Separar-se amb fills pel mig: com fer-ho amb el mínim dolor possible segons Elisenda Pascual

La psicòloga especialitzada en criança Elisenda Pascual comparteix a l'"Ofici d'educar" de Catalunya Ràdio algunes claus per afrontar el final d'una relació sentimental d'una manera més sana, conscient i respectuosa amb tothom.

Separar-se no és només una decisió de parella. És una transformació profunda de la família i la manera com ho fem pot marcar una gran diferència en el benestar emocional dels adults i, sobretot, dels nens i nenes.

No esperar a estar enfadades per separar-nos

Segons la psicòloga, un dels errors més habituals és esperar a separar-nos quan ja només sentim ràbia, menyspreu o ganes de fugir de l'altra persona. Quan arribem aquí, el dolor i el conflicte acostumen a ser molt més intensos.

Potser abans d'arribar en aquest punt podríem fer una revisió de la relació i reestructurar el sistema familiar des d'un altre lloc, amb més consciència i responsabilitat emocional.

Fer una reflexió interna abans de separar-nos

Abans, durant o fins i tot després d'una separació, és essencial mirar cap endins i fer-nos algunes preguntes:

• Quina part de mi ha escollit aquesta persona?
• Què diu aquesta relació sobre mi?
• Quins aprenentatges m'emporto?

Fer aquesta reflexió mentre encara som dins la relació -encara que no acabi en separació- ens ajuda a marxar amb els "deures fets", amb més maduresa emocional i menys càrrega de culpa o ressentiment.

Cuidar l'estructura familiar, especialment pels infants

Quan hi ha nens i nenes, l'estructura és clau. Un petit calendari on puguin veure clarament quin dia seran amb cada progenitor pot ajudar-los molt a sentir-se segurs.

Aquesta organització no només beneficia els adults, sinó que ofereix als infants un punt d'ancoratge emocional, una sensació d'estabilitat dins del canvi. Separar-se no vol dir viure en el caos; al contrari, cuidar l'estructura és una forma d'amor.

Preservar el respecte com a condició imprescindible

Segons Elisenda Pascual, hi ha una condició innegociable en qualsevol separació saludable: preservar el respecte.

Això implica:

• No utilitzar tècniques de violència vicària
• No triangularitzar els infants
• No menysprear ni desvaloritzar l'exparella davant dels fills i filles

Aquestes conductes entren en un nivell de maltractament emocional que no és compatible amb una separació respectuosa i poden deixar seqüeles profundes en els infants.

Assumir la responsabilitat emocional com a adults

Els infants no han de carregar amb el rebuig, la frustració o la ràbia dels adults. Això ho hem de gestionar en l'àmbit adult, perquè nosaltres som adultes i ells són infants, i aquesta diferència és essencial preservar-la pel seu benestar.

Quan posem els nens i nenes al centre —no al mig del conflicte— ens resulta més fàcil:

• Establir límits clars
• Regular emocions
• Prendre decisions més conscients

Mirar pels infants ens ajuda a deixar de mirar-nos només el melic i a actuar des d'un lloc més responsable i amorós.

Separar-se amb consciència és possible

Separar-se amb el mínim de dolor possible no vol dir que no faci mal, sinó que es fa amb respecte, responsabilitat i consciència emocional. Cuidar-nos, cuidar l'altra persona i, sobretot, cuidar els infants és la base d'una separació més saludable i reparadora.