"Tan pocs culpables per tantes víctimes", un peculiar assaig cinematogràfic sobre la violència sexual
Diverses investigacions constaten que una de cada quatre dones ha patit violència sexual en algun moment de la seva vida. Però, si això és així, per què és tan difícil trobar homes que reconeguin haver-la exercit? Aquesta és la paradoxa que impulsa "Tants pocs culpables per tantes víctimes", de la realitzadora neerlandesa Sunny Bergman.
On són els culpables?
Per intentar respondre la pregunta, Bergman crea un peculiar set d'entrevistes mòbil i totalment opac, una mena de fotomaton amb rodes que recorre diferents ciutats dels Països Baixos. Allà entrevista dones i homes per separat. Pregunta a les dones si han patit violència sexual i als homes si alguna vegada han comès una violació.
El contrast és contundent: la majoria de les dones expliquen experiències d'agressió sexual, mentre que cap home s'identifica com a agressor.
El consentiment sobre la taula
Un dels eixos centrals del documental és el canvi legislatiu introduït recentment als Països Baixos, que reconeix que hi ha un delicte sexual, encara que no hi hagi violència física o amenaces, si no hi ha consentiment.
Una llei amb un esperit similar a l'espanyola que, com s'evidencia al documental, ha descol·locat molts homes. L'advocat Gerard Spong, que defensa homes denunciats per abusos sexuals i violacions, no ho veu clar.
Toques algú per error i ja l'has espifiat. Saps què passa amb aquesta llei? Que tots els homes són conillets d'Índies. Tots els homes sexualment actius.
En primera persona
Les dones entrevistades al documental expliquen experiències de tots colors. Ross descriu com els seus intents de resistir-se van ser ignorats.
Jo me les apujava, i ell me les abaixava... i tota l'estona em deia: "Sé que sí que vols.
La documentalista revisa també la seva pròpia història. Durant anys va dubtar si algunes de les seves experiències podien considerar-se violència sexual perquè no encaixaven amb la imatge tradicional de la violació.
Mai m'havia considerat una víctima, perquè pensava que la violació havia d'anar acompanyada de violència. Les vegades que em vaig sentir obligada a tenir relacions encara em fan sentir malament.
El sistema davant la violència sexual
"Tants pocs culpables per a tantes víctimes" també entra en comissaries i tribunals per constatar les dificultats de perseguir aquests delictes.
Moltes de les causes acaben atrapades entre dues versions dels fets i la manca de proves concloents. Les denúncies sovint topen amb un sistema construït sobre la idea de "la seva paraula contra la d'ell", com explica el Michiel, un inspector de delictes sexuals:
L'home sempre dirà que no ho va fer. I si l'únic que tenim és la història de la dona i la història de l'home, en el sistema legal, no és suficient.
Així, tot i les desenes de milers de dones que asseguren haver patit una violació cada any als Països Baixos, només una petita part dels casos acaba en condemna.
Una pandèmia de dominació masclista
Lluny de presentar els agressors com a monstres excepcionals, el documental explora la idea que moltes conductes abusives formen part de dinàmiques culturals profundament normalitzades.
"Tan pocs culpables per tantes víctimes" s'emet dissabte 7 de novembre a les 23.50 al programa "60 minuts" i estarà disponible a la plataforma 3Cat.
