Els EUA es reuneixen amb Dinamarca i Groenlàndia: Trump insisteix que la controlarà tant sí com no
Redacció
El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, i el vicepresident del país, J.D. Vance, que també exerceix d'assessor de seguretat nacional de Donald Trump, s'han reunit durant 50 minuts a porta tancada amb el ministre d'Afers Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, a la Casa Blanca.
Donald Trump ha escalfat aquest dimecres l'ambient abans de la trobada insistint que "els Estats Units necessiten Groenlàndia per a la seva seguretat nacional."
Com és habitual, ho ha dit només en una publicació a la seva xarxa social, Truth, i ho ha fet afirmant que això reforçarà l'OTAN que, sinó, "no seria una força eficaç i dissuasiva":
L'OTAN serà molt més formidable i eficaç amb Groenlàndia en mans dels Estats Units, qualsevol cosa menys que això és inacceptable.
Ha afegit que el control de l'illa àrtica és "vital per a la Cúpula Daurada", el projecte de sistema d'antimíssils que impulsa i que recorda la Cúpula de Ferro d'Israel o la Iniciativa de Defensa Estratègica del 1983 que Ronald Reagan no va arribar a desenvolupar.
Groenlàndia vol preservar el dret d'autodeterminació
També ha volgut marcar el terreny de la reunió el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, afirmant que ara "no és moment per parlar d'independència" a Groenlàndia:
No és moment d'arriscar el nostre dret a l'autodeterminació quan un altre país parla d'apropiar-se de nosaltres.
Ho ha dit en una entrevista emesa pels mitjans públics de Groenlàndia en la que ha insistit que "Groenlàndia no es pot comprar" i que aquest és el missatge que portaran a Washington.
Una de les possibilitats per als Estats Units és afavorir la independència de Groenlàndia i després negociar-hi bilateralment, però aquest dimarts Nielsen ja va dir que si han de triar, prefereixen quedar-se a Dinamarca.
Una reunió de segon nivell
No està clar què pot sortir d'aquesta reunió, però el que sí que és clar és que la insistència de Trump està fent sonar totes les alarmes a Groenlàndia, a Dinamarca, a la Unió Europea i també a l'OTAN.
La preocupació a Europa és cada cop més gran. Emmanuel Macron ha alertat que si la sobirania d'un aliat com Dinamarca es veu compromesa, la cadena de conseqüències no tindrà precedents.
Ursula von der Leyen també n'ha parlat per dir que els groenlandesos poden comptar amb el suport de la Unió Europea. No ha aclarit, però, si això implica intervenir si els Estats Units l'ataquen militarment:
Groenlàndia pertany al seu poble. Per tant, són Dinamarca i Groenlàndia, i només ells, els que han de decidir sobre els afers que els afecten. I, per mi, és important que Groenlàndia sàpiga, pels fets, no només per les paraules, que respectem els seus desitjos i els seus interessos, i que poden comptar amb nosaltres.
Europa es mou per defensar Groenlàndia
El ministre de defensa de Dinamarca ha anunciat que el país reforçarà des d'avui la seva presència militar a l'illa, juntament amb aliats de l'OTAN.
Suècia serà un dels països que participarà en aquest reforç sol·licitat pels danesos des d'aquest mateix dimecres, com ha conformat el primer ministre d'aquest país. Noruega s'hi ha afegit, amb l'anunci de l'enviament de dos militars que ha fet el ministre de defensa.
Junts prepararan els pròxims passos de l'exercici danès 'Operació Resistència Àrtica', enmig de l'increment de les tensions a l'Àrtic.
El suport d'Europa també l'ha mostrat el president francès, Emmanuel Macron, qui ha declarat que una violació de la sobirania de Dinamarca tindria "conseqüències en cascada sense precedents" i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afirmant que els habitants del territori autònom "poden comptar amb nosaltres".
A més, els líders dels principals partits del Parlament Europeu han condemnat les amenaces de Trump sobre Groenlàndia. Consideren que les paraules del president nord-americà "constitueixen un desafiament flagrant a la integritat territorial d'un aliat de l'OTAN".
A més, han demanat a la Comissió Europea que defineixi un suport concret i tangible a Groenlàndia i Dinamarca.
700.000 milions de dòlars per comprar l'illa
Acadèmics i exfuncionaris nord-americans, citats per la cadena NBC, han fixat en 700.000 milions de dòlars el preu d'adquirir el territori de Groenlàndia.
Aquesta xifra representa més de la meitat del pressupost anual del departament de defensa dels EUA per a satisfer la voluntat de Trump de fer-se amb el territori autònom, si ho tirés endavant a cop de cartera.