Terratrèmols, no hidrosismes: què ha passat a Andalusia?
La setmana passada, durant el pas del temporal Leonardo per Andalusia, va fer fortuna un terme per referir-se als moviments de terres que alguns veïns estaven notant a la zona: hidrosisme.
Aquest fenomen, que està descrit i és real, correspon a moviments de terres subterranis provocats per la pressió de l'aigua en les roques del subsol.
També es poden produir quan es desembassa un pantà o quan hi ha grans crescudes. El fenomen és un reacomodament o desplaçament intern del sòl, i pot afectar la superfície, però no té res a veure amb els moviments tectònics.
De fet, el que ha passat a la zona entre Màlaga, Ronda i Cadis els darrers dies no han estat hidrosismes, sinó terratrèmols convencionals. Així ho ha explicat des de l'Institut Geològic Miner-CSIC l'investigador Raúl Pérez en una publicació a X.
Segons el CSIC, doncs, no hi ha evidència que els moviments que estan notant els veïns tinguin cap relació amb la pluja.
Raúl Pérez afegeix que ells mai no van pensar que es tractés d'hidrosismes.
Activitat sísmica habitual
Segons l'Institut Geogràfic espanyol, a les províncies de Màlaga i Cadis, on ha plogut més els darrers dies, s'hi està produint una sèrie sísmica amb petits terratrèmols de magnitud entre 1 i 3 a l'escala de Richter.
Aquesta zona, entre Màlaga i Cadis, és una zona tectònica activa on es toquen les plaques africana i euroasiàtica.
En aquest mapa interactiu es poden consultar els terratrèmols que hi ha hagut els darrers 30 dies.
Pérez ha explicat a 3CatInfo que han repassat la sèrie històrica i han vist que aquesta mena de terratrèmols són habituals a la zona, plogui o no plogui.
Res ens fa pensar que la pluja estigui al darrere de tot això.
Pérez entén que la confusió inicial es va deure al fet que tant els terratrèmols com les pluges poden provocar esllavissades o esfondraments d'edificis.
Només els darrers deu dies hi ha hagut una setantena de petits sismes. Aquest mateix dilluns dia 9 n'hi ha hagut un de magnitud superior a 3, a prop de Cortes de la Frontera.
Sense terratrèmols a Grazalema
Un dels pobles més afectats per les pluges és Grazalema, d'on es va haver de desallotjar més de 1.600 veïns.
A Grazalema, però, no s'hi va registrar cap terratrèmol durant la setmana del temporal.
Així i tot, els veïns van explicar que havien sentit cruixits i sorolls provinents del subsol. L'hidrogeòleg del CSIC Juanjo Duran explica que els sorolls es poden deure al pas de gran quantitat d'aigua pel subsol sense arribar a ser hidrosismes:
Els conductes dels aqüífers estan plens d'aire, aigua i sediments. Quan es mou una gran quantitat d'aigua subterrània, es mouen i provoquen sorolls, que són molt habituals.
Per tant, els sorolls que els veïns van reportar eren reals, però no eren ni terratrèmols ni hidrosismes.
D'on surt el terme?
En situacions d'emergència com les que ha viscut Andalusia els darrers dies és difícil trobar l'origen exacte de la difusió d'un terme o una referència.
De tota manera, la primera autoritat a referir-se als hidrosismes sembla clar que va ser l'alcalde del poble de Gaucín, Pedro Godino, quen en va parlar edimecres 4 de febrer:
Sembla que ha estat un hidrosisme provocat per algun moviment subterrani d'aigües que amb tanta pluja deu haver provocat alguna esquerda i això ha estat el que ha fet el moviment sísmic. Però en principi, que jo sàpiga, no hi ha hagut ni danys personals ni materials.
Godino explicava en una entrevista a Europa Press que havia parlat del que estava passant amb la delegació del govern espanyol i també destaca que l'Institut Geogràfic confirmava els terratrèmols.
A Gaucín, efectivament, el dia 4 de febrer es van detectar tres terratrèmols, a les 14.30, les 16.50 i les 16.55. Els dies posteriors n'hi ha hagut vuit més només en aquest poble.
Però, com ha deixat clar el CSIC, no hi ha cap prova que aquests terratrèmols els provoqués l'aigua i en aquesta zona hi ha aquests petits sismes habitualment.
