Trump descarta ocupar Groenlàndia per la força i retira l'amenaça d'aranzels a Europa
El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha presentat davant l'auditori de dirigents econòmics i polítics del Forum de Davos una mica menys agressiu que en dies anteriors.
Trump ha anunciat un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, sobre Groenlàndia, que serà "molt bo per als Estats Units i tots els països de l'OTAN". En aquest sentit, ha suspès l'amenaça d'aranzels a partir de l'1 de febrer contra vuit països europeus com Alemanya, França i Dinamarca que hi van enviar militars.
"Després d'una reunió molt productiva que he mantingut amb el secretari general de l'OTAN, hem establert el marc d'un futur acord respecte a Groenlàndia i, de fet, a tota la regió àrtica. Aquesta solució, si es duu a terme, serà molt beneficiosa per als Estats Units d'Amèrica i per a tots els països de l'OTAN", ha assenyalat.
Tot i aquest anunci, el president estatunidenc ha insistit a demanar l'annexió de Groenlàndia, encara que ha assegurat que no ho farà per la força.
En una publicació a la seva xarxa social Truth Social, Trump ha anunciat així mateix "converses addicionals" sobre el sistema de defensa antimíssils "Golden Domi" pel que fa a Groenlàndia, i ha afegit que es facilitarà més informació a mesura que avancin les converses liderades pel seu vicepresident, JD Vance, el secretari d'Estat Marco Rubio i l'enviat especial Steve Witkoff.
Descarta ocupar l'illa per la força
"No vull fer servir la força. No faré servir la força. Tot el que els Estats Units demanen és un lloc anomenat Groenlàndia [...] Podeu dir que sí, i us estarem molt agraïts, o podeu dir que no i prendrem nota i ho recordarem", ha assegurat el president nord-americà.
Trump ha mostrat el seu "respecte profund" per Groenlàndia i Dinamarca. Així i tot, ha qualificat l'illa de "tros de gel". Ha exigit negociacions immediates per convertir l'illa en possessió dels Estats Units, que és l'únic país "que en pot garantir la seguretat", a diferència de la seva situació actual, "indefensa, en un lloc estratègic del món".
Dinamarca no ho veu clar
El ministre d'Exteriors de Dinamarca, Lokke Rasmussen, ha reaccionat immediatament a les paraules de Trump. Pel cap de la diplomàcia danesa, que es va entrevistar amb el president dels Estats Units a la Casa Blanca dies enrere, el moviment del cap d'estat estatunidenc va en la bona direcció, però el neguit a Copenhaguen no s'esvaeix.
Ho ha resumit així: "El que queda força clar després d'aquest discurs és que l'ambició del president roman intacta. És positiu que es digui que no farà servir la força militar. Això ja ho hem de donar per descomptat. Però la tensió no desapareix, perquè s'expressa molt clarament que és millor ser propietari que llogar, i que Dinamarca no pot tenir cura de Groenlàndia."
Rasmussen es referia a la intervenció de Trump en relació amb la defensa de Groenlàndia. "Has de ser el propietari d'una cosa per defensar-la. No pots defensar un lloguer. Qui dimonis vol defensar una llicència acordada o un lloguer? ha dit davant l'auditori de Davos.
Segons el president nord-americà, Dinamarca és ingrata amb els Estats Units, que van permetre que es quedés Groenlàndia després de la II Guerra Mundial. I també insisteix que l'OTAN ha de sortir reforçada de l'adquisició de l'illa per part de Washington. Però ha reiterat, com és habitual en el seu discurs, que l'Aliança ha rebut dels Estats Units molt més del que els aliats els han donat.
Ha dit, literalment, que Washington està 100% compromès amb l'OTAN i preparada per defensar els seus aliats, mentre que no té clar que els aliats defensessin els EUA en cas de necessitat. Trump ha obviat els posicionaments de la seva administració posant en dubte la defensa de països membres que presentessin algun "incompliment" amb l'Aliança.
Lletania d'auto-lloances
El president dels Estats Units ha complert les expectatives que havia generat la seva presència a Davos. Amb aspecte més cansat i amb un to més baix del que és habitual en ell, ha exposat els resultats econòmics del seu primer any de mandat. Un èxit en tots els terrenys: "ningú pensava que un país podria fer-ho i ho hem fet nosaltres", ha dit. Però després de l'elogi a la seva gestió, ha passat ràpidament a les qüestions més conflictives.
Ha acusat Europa de no anar "pel bon camí". Les seves polítiques equivocades en matèria migratòria, energètica i de defensa porten el Vell Continent a una decadència inevitable i a la catàstrofe. Ha assegurat que el creixement econòmic, la gestió de la immigració i el comerç han de ser les preocupacions fonamentals per a un Occident fort i unit.
Ha defensat la seva opció pels combustibles fòssils, emmarcant-hi també la intervenció sobre Veneçuela, país al qual "estem ajudant i se'n sortirà fantàsticament bé".
"El Canadà existeix gràcies als EUA"
També ha respost al discurs d'aquest dimarts del primer ministre canadenc, Mark Carney, al mateix fòrum de Davos, en què marcava distàncies amb la política dels seus veïns i es convertia en la veu més contundent i més nítida contra l'expansionisme de l'administració Trump. El president dels Estats Units ha acusat Carney de ser un "desagraït", entre altres coses -ha dit- perquè els Estats Units construiran una cúpula defensiva que també afectarà el Canadà. "El Canadà existeix gràcies als Estats Units", ha dit.
Sobre Ucraïna, s'ha limitat a dir que continua treballant amb el president rus, Vladímir Putin, i ha afegit que s'ha de reunir amb Volodímir Zelenski en el marc del Forum de Davos.
