Trump allarga l'alto el foc a l'Iran, que confisca almenys dos vaixells a l'estret d'Ormuz
Donald Trump allarga sine die l'alto el foc fins que l'Iran presenti una proposta en les negociacions per acabar amb la guerra.
El president dels Estats Units ho ha anunciat en una publicació a la seva xarxa social Truth en què ho justifica per la petició que li ha fet arribar el Pakistan, i pel fet que "el govern de l'Iran està greument fracturat".
"Se'ns ha demanat que aturem el nostre atac contra l'Iran fins que els seus líders i representants puguin presentar una proposta unificada. Per tant, he ordenat al nostre exèrcit que continuï el bloqueig [d'Ormuz] i, en tots els altres aspectes, es mantingui preparat i capaç, i prorrogaré l'alto el foc fins que es presenti la seva proposta i es concloguin les discussions, d'una manera o una altra", explica en la publicació.
L'Iran amenaça els EUA
Lluny de calmar les aigües, després de l'anunci dels Estats Units, la cúpula militar de l'Iran ha llançat una advertència sobre un possible "atac contundent" com a resposta al que qualifica de "constants amenaces" de Trump.
El primer avís en aquesta línia ha arribat per part d'un assessor del president del parlament de l'Iran, que ha qualificat la decisió del president dels Estats Units com un "estratagema per guanyar temps per a un atac sorpresa" i ha indicat que "l'Iran ha de prendre la iniciativa".
Segons l'assessor de Mohammad Baqer Qalibaf, que és el cap dels negociadors iranians, "mantenir el bloqueig equival a un bombardeig" i exigeix una reacció militar per part de Teheran.
Per contra, el primer ministre pakistanès ha agraït la decisió de Trump. Shehbaz Sharif ha dit que el seu país continuarà els "esforços sincers" per aconseguir una resolució negociada del conflicte i ha dit que espera que les dues parts continuïn respectant l'alto el foc.
Tres vaixells comercials atacats a l'estret d'Ormuz
De les advertències de l'Iran als fets consumats. La Guàrdia Revolucionària Iraniana ha atacat aquest dimecres tres vaixells a l'estret d'Ormuz, segons ha avançat la BBC, i han confirmat més tard mitjans iranians. Dues d'aquestes tres embarcacions han estat confiscades per les autoritats de Teheran, que se les han endut a la costa.
El règim iranià al·lega que els dos vaixells, un de propietat grega i l'altre amb bandera del Panamà, "operaven sense els permisos necessaris i manipulaven els permisos de navegació".
En el primer incident, una llanxa de la Guàrdia Revolucionària Iraniana ha disparat contra l'Epaminondas, un vaixell portacontenidors de propietat grega. Els fets han ocorregut a 15 milles nàutiques al nord-oest d'Oman, segons ha informat el Centre d'Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit (UKMTO).
L'embarcació militar s'hauria acostat al vaixell ara confiscat sense establir contacte previ per via radiofònica i ha obert foc, "fet que ha causat greus danys al port de comandament", ha indicat l'organisme, que està recopilant dades sobre els atacs a vaixells en el marc de la Guerra a l'Orient Mitjà.
L'ens britànic també ha assenyalat que tota la tripulació "es troba fora de perill" i "no s'han registrat incendis ni afectacions mediambientals".
La BBC, que ha consultat a l'UKMTO, ha assenyalat que el segon vaixell atacat ha estat l'Euphoria, amb bandera del Panamà i propietat d'una empresa dels Emirats Àrabs Units. L'atac de la Guàrdia Revolucionària Iraniana s'ha produït a 8 milles nàutiques a l'oest de l'Iran.
El capità de la nau ha informat que la seva embarcació ha rebuts trets i que es troba aturada enmig del mar. Aquesta mateixa font ha detallat que la tripulació i el vaixell no han patit danys.
El tercer vaixell atacat ha estat l'MSC Francesca, també amb bandera panamenya, que ha estat interceptat per la Guàrdia Revolucionària Iraniana mentre es dirigia cap al sud de l'estret d'Ormuz al golf d'Oman. La BBC, després de contrastar la informació amb l'empresa d'intel·ligència marítima Vanguard, ha informat de danys al buc.
Un procés ple d'interrogants
En les últimes hores el president dels Estats Units havia dit que esperava arribar a un "gran acord" i havia afirmat que l'Iran "es pot posar en una posició molt sòlida" si s'hi avenia, però l'Iran havia advertit que no acceptaria negociacions "sota l'ombra de l'amenaça", tal com ha denunciat Baqer Qalibaf.
A quina hora exacta s'acabava l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran era una més de les moltes incògnites que envolten un conflicte que manté en alerta el món sencer.
El govern iranià no havia comunicat oficialment si enviaria una delegació a la segona ronda de negociacions, mentre que la delegació nord-americana esperava a Washington.
A Islamabad, el centre de la ciutat està tancat, s'havien desplegat gairebé 20.000 efectius de seguretat i hi havia un hotel de luxe sense hostes i preparat per acollir la trobada que el mateix Trump s'ha encarregat de desconvocar per la via dels fets.
Trump, amb la cúpula
Coincidint amb el compte enrere, la cúpula de Seguretat Nacional de l'Administració de Donald Trump s'ha reunit aquest dimarts a la Casa Blanca.
A la reunió d'alt nivell a la residència oficial de Trump s'hi ha sumat el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, que tenia previst viatjar aquest dimarts al matí a Islamabad però ha avortat els plans.
La premsa també ha vist com arribaven a la residència presidencial del secretari d'Estat, Marco Rubio, i del secretari de Defensa, Pete Hegseth.
També han acudit a la reunió els enviats especials de la Casa Blanca, Steve Witkoff i Jared Kushner --gendre de Trump--, que tenien previst viatjar amb Vance al Pakistan.
Tot plegat, després que les forces nord-americanes hagin abordat un enorme petrolier iranià al mar quan faltava només un dia perquè s'acabés l'alto el foc a la guerra del Golf, i amb l'estret d'Ormuz i el comerç de cru en el punt de mira de la comunitat internacional.
El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei, ha dit a la televisió estatal que l'abordatge del petrolier, així com la confiscació diumenge d'un vaixell de càrrega, són actes de "pirateria al mar i terrorisme d'estat", cosa que, segons ell, posa en dubte la seriositat de Washington en les negociacions.
L'arma nuclear i l'estret d'Ormuz
A principis de mes, el règim dels aiatol·làs va presentar deu punts que incloïen el compromís de Teheran de no fabricar armes nuclears o la fi de la presència militar dels EUA a la regió.
La primera ronda de converses es va tancar ara fa 10 dies sense cap acord, i Teheran havia posat en dubte la segona ronda després que els EUA s'hagin negat a posar fi al seu bloqueig d'Ormuz i hagin confiscat un vaixell de càrrega iranià.
Trump sosté que vol un acord que impedeixi futurs conflictes, pujades del preu del petroli i xocs del mercat borsari, però ha insistit que l'Iran no pot tenir els mitjans per desenvolupar una arma nuclear. Vol que l'Iran renunciï al seu arsenal d'urani altament enriquit que, si s'enriqueix encara més, diu que es podria fer servir per obtenir l'arma nuclear.
Teheran espera aprofitar el seu control de l'estret per arribar a un acord que eviti una represa de la guerra i aixequi les sancions, alhora que pugui conservar el seu programa nuclear, que diu que és amb finalitats pacífiques.
Mentrestant, milers de persones han mort pels atacs nord-americans i israelians contra l'Iran i una campanya paral·lela de bombardejos israelians i la invasió del Líban, una guerra que ha causat un xoc històric al subministrament energètic mundial.
