Trump amenaça l'Iran enviant un portaavions per fer-hi maniobres militars
El portaavions nord-americà Abraham Lincoln, acompanyat de tres vaixells de guerra més, ja ha arribat al mar d'Aràbia per fer-hi maniobres militars, un missatge clarament amenaçador dedicat a l'Iran.
Aquest dimecres el president dels Estats Units, Donald Trump, ha augmentat la pressió al règim islamista, amb el missatge que anunciava aquesta operació. "Una gran armada es dirigeix cap a l'Iran amb gran poder, entusiasme i propòsit", ha dit, i assegura que és "una flota més gran" que l'enviada a Veneçuela.
Ho ha dit a la seva xarxa social, Truth, fent referència al programa nuclear iranià, no pas a les víctimes de la repressió al país, i insistint que "s'assegui ràpidament a la taula" per negociar-lo, que "el temps s'acaba". També ha recordat l'"operació Martell de Mitjanit" del juny passat contra les instal·lacions nuclears iranianes.
El pròxim atac serà molt pitjor! No feu que això torni a passar.
El secretari d'estat nord-americà, Marco Rubio, ha fet saber igualment que creuen que l'actual règim dels aiatol·làs és el més dèbil des del triomf de la revolució islàmica, ara fa 47 anys. Aniria en la línia dels informes d'intel·ligència que Trump tindria sobre la taula. Tot i això, no queda clar fins on vol arribar el govern dels EUA.
L'Iran està disposat a negociar, però adverteix que, si l'ataquen, respondrà. El ministre d'Exteriors, Esmaeil Baghaei, ha especificat que ho faran "amb totes les nostres forces i de manera integral".
A més, el règim ha penjat al centre de Teheran un enorme cartell amb la imatge d'un portaavions que deixa esteles de sang al mar que simula una bandera dels Estats Units i que va acompanyat d'aquest lema:
Qui sembra vents, recull tempestes.
La situació a l'Iran s'ha estabilitzat força després de les manifestacions de fa tres setmanes, però ara comença a aclarir-se el motiu: el règim dels aiatol·làs hauria massacrat els manifestants en moltes ciutats.
Diverses fonts calculen almenys 30.000 morts
En un primer moment es va parlar de desenes de morts durant la repressió, pocs dies després de centenars, posteriorment el mateix govern islamista va admetre que eren milers, i ara es calcula que poden ser desenes de milers.
Segons The Guardian, el metge que anomenen Ahmadi va aconseguir crear una xarxa clandestina amb uns 80 professionals mèdics de 12 províncies de l'Iran per compartir observacions i dades del que havia passat.
Les dades els haurien mostrat que les xifres oficials eren només del 10% del que ells havien registrat, i això els ha portat a l'estimació de 30.000 morts durant la repressió de les protestes, xifra que coincideix amb la calculada per la revista Time.
Aquest mitjà nord-americà afirma que ha contactat amb dos alts funcionaris de la sanitat de l'Iran que els han proporcionat aquesta xifra, i també que el règim es va veure desbordat per la quantitat de cadàvers.
Time també cita Amir Parasta, un metge iranià establert a Alemanya, que ha calculat que els 30.000 morts serien només els registrats als hospitals civils, sense tenir en compte els dels hospitals militars i els no registrats.
Per això Parasta no s'està de dir que la xifra de 30.000 segurament es queda curta:
Ens estem acostant a la realitat, però suposo que les xifres reals són encara molt més altes.
Per la seva banda, l'ONG HRANA, establerta als Estats Units i que no fa estimacions, diu que ha verificat més de 6.000 morts durant la repressió i està pendent de confirmar-ne 17.000 més. Per tant, serien 23.000 en total.
On són els cossos dels morts?
El règim iranià ha admès que hi va haver manifestacions i aldarulls en unes 4.000 localitats del país, xifra que demostra l'abast territorial que van arribar a tenir les protestes.
Altres relats que surten del país parlen de dipòsits de cadàvers desbordats, de furgonetes i fins i tot camions de gran tonatge plens de cossos i fins i tot de fosses comunes per fer-los desaparèixer.
Hi ha poques imatges de tot això que hagin superat el tancament d'internet al país.
Si es confirma que l'abast de la repressió va ser aquest, farà empal·lidir la massacre de Tiananmen a la Xina del 1989, on es calcula que van morir uns 3.000 manifestants.
Alguns mitjans ho han comparat amb la massacre perpetrada per l'exèrcit nazi el 1941 a Ucraïna: en només dos dies van matar 33.000 jueus al barranc de Babi Iar, a prop de Kíiv.
Internet continua tallat a l'Iran
Fotografies i relats surten del país en part gràcies a la xarxa d'internet per satèl·lit de Starlink, propietat d'Elon Musk, de la qual fa temps que es reparteixen aparells a l'Iran perquè puguin evitar la censura i el bloqueig.
Precisament ara el govern islamista ha anunciat que es planteja restablir internet al país, però només per a les empreses, per mitigar els perjudicis a una economia que ja estava molt malmesa.
És una mostra de l'obsessió que el règim dels aiatol·làs té amb els Estats Units, país al qual atribueix les víctimes mortals causades per la repressió que ell mateix va ordenar contra els manifestants fa tres setmanes.
En tot cas, quan el 8 de gener el règim va tallar internet a tot l'Iran, es va dir que era per impedir que sortissin imatges de les manifestacions, però també era per impedir que els manifestants s'organitzessin.
