Troben les mòmies més antigues del món, preservades amb fum fa 10.000 anys al sud-est asiàtic

Fa més de 10.000 anys, societats de caçadors-recol·lectors preneolítiques del sud-est asiàtic i el sud de la Xina feien servir el fum per assecar i conservar els seus morts.

Molt abans de viure en assentaments fixos, els humans ja demostraven el respecte i record pels seus éssers estimats preservant-los en tombes un cop morts o conservant els seus cadàvers, almenys durant un temps, mitjançant la momificació.  

Un equip encapçalat per científics de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU) i de la Xina, el Japó, el Vietnam i Indonèsia, han trobat els cadàvers momificats més antics del món, que són l'evidència que el fumat és la forma de momificació més antiga que han fet servir els humans, segons han publicat a la revista PNAS aquest dilluns. 

"Algunes de les mostres arqueològiques analitzades representen els casos més antics coneguts d'aquest tipus de momificació artificial al món."

"Aquest tipus d'assecat amb fum és, fins ara, el mètode demostrat més antic de preservació intencional de cadàvers que tenim registrat a tot el món", diu el professor Peter Bellwood, coautor de l'estudi, en un article de la universitat australiana. 

Una pràctica que s'hauria estès en una vasta regió del nord-est d'Àsia i el Japó fins a l'oest d'Oceania i Austràlia durant milers d'anys. 

Cossos enterrats a la gatzoneta

Els investigadors han estudiat 54 enterraments preneolítics d'11 jaciments del sud de la Xina i dels sud-est asiàtic, el més antic dels quals data de fa 14.000 anys al Vietnam. Tenen en comú que s'han trobat en postures ajupides i a la gatzoneta i no estirats, com en els enterraments neolítics posteriors.

L'anàlisi dels ossos ha revelat algunes parts cremades o amb restes de fum, però sobretot que les articulacions encara es mantenien connectades. Això demostra, segons els científics, "que els cossos van ser enterrats un cop dessecats, en lloc de com a cadàvers frescos", apunta l'arqueòloga Hsiao-chun Hung, de la Universitat Nacional d'Austràlia, que encapçala l'estudi.

La hipòtesi és que abans de ser enterrats, els cadàvers se sotmetien a un lent assecament amb fum sobre el foc. El procés podia durar 3 mesos, un fet que també demostra el gran compromís i implicació emocional amb els seus morts d'aquestes comunitats del final del plistocè fins a l'holocè mitjà. 

Més endavant les mòmies s'enterraven en coves, sota refugis rocosos o a terra, explica Hung: "La conservació només durava alguns centenars d'anys, perquè, a diferència d'altres momificacions, els cossos no se segellaven en contenidors després del procés." 

Massa humitat per a una momificació natural

Les momificacions per fum s'han trobat en regions humides de pluges monsòniques a l'est i sud-est d'Àsia. En aquestes condicions climàtiques la dessecació natural no era possible, a diferència dels cossos conservats en deserts, com les mòmies de Taklamakan a la Xina o en altres ambients secs del planeta. 

El fet que no s'han trobat aixovars funeraris ni restes d'aliment de cultiu o animals domesticats, com passa en assentaments neolítics posteriors, demostra que es tracta de societats de caçadors recol·lectors. Només, en pocs casos, s'ha trobat algun element de ceràmica o eina de còdol. 

Hi ha una relació etnogràfica que abasta aquesta gran regió asiàtica i d'Oceania on "han perdurat durant un període de temps sorprenent", diu Hung, fins a arribar a documentar-se pràctiques funeràries contemporànies molt semblants.

"Aquestes troballes vinculen antigues poblacions de caçadors-recol·lectors del sud-est asiàtic amb comunitats indígenes més modernes de Nova Guinea i Austràlia", que usaven mètodes similars de momificació amb fum, descobertes en el moment del contacte europeu. 
 

Mòmies més antigues que les dels Andes o Egipte 

La momificació amb fum és més antiga que la de les mòmies andines de la cultura "chinchorros" de Xile, que daten de fa 7.000 anys o les més conegudes mòmies de l'antic Egipte que són de fa 4.500 anys. 

Per una banda, el clima andí afavoreix una momificació natural només sepultant els cossos en vasos de terrissa. A l'antic Egipte, la conservació dels cossos es feia per embalsamament --només reservat a la reialesa o als poderosos, ja que la resta s'enterraven--, tot i que s'han documentat casos de conservació de cadàvers amb fum en èpoques anteriors a les de l'imperi antic.