Trump regna i ridiculitza els demòcrates, en el discurs més llarg sobre l'estat de la Unió
Una hora i 48 minuts.
Mai abans un president dels Estats Units s'havia estat tanta estona a l'estrada del Congrés per pronunciar un discurs sobre l'estat de la Unió.
Però Donald Trump s'hi ha abonat aquesta matinada, per projectar una visió optimista del país, amb el seu habitual to triomfalista i extravagant. Aquesta visió buscava contrarestar uns índexs d'aprovació que cauen, víctimes de la crisi d'assequibilitat, i que preocupen el seu partit republicà de cara a les eleccions de mig termini del novembre.
Trump ha trufat el discurs d'acusacions per ridiculitzar els seus enemics polítics, uns demòcrates que ha qualificat de bojos.
I ha deixat clar que menysté les atribucions del Congrés al qual s'adreçava, que té el poder d'imposar aranzels en virtut de la Constitució.
Trump -malgrat l'última resolució del Congrés- ha insistit que els mantindrà.
No és or tot el que lluu
Una part de les afirmacions defensades per Trump com a mèrits de la seva administració contenen inexactituds.
En l'àmbit econòmic, els contrastos són evidents entre el que ha dit i la realitat. Trump ha elogiat l'economia dels Estats Units, i deia que "els sous estan augmentant ràpidament, com mai abans".
Les enquestes mostren, en canvi, que la majoria dels nord-americans no creuen que el país estigui bé econòmicament. Aproximadament dos terços dels adults nord-americans continuen dient que l'economia és "deficient". Això no ha canviat respecte als darrers mesos i està en línia amb les opinions durant l'últim any de Joe Biden al càrrec.
Només els votants republicans en discrepen. Aproximadament 6 de cada 10 diuen que l'economia és bona.
També cal tenir en compte que els ingressos després d'impostos, ajustats per la inflació, van augmentar només un 0,9% el 2025, per sota del 2,2% del 2024. Aquest és el menor augment anual des del 2022.
Trump també ha assegurat que "els aranzels pagats per països estrangers, com en el passat, substituiran substancialment el sistema modern d'impostos sobre la renda".
Amb Trump els ingressos aranzelaris han augmentat fins als 195.000 milions de dòlars en l'últim exercici pressupostari, en comparació amb els 77.000 milions de dòlars de l'any anterior. Però els impostos sobre la importació van representar menys del 4% dels ingressos federals.
A més a més, tant l'Oficina de Pressupost del Congrés com el Banc de la Reserva Federal o l'Institut Kiel d'Alemanya han conclòs que gairebé tots els costos aranzelaris els han pagat les empreses i consumidors dels Estats Units.
Un país trencat en dos
Trump ha menystingut amb virulència l'oposició demòcrata, que ha qualificat de boja per no donar-li suport en matèria de control migratori o de defensa de la família tradicional.
La picabaralla ha començat de seguida.
El representant demòcrata Al Green Green s'ha aixecat de l'escó mentre Trump començava a parlar i ha esgrimit un cartell que deia "Els negres no són micos!" Era una forma de protesta pel fet que Trump repiulés recentment un vídeo on es mostrava el matrimoni Obama com a simis.
Dos aliats de Trump, el representant Troy Nehls, de Texas, i el senador Markwayne Mullin, d'Oklahoma, han mirat d'arrabassar-li la pancarta a Green abans que la policia del Capitoli l'escortés cap a fora. Abans que Green sortís, alguns republicans l'han increpat amb crits de "USA".
L'animadversió entre totes dues parts s'ha demostrat amb la magnitud del boicot demòcrata al discurs. Aproximadament la meitat dels demòcrates de la Cambra de Representants i del Senat s'han absentat.
El boicot massiu representa un canvi en les normes polítiques americanes, ja que les bases del Partit Demòcrata han pressionat els legisladors perquè siguin més partidistes i menys conciliadors amb els republicans.
Diversos membres de l'equip del líder de la minoria de la Cambra, Hakeem Jeffries (demòcrata per Nova York), es trobaven entre els legisladors que han boicotejat el discurs, sobretot la cap de llista de la minoria, Katherine Clark (demòcrata per Massachusetts).
Clark assegurava que "en comptes d'escoltar Donald Trump mentint al poble dels Estats Units, escoltaré la gent del meu districte".
La immigració com a arma electoral
Trump deia aquesta matinada que "els darrers 9 mesos, no s'ha admès cap immigrant il·legal als Estats Units".
I és que les detencions per entrades il·legals s'han desplomat als nivells més baixos des de mitjans dels anys seixanta, sota el mandat de Trump.
Trump ha criticat constantment l'expresident Joe Biden pel nombre de migrants que arribaven a la frontera sud. Les arribades van assolir un pic de 250.000 el desembre del 2023.
Després van començar a caure a menys de 50.000 el desembre del 2024, l'últim mes complet de Biden al càrrec. Han caigut encara més amb Trump. El recompte de gener de 6.070 detencions al llarg de la frontera mexicana es tradueix en la taxa anualitzada més baixa des del 1967.
Els crítics diuen que la caiguda ha tingut grans costos morals i humanitaris, ja que ha reduït l'asil a la frontera.
Trump també ha tret pit per la reducció de la criminalitat al país. Deia que "l'any passat, la taxa d'homicidis va experimentar la disminució més gran de la història registrada".
Cal dir que les taxes d'homicidis van baixar bruscament a moltes ciutats l'any passat. Però els crims violents han anat baixant des de fa anys als Estats Units, després d'un pic durant la pandèmia de coronavirus.
I els experts diuen que la caiguda històrica de la violència desafia una explicació fàcil, malgrat que els càrrecs electes s'afanyen a reclamar-se el mèrit.
Un estudi del Consell de Justícia Penal (Council on Criminal Justice, un grup de reflexió no partidista) publicat al gener va mostrar una disminució de més del 20% en la taxa d'homicidis entre el 2024 i el 2025 a 35 ciutats que van informar de dades.
Algunes ciutats, com ara Denver i Washington, van informar d'una disminució del 40%. Els informes de l'FBI del 2023 i el 2024 també van mostrar reduccions significatives del nombre de crims violents, que, al voltant del 2022, quan Biden era president, va caure a nivells gairebé previs a la pandèmia.
L'Iran al punt de mira
Trump ha afirmat que "com a president, faré la pau allà on pugui. Però mai dubtaré a fer front a les amenaces als Estats Units, allà on calgui".
El president s'ha vantat de posar fi als conflictes arreu del món i, segons després, presumia dels atacs contra instal·lacions nuclears iranianes l'any passat.
I, en ple desplegament militar nord-americà a l'Orient Mitjà, amb la força naval més gran desplegada a la regió en dècades, sostenia que prefereix resoldre el conflicte a través de la diplomàcia, però advertia que no permetria en absolut que l'Iran desenvolupés una arma nuclear.
Trump també ha assegurat que els Estats Units han rebut més de 80 milions de barrils de petroli del seu "nou amic i soci, Veneçuela".
Això supera el que la seva administració havia projectat inicialment, els dies posteriors a l'impactant atac militar a Caracas del gener i la captura de l'aleshores president, Nicolás Maduro.
La indústria petroliera de Veneçuela produeix aproximadament 1 milió de barrils al dia. El país té les reserves comprovades de petroli més grans del món. Trump va prometre redreçar la paralitzant indústria petroliera de Veneçuela, després que Maduro fos capturat i portat a Nova York per respondre sobre càrrecs de tràfic de droga.
El nom sí que fa la cosa
Els polítics utilitzen les seves llistes de convidats per enviar un missatge polític. I no han estat cap excepció, aquesta matinada.
Els demòcrates han convidat a la sessió diversos supervivents dels abusos de Jeffrey Epstein, juntament amb la mare d'un estudiant que va ser detingut per la policia d'immigració i també la família del difunt Jesse Jackson.
Els republicans -en canvi- han convidat membres de l'equip olímpic masculí d'hoquei, que va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics d'Hivern diumenge passat en vèncer el Canadà, cosa que s'ha interpretat com un missatge al primer ministre canadenc, Mark Carney, ferm detractor de les polítiques aranzelàries de Trump.
També han convidat el conseller delegat de Paramount, David Ellison, el qual, juntament amb el seu pare, el multimilionari de la tecnologia Larry Ellison, s'ha guanyat el favor del moviment MAGA mentre competeixen contra Netflix per adquirir Warner Bros Discovery. La seva presència ha estat un senyal de les preferències dels republicans pel que fa a l'acord.
