Temors que Trump vol suplantar l'ONU: presentada a Davos la "Junta de Pau"

Les Nacions Unides "tenen un enorme potencial, però no l'han fet servir". L'anomenada "Junta de Pau", impulsada i creada per Donald Trump, treballarà "conjuntament" amb les Nacions Unides. 

El president dels Estats Units ha fet aquestes dues apreciacions durant la presentació, a Davos, d'aquesta "Junta de Pau". Al seu costat, una vintena de líders que han acceptat les condicions per formar-ne part.

A l'escenari, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el cap del govern búlgar, Rosen Zhelyazkov, els únics líders de la Unió Europea que hi ha acudit. En el cas del búlgar, el seu govern està en funcions després d'haver presentat la dimissió, fet que ha generat crítiques de l'oposició per haver adoptat una decisió de gran abast polític sense el suport explícit de la ciutadania. 

Les dues afirmacions de Trump en relació amb les Nacions Unides pretenien esvair els temors que l'organisme que aquest dijous ha nascut a Davos vulgui acabar suplantant el rol de fòrum internacional de l'ONU. L'objectiu no s'ha complert. Si més no del tot. 

La Unió Europea –-amb l'excepció d'Hongria i Bulgària-- ha mostrat una distància aparentment insalvable amb l'eina que Trump ha posat en marxa aquest dijous. I dels membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, només el promotor en forma part. 

Des de Rússia, Putin ha ironitzat que estaria disposat a aportar la quota de mil milions de dòlars si s'autoritza Moscou a rescatar-los dels fons que té congelats a Europa, arran de les sancions per la invasió d'Ucraïna. I la Xina ha respost a la invitació de Trump afirmant que "la república popular ha estat sempre defensora d'un multilateralisme genuí", segons el portaveu del Ministeri d'Exteriors.

Suport d'una trentena de països

El projecte de Trump compta amb el suport d'una trentena de països. Aquest dijous a Davos, però, no hi eren tots. Aquesta és la llista de dirigents i estats presents en la fundació d'aquesta entesa internacional que Trump posa a l'altura de l'ONU quan parla de "col·laboració":

• Argentina (Javier Milei, president)

• Armènia (Nikol Pashinyan, primer ministre)

• Azerbaidjan (Ilham Aliyev, president)

• Bahrain (xeic Isa bin Salman al-Khalifa)

• Bulgària (Rosen Zhelyazkov, primer ministre)

• Hongria (Viktor Orbán, primer ministre)

• Indonèsia (Prabowo Subianto, president)

• Jordània (Ayman Safadi, viceprimer ministre)

• Kazakhstan (Kassym Jomart Tokayev, president)

• Kosovo (Vjosa Osmani, president)

• Mongòlia  (Gombojavyn Zandanshatar, primer ministre)

• Marroc  (Nasser Bourita, ministre d'Afers Exteriors)

• Pakistan (Shehbaz Sharif, primer ministre)

• Paraguai (Santiago Peña, president)

• Qatar (xeic Mohammed bin Abdul Rahman Al Thani, primer ministre)

• Aràbia Saudita (Faisal bin Farhan Al Saud, ministre d'Afers Exteriors)

• Turquia (Hakan Fidan, ministre d'Afers Exteriors)

• Emirats Àrabs Units (Khaldoon Al Mubarak, president de l'Autoritat d'Afers Executius) 

• Uzbekistan (Shavkat Miromonovich Mirziyoyev, president)

Entre els assistents, alguns dels principals actors internacionals al Pròxim Orient (Israel hi és, però no hi ha assistit). Trump assegura que ha dut la pau a la zona i on les iniciatives per estabilitzar la regió rebran enfocaments substancialment diferents, en funció de l'organisme multilateral que les encari.

Definició i funcions

La definició de la Junta que fa la Casa Blanca és la d'una "organització internacional que busca promoure l'estabilitat, restablir una governança fiable i assegurar una pau duradora a les zones afectades o amenaçades per conflictes".

Cadascun dels 60 membres tindria un vot, menys els Estats Units, que en tindrien dos. Les decisions s'aprovarien per majoria simple sempre que tinguin el vistiplau de la presidència de la junta, que fins a l'any 2030 ocuparà Donald Trump, que tindrà plens poders executius. Per ser-ne socis permanents, Washington ha dit que els països hauran de pagar 1.000 milions de dòlars. 

La "pressió" de la Casa Blanca als seus socis (tradicionals) perquè s'hi incorporin ja ha passat per l'eina dels aranzels. França va comunicar que "no podia respondre favorablement" a la invitació en aquesta fase. Davant d'això, Trump va amenaçar de "posar aranzels del 200% als vins i xampanys francesos; llavors Macron s'hi unirà".