Protestes a l'Iran: centenars de morts i ferits mentre el règim apunta a "agents estrangers"

Creixen i s'estenen les protestes a l'Iran, tot i que el règim les reprimeix cada cop amb més força. El règim dels aiatol·làs fa front a l'onada de protestes antigovernamentals més gran dels darrers anys. Tot i que la inflació creixent va ser el detonant de les mobilitzacions, ara ja han pres un caire polític.

Pel que se sap fins ara, la xifra de morts s'hauria enfilat a més de mig miler segons l'agència de drets humans HRANA, integrada per exiliats iranians als Estats Units. Si es confirma, aquesta xifra suposaria més del doble dels 200 morts apuntats fins ara per l'ONG Iran Human Rights, amb seu a Noruega.

De les víctimes mortals, 490 serien manifestants, i prop d'una cinquantena, membres de forces de seguretat. HRANA també parla de 10.600 persones detingudes, enfront les 2.500 quantificades per altres ONGs sobre el terreny.

La televisió estatal difon les imatges dels funerals dels policies morts i d'edificis governamentals en flames, mentre censura la protesta al carrer.

En una nova jornada de manifestacions, malgrat la repressió, milers de persones han sortit als carrers de la capital, Teheran, amb crits a favor de la dinastia del xa de Pèrsia, focs artificials i cassolades. 

Les forces de seguretat actuen amb contundència, i prova d'això són els hospitals col·lapsats per l'arribada de ferits. 

L'analista internacional especialista en l'Iran i el Pròxim Orient Ryma Sheermohammadi explica a 3CatInfo que hi ha un patró clar del règim iranià: "Quan les protestes es perceben com una amenaça la resposta no és contenció, és recórrer a la violència com a única manera de respondre a protestes pacífiques."

Per què protesten?

Les manifestacions compleixen dues setmanes enmig de l'apagada informativa provocada pel tall d'internet per les autoritats.

Estan motivades per un malestar social i les protagonitzen especialment els menors de 30 anys, que són la meitat de la població.

El detonant del malestar va ser econòmic, el rial --la moneda iraniana-- està en mínims històrics, la inflació arriba al 70% en aliments bàsics i hi ha falta de combustible. Els manifestants en culpen directament el règim dels aiatol·làs.

Reza Pahlavi, el primogènit de l'últim xa de l'Iran, derrocat pels aiatol·làs el 1979, és el cap visible de l'oposició a l'actual règim, i ha instat els treballadors iranians a iniciar una vaga general i els ha animat a sortir a manifestar-se. 

Aquest diumenge, Pahlavi ha assegurat des del seu exili als Estats Units que vol liderar la transició política al país.

Estic preparat per tornar a l'Iran tan aviat com sigui possible. Els preparatius ja estan en marxa.

"La meva tasca és liderar aquesta transició per garantir que tot es faci amb total transparència, perquè els ciutadans puguin escollir lliurement els seus líders i decidir el seu propi futur", ha assegurat.

El tall més llarg d'internet

Per ofegar la protesta, el règim ha tallat l'accés a internet. Segons explica a 3CatInfo Manuel Manonelles, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull, el tall ja és el més llarg de la història de l'Iran. Fa més de 40 hores que dura.

Això diu molt del nivell de les protestes i de perill que percep el govern, que és molt elevat.

Ryma Sheermohammadi afegeix que l'apagada no serveix només perquè no surti informació sinó també per "desorganitzar la vida dels ciutadans en tots els àmbits possibles".

El president de l'Iran apunta a agents estrangers

El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha comparegut aquest diumenge per reclamar la fi de les protestes. Assegura que estan atiades per agents estrangers i assenyala els Estats Unit i Israel d'estar-hi al darrere per crear "inestabilitat".

Pezeshkian ha demanat a la població que es distanciï del que ha qualificat de "manifestants violents i terroristes" que volen "trencar la societat".

Tot i això, el president iranià diu que el règim està preparat per "escoltar la població" i que resoldran els problemes econòmics que han estat la guspira que ha encès la protesta.

Els Estats Units amenacen d'intervenir-hi

Aquest escenari està provocant una escalada de tensió de final incert entre els Estats Units i l'Iran. 

Les autoritats iranianes, que han assegurat que intensificaran la repressió contra els manifestants, acusen els Estats Units i Israel de fomentar els disturbis. 

Donald Trump ha advertit els governants iranians que no utilitzin la força contra els manifestants i, des de la seva xarxa social, ha tornat a amenaçar el règim iranià d'intervenir-hi militarment per donar suport a l'oposició i ha assegurat que estan "preparats". 

Manonelles apunta que seria factible que els Estats Units fes el pas: "Amb Trump tot és possible".  

Sabem que Trump és un mestre de la guerra psicològica, i això en forma part.

De fet, aquest dissabte ja hi ha hagut una trucada entre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, que van discutir la possibilitat d'una intervenció.

Arribat el moment, Teheran ha amenaçat que respondrà atacant Israel i les bases militars nord-americanes a la regió, considerades "objectius legítims".

El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, en una intervenció al Parlament, ha advertit els Estats Units. 

Siguem clars: en cas d'un atac contra l'Iran, Israel, així com totes les bases i vaixells dels EUA, seran el nostre objectiu legítim.

El professor de Relacions Internacionals apunta, però, que un atac directe dels EUA a l'Iran "donaria arguments al règim" davant l'oposició.  I alerta que Teheran també té capacitat de reacció.

Israel, per la seva banda, ha dit que està en "alerta màxima" davant la possibilitat d'un possible atac nord-americà.

Divendres, en una entrevista a The Economist, Netanyahu va advertir de "conseqüències horribles per a l'Iran" si ataqués Israel. 

L'executiu de Netanyahu ha instat la UE a classificar el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica com a "organització terrorista".

El mes de juny passat, Israel i l'Iran van mantenir una guerra durant 12 dies, en què el govern de Netanyahu va comptar amb el suport militar dels EUA. 

L'Iran va prendre represàlies per aquests atacs nord-americans disparant míssils contra una base aèria americana a Qatar.

No és la primera vegada en aquesta crisi que els Estats Units avisen que podrien intervenir a l'Iran. 

Però segons el diari The New York Times, que cita fonts anònimes, ara està considerant seriosament una altra operació al país, mig any després d'atacar 3 instal·lacions nuclears.

Les protestes poden forçar un canvi?

La protesta és una de les més importants a què ha de fer front el règim dels aiatol·làs els últims anys, des de les de 2022 amb la mort de Jina Mahsa Amini.

Tot plegat, "en un context de percepció de debilitat del règim", segons explica Manonelles. Pot acabar amb un canvi de govern? "Som davant una situació d'un país en què percentualment la joventut és molt alta i està molt cansada de la repressió i de les estretors econòmiques."

"Més d'un 70% de la població ha nascut després de la mort del xa i només ha viscut el règim dels aiatol·làs", apunta el professor. Tot i això, a les manifestacions veiem joves cremant fotografies d'Ali Khamenei, cosa que pot comportar la pena de mort.

Ryma Sheermohammadi afegeix que el que és singular d'aquestes protestes és que "són transversals, hi és absolutament tothom". A més, destaca el paper de les dones: "Continuen estant al centre, perquè són les primeres a qui el règim controla."

Per tot plegat, Manonelles creu que "hi pot haver un canvi". 

S'haurà de veure la capacitat de resistència del règim i les alternatives que es plantegen.

Però si hi hagués un canvi, la situació seria un "escenari d'extremadíssima inestabilitat". El repte de la transició de l'Iran a un règim diferent, "tot i que desitjable, planteja uns grans perills en un país immens, de 90 milions d'habitants, d'una potència regional d'una gran dimensió i que està intentant desenvolupar una arma nuclear", conclou l'expert en relacions internacionals.