura, també ho poden fer els clubs nàutics.
D'altra banda, Heras reivindica que les passarel·les que s'instal·len a les platges a l'estiu arribin fins a l'aigua: "Hi ha persones que no poden ni arribar a tocar l'aigua sense ajuda; entenc que hi ha una qüestió de temporals i manteniment, però es podrien posar passarel·les enrotllables, com ja es fa en altres països d'Europa."
Un repte ple d'inconvenients
Manu Heras calcula trigar entre set i vuit dies a completar la travessa, fent entre 25 i 30 quilòmetres al dia:
És un repte personal perquè em trobaré amb molts inconvenients.
El Club Nàutic de l'Escala li ha cedit el caiac, que és obert i, per tant, es mulla més. Explica que amb un caiac tancat faria molta més via, però li seria complicat entrar-hi i sortir-ne, i arrossegar-lo, perquè és més llarg i més pesat.
La idea és fer bivac a les platges; i per això porta un sac de dormir, una màrfega, menjar i aigua. El més complicat és instal·lar-se per dormir-hi:
Em mullaré i acabaré arrebossat, hauré de vigilar perquè la humitat no és bona per a una lesió medul·lar com la meva, ja que tinc afectada la sensibilitat i em podrien sortir llagues.
La lesió medul·lar que té des de fa gairebé 30 anys és de nivell T4, completa i, per tant, no té força abdominal ni sensibilitat més avall del pit. Ha de vigilar no agafar fred i anar-se canviant i eixugant.
Això, però, no és cap impediment perquè en Manu continuï l'aventura: "Sé que hi ha riscos, però cal buscar la manera de provar coses i buscar els meus límits, tenint cura de mi mateix."
