Troben una gerra amb un ou, una ofrena fa 1.800 anys amagada a la vil·la romana de Sarrià de Ter

Fa 1.800 anys, algú va dipositar un ou dins d'una gerra i la va enterrar en un racó de la vil·la romana del Pla de l'Horta a Sarrià de Ter, al Gironès. Es tracta d'una ofrena als déus per protegir i garantir la prosperitat de la casa, una gran explotació romana que va estar activa durant 600 anys, entre el segle I aC i el V dC.

Arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG), que han dedicat la campanya d'aquest 2026 a excavar la part de la finca on es feia la producció agrícola — principalment de vi i oli—, també han descobert una sitja d'origen ibèric, anterior a la vil·la, i la base d'una premsa de vi i canalitzacions de l'aqüeducte que portava aigua a totes les parts d'aquest important jaciment romà descobert el 1970 i declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN).

Reconstrucció després d'un gran incendi

En una de les habitacions que emmarquen el perímetre de la zona excavada, els arqueòlegs han fet aquesta singular troballa: una gerra d'una sola nansa, amb un ou a l'interior. "Va ser tota una sorpresa haver trobat el contingut de la gerra en un més que decent estat de conservació", afirma la directora de l'excavació, Ana Costa, tenint en compte els 1.800 anys d'antiguitat.

És una ofrena que s'enterrava allà on s'havia d'aixecar una nova construcció abans de començar les obres per demanar que les divinitats fossin propícies.

"És un ritual relacionat amb un desig de prosperitat", explica Costa. S'agafava l'ou com a símbol de naixement, es posava dins l'atuell i s'enterrava amb la intenció que, allò que representava, també acabés "fructificant" i protegís allò que es construïa.

A la vil·la del Pla de l'Horta, ja s'havien trobat altres ofrenes votives com aquesta a la zona residencial, però aquest és el primer cop que se'n troba una a l'àrea de producció agrícola.

Ana Costa concreta que no es pot assegurar a quina divinitat del panteó romà es va oferir el ritual. Però, la troballa, que data del segle II dC, sí que la vincula, diu Costa, amb el gran incendi que, se sap, va arrasar part de la finca i arran del qual s'hi va fer una gran reforma.

Aquell foc va ser "considerable", diu l'arqueòloga, perquè no tan sols va afectar la part noble de la vil·la, sinó que també es va estendre a l'àrea de producció agrícola. "Això va propiciar la repetició d'ofrenes, per mirar d'aplacar l'enuig dels déus, i també garantir que tota la reconstrucció, i les reformes i millores que es van fer a la vil·la a finals del segle II, arribessin a bon port", explica Costa.

El cert és que aquell i segles posteriors van ser els de màxima esplendor de la vil·la, que estava situada al pas de la Via Augusta, que va ser un important centre de producció agrícola i comercial.

L'ou conserva la clova i matèria orgànica

Tot i que gairebé hagin passat dos mil·lennis d'ençà que l'ofrena es va enterrar, i més enllà de les restes de la closca — que no deixa de ser calç i és fàcil que s'hagi preservat—, és rellevant que se n'hagi conservat matèria orgànica. Està barrejada amb terra i el que és singular és que manté encara la forma de l'ou.

Ara els arqueòlegs se l'enduran al laboratori per fer-ne analítiques "i extreure'n tota aquella informació que pugui donar", precisa Ana Costa.

Una premsa de vi i una sitja ibera

A l'excavació d'enguany, s'ha anat retirant la terra per remuntar-se a segles enrere fins a arribar als nivells fundacionals del conjunt, al segle I aC, i, fins i tot, més enllà.

A la mateixa estança on s'ha trobat la gerra amb l'ou, hi han localitzat una antiga sitja ibèrica —és a dir, anterior a la vil·la i damunt la qual es va edificar— i la base d'una premsa de raïm.

La premsa formava part del "torcularium" de la vil·la (en llatí, l'espai on es feia vi o oli), explica Costa. "Ja sabíem que la producció de vi va ser el motor econòmic de la vil·la del Pla de l'Horta; però ara també tenim exemples més tangibles del tipus de maquinària que s'utilitzava i de com es distribuïen els espais", afegeix.

En aquest cas, la base sostenia una premsa de cargol, que mitjançant rosques feia baixar una plataforma que aixafava els cabassos de raïm i, des d'aquí, el most anava a parar a un dipòsit.

Es va fer servir fins a principis del segle III dC, quan es van incorporar noves premses amb contrapesos, trobades anteriorment en una altra part de la finca, més a prop de la zona residencial.

L'aigua arribava a totes les parts de la vil·la romana

L'any passat, les excavacions ja van posar al descobert un tram de 20 metres de l'aqüeducte soterrat que la feia arribar l'aigua al conjunt, i aquest cop han trobat de quina manera es distribuïa l'aigua a part de la zona productiva.

Els arqueòlegs han desenterrat el tram d'una canalització que sortia de l'aqüeducte i una altra que recollia l'aigua de pluja.

Algunes d'aquestes canalitzacions ja daten dels inicis de la vil·la romana, entre els segles I aC i I dC, quan la tardorepública dona pas a l'època d'August, però també n'hi ha que corresponen a reformes i ampliacions posteriors.

"La vil·la romana del Pla de l'Horta va perviure gairebé sis segles; per tant, és lògic que hi hagi reformes i canvis estructurals", explica Ana Costa, però permet afirmar que des dels inicis, "l'aigua potable recorria pràcticament tots els espais que ocupava la vil·la", conclou.