Traslladar l'R1 a l'interior, una quimera? Què hi diuen els experts i les administracions

La darrera crisi de Rodalies va afectar de ple l'R1: esvorancs a la via al pas per Badalona, el pont de la riera d'Argentona apuntalat i despreniments a Tordera --que van provocar un descarrilament--. És la línia més antiga de l'Estat i la més castigada pels efectes del canvi climàtic.

La major part de la línia circula a tocar de la costa i això la fa molt vulnerable davant els temporals de mar. Tant, que es gasten milions d'euros per defensar alguns trams de l'impacte de les onades. A Cabrera es van gastar 13 milions d'euros per ampliar l'escullera i a Premià 5 per construir espigons i regenerar la platja amb tones de sorra.

Per això, des de fa anys alguns alcaldes demanen el trasllat de la via cap a l'interior, una obra que suposaria una gran inversió però que consideren que s'ha de començar a plantejar. Ho explica Marc Almendro, alcalde d'Alella: "Òbviament, és una inversió molt elevada, a dia d'avui, però seria encara més gran el cost que hi hagi un temporal que elimini l'R1 durant sis mesos, un any o el temps que sigui".

També creu que és l'única sortida viable el Col·legi de Geòlegs de Catalunya. Joan Manuel Vilaplana, director de l'Observatori GeoRisc, ho explica: "En un escenari real d'increment del nivell del mar on les onades arriben i arribaran cada cop més endins, amb més força i més intensitat, l'escullera de defensa actual pot fallar en alguns punts, i això ens conduiria a un accident ferroviari fatal, i cal evitar-ho."

De fet, el pla territorial metropolità, del 2010, contempla un traçat alternatiu entre l'autopista i la nacional 2, que travessaria nuclis urbans i aniria soterrat en molts trams.

Mentre no es decideix el trasllat, si és que algun dia es fa, des del Col·legi de Geòlegs afirmen que cal protegir el traçat actual, amb solucions menys agressives que les que s'han portat a terme fins ara.

D'altra banda, alguns enginyers creuen que traslladar la línia deixaria massa exposada als temporals la nacional 2 i les cases situades a primera línia. Per això, aposten per mantenir-la on és i defensar-la amb intervencions més naturals.

Ho explica el catedràtic d'Enginyeria Marítima de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla: "Aquesta proposta consistiria en una zona humida, és a dir, una platja amb llacunes i vegetació que estaria al davant de la línia del ferrocarril."

Què fer amb el sòl reservat?

Actualment tant l'Estat com la Generalitat tenen com a objectiu mantenir la línia a la costa. Han acordat una comissió sobre l'impacte del canvi climàtic en les infraestructures ferroviàries, i l'R1 serà la primera a analitzar.

El trasllat de la línia queda, per tant, ajornat indefinidament, però es manté la reserva de sòl que ja s'ha fet en alguns municipis per si finalment tirés endavant. Aquesta reserva té implicacions en el desenvolupament urbanístic de les poblacions.

A Alella, per exemple, l'estació es faria al sud de la població. "En el pla d'ordenació urbanística municipal, hi ha un sector urbanístic que justament es relaciona amb aquesta nova estació, on la Generalitat ens obliga a fer una nova centralitat", explica Almendro.

També tenen aquesta reserva de sòl a Cabrera de Mar. L'afectació a la zona urbana és petita, però condiciona.

Òscar Fernández és l'alcalde de Cabrera: "Implica, directament, que un veí que vulgui demanar una llicència urbanística per desenvolupar una edificació en aquell espai reservat com a xarxa ferroviària, futura xarxa ferroviària, no podrà obtenir aquesta llicència per part de l'Ajuntament perquè és un espai reservat com a xarxa viària."

Una via elevada és una opció?

En aquest context, el ministre de Transports, Óscar Puente, va fer unes declaracions en què suggeria una possible elevació de la via; una intervenció molt criticada des del territori. L'alcalde d'Alella ha respost amb sorpresa:

"Sincerament, no sé si ha sigut un comentari desafortunat, si es diu amb coneixement de causa, si és que estan fent alguna anàlisi... No ens consta pas que s'hagi fet res. Jo ho associo més a una improvisació."

Des del Consell Comarcal del Maresme es demana a l'Estat i a la Generalitat que es facin dues comissions: una d'operativa, per solucionar les mancances i perills de l'actual traçat de l'R1, i una altra d'estratègica per consensuar amb el territori quina és la millor solució de cara al futur.