Dinamarca i Groenlàndia veuen "inacceptable" la proposta dels EUA, però s'avenen a negociar la seguretat a l'illa
El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, i el vicepresident del país, J.D. Vance, que també exerceix d'assessor de seguretat nacional de Donald Trump, s'han reunit aquest dimecres durant 50 minuts a porta tancada amb el ministre d'Afers Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, a la Casa Blanca.
Després de la reunió, els ministres de Dinamarca i Groenlàndia han comparegut davant l'ambaixada del país per explicar les conclusions de la trobada.
El representant del govern danès reconeix que els dos països estan "d'acord en tenir desacord". Per ells, "les idees que no respecten la integritat territorial de Groenlàndia i el dret a l'autodeterminació del poble groenlandès són totalment inacceptables".
Lars Løkke Rasmussen insisteix a dir, però, que la reunió ha estat constructiva i sincera, i que han acordat crear un "grup de treball d'alt nivell", que "hauria de reunir-se durant les setmanes vinents" per abordar les discrepàncies.
Ha afegit que no veu necessari que els Estats Units adquireixin Groenlàndia per assegurar la seva seguretat, defensant que ja es pot garantir "respectant el marc actual, els acords de 1951 per a la defensa de Groenlàndia, així com el tractat de l'OTAN".
Tot i això, ha reconegut que comparteix "fins a cert punt la seva [de Trump] preocupació de la seguretat a l'Àrtic, al nord". Ha explicat que la seva voluntat és que "continuï sent una zona segura" i creu que "potser és per això que els EUA van decidir durant la Guerra Freda tenir menys presència".
De fet, ha recordat que els nord-americans van arribar a tenir 10.000 soldats a l'illa i ara només en tenen uns 200, "per decisió seva i no nostra", ha insistit.
Per la seva banda, la ministra groenlandesa Vivian Motzfeldt ha explicat que volen "enfortir la cooperació amb els Estats Units", però no volen "ser propietat dels Estats Units".
Trump també ha reaccionat després de la reunió i ha dit, preguntat per la premsa, que els Estats Units tenen "molt bona relació amb Dinamarca". Tot i això, ha insistit que "necessiten" Groenlàndia i que ell no pot "confiar en Dinamarca" contra Rússia o la Xina.
Europa es mou per defensar Groenlàndia
Diversos països europeus han anunciat l'enviament de tropes a Groenlàndia, coincidint amb la insistència del president dels Estats Units per quedar-se l'illa.
Aquest dijous ja han arribat a l'illa una quinzena de soldats francesos, especialistes d'alta muntanya, segons ha informat l'ambaixador de França per als Pols i els Oceans, Olivier Poivre d'Arvor. També està previst que Suècia, Alemanya i Noruega despleguin les seves forces armades a Groenlàndia.
El moviment es pot entendre com una resposta als Estats Units, però també com un intent de demostrar a Trump que comparteixen la necessitat de defensar l'Àrtic davant els riscos que suposen Rússia o la Xina.
Aquesta nit, poques hores després de la reunió entre els màxims representants de la política exterior dels Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia, ja s'han pogut veure efectius de l'exèrcit danès han arribat a l'illa.
El ministre de defensa de Dinamarca ja va anunciar dimecres que el país reforçaria la presència militar a l'illa, juntament amb aliats de l'OTAN.
Suècia serà un dels països que participarà en aquest reforç sol·licitat pels danesos des d'aquest mateix dimecres, com ha conformat el primer ministre d'aquest país. Noruega s'hi ha afegit, amb l'anunci de l'enviament de dos militars que ha fet el ministre de defensa.
Junts prepararan els pròxims passos de l'exercici danès 'Operació Resistència Àrtica', enmig de l'increment de les tensions a la a la zona.
Segons el diari Bild, també s'hi afegirà Alemanya enviant els primers soldats durant aquesta setmana. El mitjà alemany cita fonts del govern i del parlament. I França hi enviarà soldats, segons ha pogut saber AFP de fonts de l'exèrcit francès.
El suport d'Europa també l'ha mostrat el president francès, Emmanuel Macron, qui ha declarat que una violació de la sobirania de Dinamarca tindria "conseqüències en cascada sense precedents".
A més, els líders dels principals partits del Parlament Europeu han condemnat les amenaces de Trump sobre Groenlàndia. Consideren que les paraules del president nord-americà "constitueixen un desafiament flagrant a la integritat territorial d'un aliat de l'OTAN". Han demanat també a la Comissió Europea que defineixi un suport concret i tangible a Groenlàndia i Dinamarca.
Ursula von der Leyen també n'ha parlat per dir que els groenlandesos poden comptar amb el suport de la Unió Europea. No ha aclarit, però, si això implica intervenir si els Estats Units l'ataquen militarment:
Per mi, és important que Groenlàndia sàpiga, pels fets, no només per les paraules, que respectem els seus desitjos i els seus interessos, i que poden comptar amb nosaltres.
Trump insisteix en la voluntat de quedar-se amb Groenlàndia
Donald Trump ha escalfat aquest dimecres l'ambient abans de la trobada insistint que "els Estats Units necessiten Groenlàndia per a la seva seguretat nacional."
Des del compte de la Casa Blanca a X ha publicat una imatge acompanyada del text "Cap a on, gent de Groenlàndia?", referint-se a la tria que segons el president han de fer els groenlandesos entre ells o Rússia i la Xina.
Ja ho havia dit en una publicació a la seva xarxa social, Truth,afirmant que això reforçarà l'OTAN que, si no, "no seria una força eficaç i dissuasiva":
L'OTAN serà molt més formidable i eficaç amb Groenlàndia en mans dels Estats Units, qualsevol cosa menys que això és inacceptable.
Ha afegit que el control de l'illa àrtica és "vital per a la Cúpula Daurada", el projecte de sistema d'antimíssils que impulsa i que recorda la Cúpula de Ferro d'Israel o la Iniciativa de Defensa Estratègica del 1983 que Ronald Reagan no va arribar a desenvolupar.
Groenlàndia vol preservar el dret d'autodeterminació
També ha volgut marcar el terreny de la reunió el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, afirmant que ara "no és moment per parlar d'independència" a Groenlàndia:
No és moment d'arriscar el nostre dret a l'autodeterminació quan un altre país parla d'apropiar-se de nosaltres.
Ho ha dit en una entrevista emesa pels mitjans públics de Groenlàndia en la que ha insistit que "Groenlàndia no es pot comprar" i que aquest és el missatge que portaran a Washington.
Una de les possibilitats per als Estats Units és afavorir la independència de Groenlàndia i després negociar-hi bilateralment, però aquest dimarts Nielsen ja va dir que si han de triar, prefereixen quedar-se a Dinamarca.
700.000 milions de dòlars per comprar l'illa
Acadèmics i exfuncionaris nord-americans, citats per la cadena NBC, han fixat en 700.000 milions de dòlars el preu d'adquirir el territori de Groenlàndia.
Aquesta xifra representa més de la meitat del pressupost anual del departament de defensa dels EUA per a satisfer la voluntat de Trump de fer-se amb el territori autònom, si ho tirés endavant a cop de cartera.
