Groenlàndia, Colòmbia i Cuba, pròxims objectius immediats de Trump?
L'operació militar dels Estats Units aquest dissabte a Veneçuela, amb la captura de Nicolás Maduro, ha encès les alarmes a Groenlàndia per l'interès que el president nord-americà, Donald Trump, té en aquesta illa àrtica sota control de Dinamarca.
De fet, en una entrevista a The Atlantic, aquest diumenge, Trump ha reiterat que els Estats Units necessiten Groenlàndia per a la seva ubicació estratègica perquè l'illa està "rodejada de vaixells russos i xinesos":
Necessitem Groenlàndia, sens dubte. La necessitem per a la nostra defensa.
Les paraules de Trump han fet reaccionar la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que, en un comunicat, ha demanat una vegada més al govern nord-americà que deixi de llançar amenaces sobre Groenlàndia:
Insto els Estats Units a posar fi a les seves amenaces contra un aliat històric i contra un territori i un poble que han deixat clar que no estan en venda.
Tot i això, el primer ministre de Groenlàndia s'ha mostrat obert a parlar de negocis i a establir una línia directa de comunicació amb Washington.
Jens-Frederik Nielsen ha fet una crida a evitar el "pànic" i diu que el seu cas no és comparable amb el de Veneçuela, perquè "Groenlàndia és un país democràtic des de fa molts anys".
En qualsevol cas, Nielsen s'ha obert a estrènyer la relació amb els Estats Units "restaurant" la col·laboració:
No estem en una situació en què els Estats Units puguin conquerir Groenlàndia. Així no és la situació, per això no cal entrar en pànic. Hem de restaurar la bona col·laboració que hem tingut.
Preocupada per la situació, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha dit que creu que "malauradament" s'han de prendre seriosament les paraules de Trump quan diu que vol Groenlàndia, i ha deixat clar que tot canviaria si els Estats Units decideixen atacar un país de l'OTAN:
Si els Estats Units ataquen un altre país de l'OTAN, tot s'atura.
"Dinamarca no se'n podrà fer càrrec"
Des de l'avió presidencial Air Force One, diumenge al vespre, Trump ha insistit als periodistes en l'interès per controlar aquest territori "des del punt de vista de la seguretat nacional", i ha afegit que "Dinamarca no se'n podrà fer càrrec".
"Ens ocuparem de Groenlàndia d'aquí uns dos mesos", assegura Trump.
També amenaça Colòmbia
Trump no n'ha tingut prou d'amenaçar d'envair Groenlàndia: ha aprofitat la conversa amb els periodistes a l'avió per estendre les amenaces a Colòmbia.
En referència al president d'aquest país, Gustavo Petro, i fent servir la seva habitual retòrica simplista, ha dit que està "malalt" i que no continuarà gaire al capdavant del país:
Veneçuela està molt malalta. Colòmbia també ho està, governada per un home malalt a qui li agrada la cocaïna i vendre-la als Estats Units. I no ho farà gaire més temps.
Cuba també ha estat objectiu dels comentaris de Trump: ha dit que fins ara ha "sobreviscut" gràcies a Veneçuela, i que sense aquest suport "sembla que està a punt de caure":
Ara no tindran aquests diners, no tindran ingressos. Crec que simplement caurà. No crec que necessitem cap acció.
El president dels Estats Units ha aprofitat per vantar-se que en el segrest de Nicolás Maduro a Veneçuela "hi van morir molts cubans" que formaven part de la seva guàrdia personal, i que no hi va haver "cap mort del nostre costat".
Un tuit que revifa els temors
Pel que fa a Groenlàndia, dissabte una piulada a la xarxa X de la política conservadora nord-americana Katie Miller, esposa de l'assessor presidencial Stephen Miller, va revifar els temors danesos sobre l'interès dels Estats Units per Groenlàndia.
En el missatge, Miller va posar un mapa de l'illa àrtica cobert amb la bandera nord-americana i la paraula "aviat" escrita en majúscules.
El primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha qualificat d'"irrespectuosa" la publicació de Miller i ha replicat: "El nostre país no està en venda i el nostre futur no es decideix a les xarxes socials."
Groenlàndia forma part de l'OTAN
En el seu comunicat, Mette Frederiksen ha reiterat que Dinamarca és membre de l'OTAN i, per tant, "es beneficia de la garantia de seguretat de l'aliança".
En aquesta mateixa línia, el ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya, Johann Wadephul, ha recordat que Dinamarca pertany a l'OTAN i que, per tant, Groenlàndia també.
Ho ha dit durant un viatge a Lituània, i ha afegit que això implica que l'illa està "subjecta a la defensa de l'OTAN", de la qual també formen part els Estats Units:
Si hi ha més requisits per enfortir els esforços de defensa pel que fa a Groenlàndia, haurem de discutir-ho en el marc de l'OTAN.
L'ofensiva de Trump amb Groenlàndia
No és el primer cop que Trump mostra interès en Groenlàndia, una illa rica en recursos minerals i amb una ubicació estratègica. El 80% del territori està cobert per gel de forma permanent i hi viuen 57.000 persones.
Al desembre, el president nord-americà va designar el governador de Louisiana, Jeff Landry, com a enviat especial dels Estats Units a Groenlàndia, un moviment que va despertar crítiques dels governs danès i groenlandès i una protesta formal davant l'ambaixador estatunidenc.
Fa un any, una enquesta al diari groenlandès Sermitsiaq va revelar que un 85% de la població de l'illa àrtica s'oposa a formar part dels Estats Units, mentre que un 6% hi està a favor.
