Sixena, un conflicte amb arrels històriques profundes i un futur encara incert
El temps per complir la sentència de Sixena avança. Al juliol, una jutgessa de primera instància d'Osca accepta el termini de set mesos proposat per l'Aragó perquè el conjunt mural torni al monestir de Santa Maria de Sixena dels Monegres.
El que es veu al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és aproximadament un 20% del conjunt original. Pel govern aragonès, és un cas de restitució històrica justa. Pels tècnics del museu, un gran risc que mereix com a mínim una avaluació internacional de cada pas que es dugui a terme.
La lluita del relat històric
Aragó i Catalunya han compartit història al monestir de Sixena, un conjunt religiós únic que va ser fundat al segle XII per Sança de Castella, esposa d'Alfons I, i que va arribar a ser molt rellevant per a la Corona d'Aragó.
Durant vuit segles, la zona va formar part de la diòcesi de Lleida. Però amb l'empenta de l'episcopat espanyol es va trencar aquest vincle amb el bisbat lleidatà.
El 1995, un centenar de parròquies d'administració aragonesa van passar a dependre del nou bisbat de Barbastre-Montsó. Aquest va ser el punt de partida de les reivindicacions i els plets d'art de la franja. I el principi dels llargs i complexos litigis de Sixena, els dels béns i els de les pintures murals.
Un altre punt essencial per entendre el conflicte és el que passa durant la guerra civil. Elements anarquistes incendien el monestir dels Monegres amb l'ajut d'algunes persones de la zona. Des d'una unitat de recuperació del patrimoni de la Generalitat es finança el rescat dels frescos que durant l'assalt han quedat a la intempèrie.
L'acció de salvaguarda és, segons l'historiador Guillem Cañameras, heroica. Però el secretari de Cultura d'Aragó, Pedro Olloqui, explica l'episodi com una operació d'espoli dissenyada i finançada per la Generalitat de Catalunya per apropiar-se d'un patrimoni aliè. Un discurs que fa anys que es repeteix i fa més tèrbola la demanda del retorn.
El paper ambigu de l'Església
L'Església no ha estat mai un actor amb veu en el judici, però la seva participació hi ha estat essencial. D'entrada, amb els canvis de límits de les diòcesis de final de segle que van esperonar les peticions de devolució. Però també durant el judici, facilitant la feina als que demanen el retorn. Ho fa teixint una maniobra complexa.
Les legítimes propietàries del monestir i del que conté són les monges de Sant Joan de Jerusalem que hi vivien, però quan arrenca el judici ja han mort totes. El Vaticà s'afanya a nomenar un relleu, una monja de l'orde santjoanista que viu a Àlaba.
Es diu Virginia Calatayud i mai ha estat a Sixena. Però el primer que fa és cedir els poders absoluts que ha rebut de Roma al govern d'Aragó perquè reclami les pintures.
Un judici que parla sobretot de propietat
La batalla judicial ha estat llarga. Va començar el 2014 i ha passat per tres instàncies. La més alta, el Tribunal Suprem, va ratificar la decisió del jutjat d'Osca que ordenava el retorn de les pintures. Però bona part dels esforços jurídics s'han centrat més en la propietat que en la preservació.
Un dels advocats de la Generalitat, ara jubilat, Xavier Muñoz, ha participat en tot el procés judicial. Denuncia el biaix que s'ha viscut: "No hem pogut defensar-nos d'una manera clara. En canvi, Aragó ho ha tingut molt més fàcil."
Les jutgesses estaven contaminades per la situació que vivien a Osca
Un dels documents clau aportat pel govern català acreditava el dipòsit de les pintures. El van signar la Generalitat i les monges el 1992 amb la finalitat que els frescos seguissin al MNAC. Però en el procés no es va admetre.
La fragilitat del conjunt va ser un tema menor des de l'inici. Els pèrits nomenats pel museu van testificar el 2014 que era un risc moure les pintures. A preguntes de la jutge van afirmar, però, que no era impossible. I la sentència ho va recollir així. Des d'aleshores l'argument del perill del trasllat dels frescos s'ha considerat "cosa jutjada".
L'advocat Xavier Muñoz creu que la indefensió hauria pogut motivar un recurs al Constitucional després de la sentència ferma. Però els serveis jurídics ho van desestimar perquè no hi veien recorregut.
El professor d'història de l'art Albert Velasco ho considera un error i un posicionament polític per no incomodar l'administració aragonesa. Un fet rotundament desmentit per la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, que afirma que les converses amb Aragó s'han mantingut estrictament en l'àmbit tècnic.
L'èpica de David i Goliat
A Vilanova de Sixena, un poble de 340 habitants, veuen les reticències del MNAC com una maniobra dilatòria. Com passa a bona part dels Monegres el municipi es va despoblant i veuen en reclams com el dels béns retornats al monestir una taula de salvació.
La periodista cultural Maria Palau, d'El Punt Avui, fa molts anys que segueix el cas. Per ella, és un cas clar de romantització d'un relat sobre l'esplendor del monestir de Sixena. Una causa molt fàcil per empatitzar-hi. Recorda, de tota manera, que la restauració del monestir no ha estat a l'agenda del govern aragonès fins que la reclamació de les obres d'art dels museus catalans va entrar a l'agenda política.
L'historiador Alberto Velasco creu que és fàcil sentir-se David quan tens l'Església i tot un sistema judicial a favor teu.
De moment, el govern de l'Aragó ha invertit sis milions d'euros en la reforma del monestir. Alguns han servit per arreglar la sala on s'exposen alguns dels béns que van arribar del museu de Lleida el 2017.
La Guàrdia Civil els va custodiar en un viatge que es feia a l'empara de l'article 155. Gràcies a aquesta exposició s'han recuperat les visites guiades i certa vida al poble. Però les pintures murals són la joia de la corona que espera tothom.
Els interrogants i el futur
Tot i la sentència ferma, la jutgessa encara ha de decidir entre les dues propostes de termini que té sobre la taula. La del govern d'Aragó, de set mesos, venç a la primavera. El MNAC la considera inassumible i demana el doble de temps.
Però la batalla tècnica i els informes no s'han aturat als despatxos de la jutgessa. El MNAC hi ha presentat informes d'especialistes internacionals advertint dels riscos de l'operació. I els tècnics d'Aragó han demanat el trasllat urgent dels murals per una llarga llista de negligències que asseguren que es cometen amb les pintures.
Qui també ha entrat al museu amb tècnics és Jorge Español, l'advocat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, amb la intenció d'interrogar els tècnics i buscar més obra al magatzem.
La decisió final no es farà esperar gaire. I serà molt rellevant, perquè hi ha pocs precedents de restitucions de patrimoni universal en condicions de fragilitat extremes.
Pot obrir també una nova capsa de Pandora per a Aragó. Per Maria Palau, si el trasllat es fa efectiu, Aragó no frenarà i reclamarà més obra a altres museus. Ara amb un nou aval de la justícia. L'advocat Español ho confirma: "Ho farem, esclar, ho farem. Si les volen tornar, que ho facin, però si no les reclamarem, esclar".
Podeu veure el documental del "30 minuts" "Sixena, pintures sentenciades" a la plataforma 3Cat.
