Treuen a la llum les observacions meteorològiques inèdites dels fars del nord de Catalunya
Un dia d'octubre del 1891, el faroner que vivia al far de Sant Sebastià, a Palafrugell, presencia que s'acosta una gran tempesta, que podria complicar molt les coses als mariners i als habitants de la costa.
"A les 7.15 es va sentir un tro sord i perllongat. I el van seguir diversos llampecs." Ho va escriure al llibre de registres meteorològics, i va quedar guardat, com milers d'altres, fins que ara han sortit a la llum.
El Servei Meteorològic de Catalunya ha rescatat i digitalitzat més d'un segle d'observacions meteorològiques dels 9 fars de la costa nord de Catalunya: el Port de la Selva, el cap de Creus, Cadaqués, Roses, les Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.
Documents únics i inèdits
L'Arxiu Històric de Girona ha col·laborat en la recerca. Allà, el director, Joan Ferrer, ens mostra els centenars de llibres, en perfecte estat, que s'hi guarden.
Es tracta de la col·lecció més ben conservada de tot l'estat d'observacions dels fenòmens meteorològics marítims
Però també és de gran valor científic, ja que, a banda de donar informació sobre els grans temporals que van sofrir poblacions i mariners, és crucial per estudiar-ne els actuals i la crisi climàtica.
Les anotacions són minucioses i plenes de detalls. "Els faroners tenien l'obligació d'omplir diversos llibres de servei, entre ells els fulls meteorològics. Els havien d'omplir quatre cops al dia!". Així que no podien ser més exhaustius. "Clar, ara tenim milers de dades. I no hi ha ni un forat, ni un dia, perquè els faroners complien les obligacions al peu de la lletra."
Ho relata David Moré que, a banda de ser historiador dels fars, és descendent de faroners. El seu avi en va ser l'últim del far de Tossa de Mar. "La vida al far era molt esclava. D'allà, no en podies sortir mai."
Però la feina no s'acabava ni a la nit, perquè era quan el llum s'havia de mantenir encès. "S'hi havien d'estar sempre vetllant, el fet de fer tantes observacions meteorològiques al dia tampoc els devia suposar un gran esforç comparat amb la resta", diu Moré.
Reviure un gran temporal del segle XIX
La vida en un far devia ser molt sacrificada, però la tasca dels faroners era crucial. No només perquè el far s'havia de mantenir sempre encès. Aquests documents demostren que la seva tasca anava molt més enllà. El que ells no sabien en aquell moment era que les anotacions de les observacions meteorològiques que havien de fer guanyarien importància fins i tot segles després de la seva mort.
Entre llibres i milers de fulls escrits a mà, Mònica Herrero, tècnica del Servei Meteorològic, intenta desxifrar escriptures de vegades inintel·ligibles i un lèxic molt diferent de l'actual. Els textos, però, tenen un gran valor per als climatòlegs com ella. "Durant el segle XIX es van començar a notar molts esforços per recollir dades meteorològiques a terra, però a mar no n'existien gairebé."
Ha estat un regal trobar tots aquests documents. No teníem la informació dels temporals de l'època! Ara, fins i tot els hem pogut recrear en un mapa, amb les eines actuals.
Estudiar el passat per conèixer millor el futur
En aquelles tempestes descrites, segurament hi va haver embarcacions amb greus problemes, potser naufragis fins i tot. Però avui, aquells detalls descrits als llibres encara poden anar molt més enllà.
"Tota aquesta informació ens permetrà fer les projeccions climàtiques i saber què passarà el 2100, per exemple." explica Herrero.
Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorològic, està analitzant document per document, tempesta per tempesta. "Gràcies a aquests textos podem comparar aquells temporals de mar amb els actuals i veure si eren més intensos o no, si eren més freqüents, si duraven més."
Un dels temporals que estan estudiant més a fons és el Gloria, que el gener del 2020 va deixar el territori trinxat per rius desbordats i quantitats d'aigua intensíssimes. "Es tracta de saber amb més precisió quins són els efectes del canvi climàtic sobre la dinàmica del vent i els temporals, sobretot a la Costa Brava."
Però també els permet estudiar el fenomen de la boira marina, sobre la qual hi ha poques dades i estudis. És molt difícil de preveure, i conèixer les que hi va haver fa 150 anys pot ajudar a fer-ne previsió actualment.
Per això han posat tota aquesta informació al servei de tothom, i la documentació es pot consultar en línia al web del Meteocat. "Hem pres imatges de tota la documentació, més de 44.000, i ara estem tot just transcrivint aquesta informació per poder-la analitzar", explica Prohom.
