
Troben una casa de l'alt imperi romà molt gran i de família rica en una excavació d'Isona
Tenia uns 600 metres quadrats, materials nobles i murs molt gruixuts que podrien haver sostingut un segon pis
Redacció
22/12/2023 - 10.01 Actualitzat 22/12/2023 - 10.00
Un equip d'arqueòlegs està recuperant les restes d'una casa de l'alt imperi romà amagada sota l'Hort del Cavaller d'Isona, al Pallars Jussà, que es creu que va pertànyer a una família d'alt poder adquisitiu.
Ho fa pensar les grans dimensions de l'edifici, que està en una superfície de 600 metres quadrats, els materials que s'hi estan recuperant, com marbres, parets pintades i vidres de les finestres, i el fet que estava molt ben aïllada i amb parets robustes que podrien haver sostingut un segon pis.
Fins ara s'han retirat les parts enderrocades de l'habitatge per poder arribar a nivells inferiors i delimitar les diferents estances i els seus usos. Els treballs se centren al pati central des d'on s'articulen les habitacions.
Arribar al nivell dels paviments permetrà als arqueòlegs conèixer els usos de les estances: magatzem, cuina o menjador. Els materials que es trobaran a l'interior de cada espai donaran informació important del seu ús i la societat que l'habitava. Els murs, d'uns 80 centímetres, tenen prou capacitat per sustentar un segon pis, que caldrà confirmar amb la recerca si hi era o no.
L'arqueòloga Cristina Belmonte ha explicat que una característica que fa que l'antiga Isona sigui diferent de les ciutats romanes de Guissona o Lleida és que la muralla ha permès veure que va créixer més del que s'esperava. En un determinat moment la zona dins del mur queda petita i la ciutat creix per fora. Aquesta muralla es pot convertir en la més gran de Ponent, tant en extensió com en altura, i pot arribar a superar els dos metres.
Els horts van protegir les restes d'Aeso, que expliquen com era una ciutat romana
A Aeso, l'antiga Isona, hi arribaven materials fets amb ceràmica d'Itàlia, el sud de França o el nord d'Àfrica i sortien matèries primeres com el cereal, la sal o el ferro. Algunes d'aquestes restes de ceràmica han vist la llum en aquesta campanya d'excavació.
A l'Hort del Cavaller no s'hi van construir edificacions a sobre i només es va tapar la vila romana per fer-hi horts. Aquest fet ha permès conservar la trama urbana completa i poder veure com era una ciutat romana, amb la seva muralla, la porta d'entrada, el carrer principal i les cases a banda i banda d'aquest.
Aquesta actuació forma part del projecte quadriennal de recerca sobre la ciutat romana d'Aeso 2022-2025. L'excavació compta amb el suport de l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI).
Avui és notícia
El ministeri no descarta que el brot de pesta porcina africana sortís d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
El whatsapp del cap de gabinet de Mazón a Pradas el dia de la dana: "Treu-te del cap confinar"